La revista degana en valencià

Una cruïlla històrica…

19/06/2020

A mitjans de juny ja hi ha 8 milions de casos diagnosticats i 437.000 morts al món. A Espanya tenim 244.000 casos i 27.136 morts, i segons el macroanàlisi del govern només un 5% de la població ha passat la Covid-19, de manera que el 95% restant seguim en risc i fàcilment poden esclatar nous brots quan la gent s’oblide les mesures de prevenció: distància de 2 m, mascareta (llavable), ensabonat freqüent de mans, etc.

Els científics estan investigant a marxes forçades però abans que troben alguna vacuna o medicaments realment eficaços, i els laboratoris fabriquen milers de milions de dosis, poden passar mesos i arribar fins al milió de morts. És un problema realment greu, tràgic, especialment per a la gent major o malalta, i encara el patirem durant prou de temps. Hem de meditar-ho…

El coronavirus SARS-CoV-2, que s’hostatjava en animals silvestres (probablement rates penades), va saltar als éssers humans a la Xina i des d’allí es va propagar ràpidament per tot el món. Per què ha passat açò? Doncs perquè estem destruint acceleradament els ecosistemes naturals i cada vegada hi ha més contacte entre els animals silvestres i nosaltres, la qual cosa facilita contagis com aquest. I la rapidíssima propagació per tot el món l’ha provocat l’excessiu tràfic de persones i mercaderies, la pandèmia és un efecte col·lateral de la globalització i la hipermobilitat1.

Ja han hagut altres infeccions semblants i els científics calculen que als reservoris animals queden 1’6 milions de virus com aquest, o pitjors perquè el SARS-CoV-2 mata al voltant d’un 1% dels contagiats però hi ha d’altres, com el virus d’Ebola, que mata al 50%. Pareix que encara hem tingut “sort” perquè aquest no és dels virus més mortífers.

Per tant, la Covid-19 és com un avís del que ens pot passar si seguim igual, un avís que demana eliminar les causes per a evitar que torne a reproduir-se aquesta pandèmia o una altra semblant. En definitiva, el SARS-CoV-2 ens està dient a crits que hem de deixar en pau els animals silvestres i protegir els espais naturals per tota la Terra, que hem d’acabar amb la hipermobilitat reduint els viatges i el transport de mercaderies, i que hem de potenciar els serveis públics i la investigació perquè d’ells depenen la nostra salut i qualitat de vida.

Estem fent açò? Hem après la lliçó? Doncs per un costat sí que es fa alguna cosa i es parla de fer-ne més, però per un altre anem tornant a la mateixa “normalitat” que va desencadenar la Covid-19 perquè la inèrcia és molt forta. Sense acabar d’eixir de la pandèmia, alguns governs aprofiten per a anular lleis de protecció mediambiental i retallar serveis públics (inclús la sanitat, que ens està salvant ara) per a fomentar els negocis privats, i uns altres estan aprovant rescats per a l’aviació i la indústria automobilística, els sectors que més problemes creen2

Però a banda de la pandèmia, tenim damunt l’emergència climàtica, que amenaça a tots els éssers humans i que amb els fenòmens meteorològics extrems, intensificats per la pujada de les temperatures, ja ha provocat més morts que la Covid-193, amb pèrdues econòmiques milmilionàries i el desplaçament forçós, sols en 2018, d’uns 16 milions de persones per tempestes, huracans, inundacions, etc.4

En l’últim informe, els científics del PNUMA (Programa de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient)5 calculen que hem de reduir un 7’6% anual les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre 2021 i 2030, un 55% en tota la dècada, si volem que l’increment de les temperatures globals no sobrepasse els crítics 1’5ºC. Si no ho fem, probablement el desequilibri es farà irreversible i després de 2030 ja no podrem fer res per a evitar l’escalada de temperatures i el desastre bioclimàtic.

Les solucions són senzilles i les coneguem bé6, però aplicar-les xoca amb el capitalisme global que vol explotar i controlar-ho tot. Així doncs estem en una cruïlla històrica: d’un costat les forces reaccionàries, egoistes, cegues, inercials, que ens duen cap a la destrucció i de l’altre la gent conscienciada que veiem la tragèdia i pressionem per a canviar cap a una societat ecològica, pacífica i solidària. Front a la pandèmia hem actuat, evitant milions de morts i la ruïna de països sencers; i davant l’emergència climàtica també hem d’actuar, abans que siga massa tard…

1 https://www.ecologistasenaccion.org/139320/de-la-hipermobilidad-a-la-reclusion-de-la-hipermobilitat-a-la-reclusio/

2 https://www.ecologistasenaccion.org/143995/la-ley-del-todo-urbanizable-traera-consecuencias-nefastas-a-andalucia/

3 Sols la contaminació de les ciutats ja provoca unes 30.000 morts cada any a Espanya: https://www.publico.es/sociedad/30-000-personas-mueren-ano.html

4 https://www.efe.com/efe/espana/sociedad/seras-uno-de-los-200-millones-desplazados-climaticos-manana/10004-4127948

5 https://www.unenvironment.org/es/noticias-y-reportajes/comunicado-de-prensa/el-mundo-debe-reducir-las-emisiones-76-anual-en-la

6 http://www.lariberaenbici.net/docs/DecalegClima.pdf   https://directa.cat/el-pla-nacional-integrat-denergia-i-clima-un-pla-necessari-pero-molt-millorable/