Una bona paella evoca tot un món

El concurs de paelles d’Alaquàs acaba de complir 50 anys. Al llarg del temps, la reunió de penyes d’amics i amigues per a cuinar una paella s’ha convertit en un homenatge a l’amistat. I cada temporada la seua confecció es transforma en una festa idíl·lica, de carrer, en què més de dues mil persones s’entreguen intensament a unes emocions que convertixen la reunió festiva en un plaer gastronòmic i també de germanor.

Les paelles són monuments a la lleialtat entorn d’un foc i d’uns condiments, visibles i silenciosos, que ajuden a la conversa i sobretot a prendre decisions. Tots tenim una forma de guisar les paelles i som conscients que quan ho fem estem mostrant la nostra millor sensibilitat culinària.

Cuinar una paella per part d’una penya festiva d’amics és com participar en una representació teatral interessant. Tots estem atents a tot allò que va passant des que els actors o actrius preparen el foc, sofregixen la carn i les verdures o posen l’aigua al calder. I l’emoció creix quan s’acosta el final de l’obra i arriba el moment d’acomodar l’arròs, que al cap de quinze o vint minuts, quan aconseguisca el seu millor punt, el públic, sempre expectant i exigent, reconeixerà amb emoció, amb paraules boniques, amb aplaudiments, amb rialles, l’èxit d’aquella representació teatral gastronòmica mostra de la saviesa, del temperament i de l’experiència personal dels qui intervenen.

Els ritus culinaris, la forma de disposar la llenya i fer el foc, els comentaris sobre l’oli, la carn de pollastre i de conill, les bajoquetes, el garrofó, l’aigua, la sal, l’arròs i els temps de cocció, les tradicions familiars apreses de iaies i mares…, tot ens ajuda a discernir la imatge física d’una paella, però també la part espiritual. Les persones que cuinen les paelles són vertaders artistes que van creant i reformant la seua obra fins a obtindre la interpretació final que sempre aconseguix meravellar al jurat i als amics. La imatge visual de l’arròs, el seu color i sabor, el gust de la carn i les verdures, la textura i la delicadesa del socarrat… convertixen la degustació en un emblema cultural, majestuós, intens, propi de la nostra millor tradició. I també visual; les fotografies que ens fem mentre posem en pràctica les habilitats per cuinar una paella mostren la tenacitat, el saber fer, de totes les persones que participen d’esta aventura. I de prompte, ens adonem que estes imatges ens permetran posar cara per sempre als companys i companyes que estan al nostre costat.

Davant de la paella parlem, contem  històries, participem de l’alegria de tots. La paella compartida es convertix en un cant a l’amistat i en una font de plaer. Una paella és capaç de crear tot un món de sensacions.

Feliç aniversari i enhorabona a les penyes d’Alaquàs i a la Junta Central de Penyes que fan possible els 50 anys fent festa.