Una bona estratègia per al soci minoritari de la coalició

30/09/2022

«La figura de l’aspirant intern és de les més complexes: ni capitalitza les victòries ni els avanços del govern (això ho fa l’alcaldia), ni pot fer d’oposició mostrant un projecte molt contrastat a l’actual»

La vida no és tan fàcil com sembla en els governs de coalició, i si no que ho pregunten a Sandra Gómez. Ara fa unes setmanes que la vicealcaldessa de València revolucionava les ones i les xarxes en afirmar a la ràdio d’À Punt que donava per esgotada «l’era Ribó» a València i que «és hora d’obrir un nou cicle polític». Sens dubte, unes declaracions estudiades i ben triades amb l’objectiu de crear rebombori, ocupar titulars i que se’n parlara. Fins al punt que es va haver d’explicar que no es referia a un govern en solitari –fet que demostraria estar allunyats de la realitat política de la ciutat del Túria–, sinó a un govern de coalició amb Compromís però liderat pels socialistes.

Segurament, cap enquesta interna –ni del PSPV  ni de qualsevol altre partit– mostra cap canvi de tendència evident entre els socis de govern, amb una clara tendència a l’alça del suport ciutadà cap a Sandra Gómez i el seu equip. Ara bé, està duent a terme la millor estratègia possible que pot fer el soci minoritari d’una coalició en precampanya.

La figura de l’aspirant intern no és fàcil; de fet, podríem dir que és de les més complexes: ni capitalitza les victòries ni els avanços del govern (això ho fa l’alcaldia), ni pot fer d’oposició mostrant un projecte molt contrastat a l’actual. Ara bé, hi ha un factor important a tenir en compte, i és la visibilitat mediàtica que pot tenir –i té– en una ciutat gran com València. Per això, la tria de les regidories és fonamental, i també la reivindicació del paper de la vicealcaldia, per fer d’alcaldessa –i traure’n rèdit mediàtic– quan Joan Ribó no hi és.

Com deia adés, aquestes declaracions de Sandra Gómez no són casuals i responen a una estratègia de cara al maig de 2023. Ells no poden parlar d’alternativa o de gran canvi perquè formen part del govern actual; per tant, no seria convincent de cara a la ciutadania. Però poden apel·lar al fet que les coses es podrien fer millor i com que ara no tenen prou força no les poden fer. D’ací l’apel·lació al nou cicle amb canvi de cromos. Encara que a hores d’ara les tendències d’intenció de vot no van en aquesta línia, la líder dels socialistes valencians ha optat per una bona estratègia parlant amb aquesta seguretat i treballant per implantar el marc del canvi de cicle.

Ara bé, no haurien d’abusar massa de parlar del desgast que ha pogut patir l’alcalde –que caldrà veure’l!– perquè el mateix l’ha pogut patir ella (i sense traure’n tant de rèdit polític), i més encara sent segona força a la coalició en dues legislatures consecutives. Per a les municipals de 2019, els socialistes valencians van fer la seua millor campanya, apostant per la segmentació per barris i apel·lant a l’aire fresc que podria donar la candidata a la institució i a la ciutat. En aquella ocasió va guanyar dos regidors més. Ara caldrà veure si amb un alcalde tan ben valorat i un índex de notorietat de la vicealcaldessa encara per treballar es poden superar els resultats i la bona campanya que van fer en l’anterior. De moment, apel·len a un nou cicle. Veurem què és el que acaba passant.