Una biografia quasi invisible

13/12/2022

No resulta sempre fàcil reconstruir les biografies de les gents més o menys corrents del passat. Més encara, fa l’efecte –i ho dic a base dels indicis que he sabut anar trobant, en obres de molt diferent tipologia i de molt diferents èpoques– que quan es recorda a algú, quan es redacten almenys unes línies sobre la vida d’una determinada persona –i deixe de banda els reis i altres personatges importants de la història, que compten sovint amb els cronistes àulics–, sempre, si algú passa als papers, és quan just acaba de morir o se l’acaba de matar. Els dietaristes normalment fan això, i també les hagiografies més o menys amb voluntat de ser-ho. Vides de sants, vides de persones que portaven camí de santedat, o les vides dels reus ajusticiats que arriben a constituir matèria per a romanços que de vegades només conten el moment de la seua trista mort, són exemples del que intente explicar.

Al fil d’això vull parlar ara de misser Jaume Coll de Jou. Un valencià del segle XV amb una trajectòria pràcticament desconeguda i amb un tràgic final i que, malgrat això, crec que es mereix una mínima atenció perquè deu ser una de les primeres víctimes valencianes amb noms i cognoms que va morir per l’aplicació de les lleis que hi havia contra els sodomites i, per tant, va morir per la seua orientació sexual, en una societat intolerant davant al diversitat sexual.

De misser Jaume Colldejou –o Coll de Jou, que el podem trobar de totes dues formes– sabem que el 1433 formava part de l’equip de govern –com es diria ara– del Consell de la ciutat de València. Concretament ens consta que va ser un dels dos assessors del justícia civil, el cavaller Francesc d’Esplugues. En aquell mateix equip, per cert, i com a assessor del justícia criminal, hi figurava també un misser Narcís Vinyoles –segurament pare o avi del poeta de temes profans i devots de finals del XV. La veritat és que la data figura al Llibre de memòries de la ciutat de València –d’on la prenc jo, ara–, però buscant als Manuals de Consell de la ciutat segur que podríem trobar més detalls sobre Colldejou, un personatge que pel tractament que rep (misser), segurament era advocat, com també s’entén pel seu ofici.

Una altra dada d’aquest personatge absolutament gris per a nosaltres apareix en un altre text menys conegut encara: uns Annals valencians anònims i conservats en diferents manuscrits –editats fatalment fa bastant de temps–, on se’ns diu que el 1437 «per lo senyor rey Alfonso, son jermà don Johan, rey de Navarra, començà tenir corts als valencians, com a lloctinent general de dit rey Alfonso». I tot seguit, s’afegeix: «E dit any, cremaren a micer Colldejou, per sodomita». I res més. L’autor ho deixà caure allà i en la còpia conservada a l’Arxiu de Predicadors ja no se’n diu res.

Hem de recórrer al conegut Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, per saber-ne més. Ens informa que el 20 de febrer «cremaren hun juriste» i diu que «per sodomita, per ço com s’era jagut ab un fadrí. E féu-lo cremar don Johan, rey de Navarra e visrey d’Aragó, e fon cremat en la rambla». Uns altres annals encara menys coneguts i totalment inèdits, valencians també i conservats a la Biblioteca del Castell de Peralada –i que de fa temps treballe en companyia de l’amic Raül Sanchis– contenen les mateixes dades.

Precisament, la mort, per circumstàncies infreqüents i malauradament violenta, ha permés que es conserven uns testimonis escrits sobre aquell personatge. Ens caldrà resseguir les pistes, si volem saber-ne més.