Una clau de volta

30/09/2021

La inauguració de dos panells ceràmics commemoratius de les Trobades en Valencià ha permés fixar la mirada en la clau de volta gòtica de set nervis que, des de dècades enrere, hi ha enfront de la Biblioteca Municipal d’Alaquàs.

D’aquesta manera, i davant del desconeixement general, el testimoni de Vicent Cardona assenyalà que, a la dècada dels anys 80, aquella clau d’absis romania al pati del col·legi de les monges oblates juntament amb una roda de molí que, gràcies a una inscripció, hom va poder identificar com a procedent de l’església de Sant Vicent Màrtir de la ciutat de València, popularment coneguda com la Roqueta (i allí fou retornada). Per tant, la teoria més versemblant apunta que la clau de volta devia procedir del mateix emplaçament que la roda; i que totes dues pedres degueren fer el viatge de València a Alaquàs en algun moment de finals del segle XIX o principis del XX.

Segons explica Josep Martínez Aloy al primer volum de la Geografía General del Reino de Valencia, durant la Guerra del Francés la Roqueta va servir de punt de suport per a l’assalt de la ciutat, cosa que li comportà nombrosos desperfectes estructurals. Posteriorment, en 1835 la desamortització posà fi a la seua condició de priorat depenent de Poblet. I, en 1837 i per tal de portar a terme l’ampliació del carrer de Sant Vicent, l’Ajuntament n’ordenà la demolició de l’absis de la nau principal i del campanar.

Per tant, és molt probable que la clau de volta que es conserva a Alaquàs pertanyera a l’absis derruït. Però, ¿com i per quin motiu arribà al convent d’oblates –que, recordem-ho, fou inaugurat en 1878– d’aquesta població de l’Horta? Tan sols sabem que, en 1838, les restes de la Roqueta i els seus horts passaren a mans de Pere Escrig i Roviralta. I que, després de dècades d’abandonament, en 1879 varen ser adquirits per les monges agustines. ¿Hi havia alguna connexió entre les agustines i les oblates? És probable que sí.

Un any després, en 1880, s’iniciaren els treballs de consolidació i restauració del temple de Sant Vicent Màrtir, i tot sembla indicar que la nau fou decorada amb els objectes artístics i sagrats que les agustines portaren des del seu antic convent de Sant Josep i Santa Tecla, que estava ubicat al carrer de la Mar i havia sigut demolit dotze anys abans. ¿Fou aleshores, en iniciar-se les obres de restauració, quan la roda de molí i la clau de volta viatjaren fins a Alaquàs? Podria ser…

Tot i que també seria possible que les pedres hagueren arribat a aquesta població de l’Horta més tard, en ple segle XX. De fet, durant la Guerra Civil el temple de Sant Vicent de la Roqueta experimentà nous i seriosos desperfectes com a conseqüència dels bombardejos. Per la seua banda, les agustines abandonaren el convent en 1973. I, posteriorment, la majoria del complex fou venut per a construir habitatges. Tanmateix, la mobilització popular n’aturà el procés de demolició. I fou així que, finalment, en 1978 el conjunt de la Roqueta fou declarat Monument Històric-Artístic.

Potser no podrem saber mai si la clau de volta que es conserva a Alaquàs va pertànyer o no a l’absis d’aquell temple. Però el que sí sabem és que la seua presència i contemplació ens ajuden a reflexionar sobre d’on venim i com hem arribat fins a ací.