La revista degana en valencià

Una aventura a recordar

24/04/2020

Ahir, durant dues hores vaig estar molt pendent del mòbil. En aquest temps vaig rebre un vídeo des de l’Argentina on una senyora, que cantava una rumba, ens animava en el confinament; un àudio en temps real ens aconsellava on no  posar els dits a una carasseta; un altre vídeo ens feia riure satiritzant l’eixida al balcó a ballar, aplaudir o fer gimnàstica; després, unes escenes familiars ens mostraven la tendresa d’uns xiquets cuinant; prompte m’entrà un text d’Avicenna que em va fer reflexionar; i també dos articles del diari que algú havia seleccionat. Finalment, vaig poder llegir uns poemes “per a l’esperança” i, especialment, uns acudits que en tornaren a fer riure. I quan ja anava a deixar-ho el so característic de l’entrada d’un altre meme em va mostrar a uns músics fantàstics que tocaven una melodia des de les seues cases i que, de nou, va ser un plaer escoltar. El vídeo aquesta vegada anava acompanyat d’una frase de Nietzsche: “la vida sense música seria un error”.

Estar a casa ha alliberat la creativitat de milers de persones que han aprofitat la reclusió per a comunicar-se amb els altres a través d’uns objectes informatius que estan convertint-se en vertaders regals de solidaritat. Milers de vídeos, postcards, imatges, àudios en temps real, textos, etc., ens estan arribant com a icones d’un nou tipus de llenguatge que exigeix uns estils narratius especials però que la gent que hi participa ha après de forma ràpida. Són creacions que animen la nostra intimitat i estan dissenyant un nou horitzó informatiu, educatiu, artístic… En part són un producte de distracció però també ocupen un espai cívic i moral. Els memes convertits en objectes digitals ens fan riure, pensar, reflexionar; ens donen normes de com posar-nos uns guants, ens conten un conte, o ens animen, mitjançant una cançó, a valorar el treball dels sanitaris; i tot amb un somriure.

Hem de valorar els esforços que milers de persones estan fent per acompanyar-nos, per fer-nos l’estada a casa agradable, per fer-nos riure. La creativitat solidària que rebem a través de la xarxa és una de les màgies d’aquest moment de confinament. Sé que també hi ha gent que aprofitant la necessitat que tots tenim de rebre informació, difon rumors; encara que la meua reflexió en aquest moment no va per ells. Ara, m’interessa la gent  que decideix enviar-nos els memes que ens fan riure, que ens distrauen, que ens acompanyen, que ens ensenyen, convertint el desig de distracció, de tranquil·litat o de cultura en un tresor de l’ingeni.

Dintre d’uns mesos ens recuperarem; el coronavirus haurà estat vençut. No tindrem tant de temps com ara per estar pendent dels memes que ens envien. Però serà útil no perdre de vista la generositat que representa rebre’ls. Fer riure també és testimoni d’un bon esperit cívic.

I no tinc cap dubte que s’avaluaran les mesures polítiques, socials o de salut que s’han pres enfront de la pandèmia i, de bon segur que es publicaran conclusions on es farà una acurada avaluació de les disposicions que s’han pres durant la crisi i la forma de comunicar-les als ciutadans. Aquestes conclusions seran un recordatori del paper dels governants, de la informació que hem rebut durant el temps de la infecció i, fins i tot, del comportament ciutadà.

I també serà molt important valorar la creativitat de les persones i les estructures de solidaritat que han estat capaces de crear-se a través dels memes. Pot ser útil recollir les iniciatives, analitzar-les, aprendre d’elles i convertir-les en estímuls de solidaritat per als temps vinents. Avaluar-les com una mostra de creativitat en un moment de perill ciutadà ens farà créixer com a col·lectiu i, de bon segur, els memes del quals hem après,  ens han fet riure o ens han tranquil·litzat, amb el pas del temps, és possible que es converteixen en motiu per a futures tesis doctorals, però, ara mateix, per damunt de tot, ja són una bella aventura a recordar.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top