Un ventall de sons

Som un país amb greus mancances i dèficits. A les limitacions de l’autogovern imposades per l’Estat central, s’hi sumen les restriccions i amenaces que patim dia a dia per protegir i difondre la llengua, el patrimoni i la cultura pròpia. Per això, commemoracions com la que Caramella, revista de música i cultura popular, ha celebrat són una invitació a l’optimisme i una alenada d’esperança. Dues xifres redones: el 20é aniversari de la revista i l’edició del número 40 han estat dues bones excuses per posar en relleu l’ingent esforç realitzat mitjançant les jornades «La cultura popular a debat, ara i ací», que s’han organitzat els darrers dies de març i principis d’abril a Barcelona, València i Palma. Un seguit d’activitats com ara taules redones, concerts, festivals, balls folk, exposicions, presentació de discos, dimonis… han actuat de catalitzadors de la commemoració. Pel que fa al cinema, cal destacar la presentació, el dia 23 de març, al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona, del documental Cant al Ras. La nit del poble.

Massalfassar, un poble menut de la comarca de l’Horta Nord, és el gran escenari de la trobada de cant tradicional que cada any la seua Colla de Dimonis i l’Associació Cultural Tradició i Música Tramús celebra el tercer diumenge de maig. Un aplec que rep el nom de Cant al Ras, amb direcció i presentació de Josep Vicent Frechina, musicòleg i actual president de la Federació d’Idecos del País Valencià (FEICOV). A hores d’ara, és l’esdeveniment més destacat de la cançó tradicional al nostre territori, amb més de vint-i-dues edicions al darrere. Poca broma!

El documental Cant al Ras. La nit del poble, produït per Lapònia TV i dirigit per Rosa Roig i Josep Pitarch, recull aquesta reeixida singladura. Els primers plans s’inicien amb uns travellings nocturns pels carrers de la localitat, per endinsar-se aviat en els intestins de l’organització de la trobada, hòmens i dones cuinant plats o bé xarrant dels imminents preparatius mentre sentim una contundent cançó tradicional. Un dels organitzadors ens defineix el concepte del Cant al Ras com «un festival de música tradicional valenciana, de cant rural, que engloba totes les variants que hi puga haver, des de cant d’estil, cant de batre, però a part també és un festival obert, on tot aquell que vol pot pujar i cantar el que li pareix». Un fos a negre ens porta als crèdits superposats sobre les panoràmiques del poble a trenc d’alba. És l’hora del primers batecs del poble: el forner, el conreu del camp, els carrers deserts i la panoràmica aèria en què descobrim la línia de la mar ben a prop. Rosa Roig, Josep Pitarch i el realitzador David Barragán han triat per a narrar l’esdeveniment coral la representació de tres veus enunciadores des d’àmbits diferents: Tatiana Prades, cantadora que reflexiona sobre el món de la música i les cançons; Jordi Sanchis, un dimoni que ens introdueix en la pirotècnia i el foc, i Josep Vicent Frechina, que explica el format de la trobada i els trets diferencials del cant valencià, tot adobat amb un muntatge paral·lel amb seqüències de les diverses actuacions musicals. Plans amerats d’un gran repertori de cançons i de sons: peces de dolçaina, cançó de ball, seguidilles, cançons de batre, cant d’estil… que fan de Massalfassar, per una nit, la capital de la cançó tradicional.