La revista degana en valencià

Una Església de l’Amazones en conflicte amb el latifundi i la marginació social

18/01/2022

Aquest era el títol de la primera carta pastoral del bisbe Pere Casaldàliga, un text que el profeta dels pobres va escriure amb motiu de la seua ordenació episcopal, el 23 d’octubre de 1971, ara fa cinquanta anys. Aquell mateix dia es va distribuir la pastoral, on Casaldàliga donava a conèixer la situació de la Prelatura, la seua situació geogràfica, econòmica i social, i on el bisbe denunciava les injustícies que patien els posseiros, els indis i els peons, causades per les grans empreses que ocupaven la regió.

Signada el 10 d’octubre i distribuïda el 23, dia de l’ordenació episcopal de Casaldàliga, primer bisbe de l’Església de São Félix, va ser publicada sense peu d’impremta ni editorial per motiu de la dictadura militar del Brasil.

Testimoni creïble, bisbe que visqué amb els pobres i com ells, Casaldàliga s’enfrontà als terratinents i es va fer solidari amb la gent humil del Mato Grosso. El bisbe Pere es va comprometre amb la justícia, conscient, com deia la seua carta pastoral, que «el Vaticà II, Medellín, el Sínode de 1971 i l’Evangeli (abans i sempre), no només coincideixen, sinó que també exigeixen aquesta acció obertament compromesa».

El bisbe Casaldàliga, «després de tres anys de missió en aquest nord del Mato Grosso, tractant de descobrir els signes dels temps i del lloc, amb altres preveres, religiosos i laics, en la paraula, en el silenci, en el dolor i en la vida del poble», amb motiu de la seua ordenació episcopal va sentir «la necessitat i el deure de compartir públicament, a nivell nacional i en termes de consciència pública, un descobriment angoixós i urgent». Casaldàliga, que es va fer càrrec dels últims, somiava una Església més senzilla, humil i humana, i amb la seua vida va fer realitat una manera nova de sentir-se i d’entendre l’Església.

Enterrat senzillament a l’agost de l’any passat al cementeri dels indis karajà, al costat d’un gran arbre a la vora del riu Araguaia, el bisbe Pere és una veu compromesa amb la lluita per la justícia i a favor dels pobres.

Pere Casaldàliga va ser un bisbe de combat, que a Catalunya potser hauria estat empresonat per rebel·lió o sedició. La pastoral del bisbe Casaldàliga, de 45 pàgines, anava seguida de 75 pàgines de documents, on les víctimes de la dictadura narraven els fets que havien viscut, com ara amenaces, tortures o xantatges. Amb aquesta pastoral, Casaldàliga havia firmat la seua pròpia sentència de mort. Enemic de les injustícies, l’estendard del bisbe Pere va ser la defensa dels indígenes («Soc català i això pot significar també una certa experiència de minoria viscuda en carn pròpia») i la denúncia del govern brasiler per l’especulació de la selva amazònica.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top