Una Església més menuda

És així el present de l’Església, amb comunitats cada vegada més xicotetes, com queda palès en l’últim informe de la Direcció General d’Afers Religiosos. Segons el Mapa Religiós, Catalunya ha perdut 161 temples catòlics en un any. Cal recordar que el Principat té actualment 7.275 centres de culte de les 15 tradicions religioses diferents, segons recull la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, un òrgan que la Generalitat del País Valencià hauria de tindre també.

Segons aquest recompte, la religió catòlica té 5.795 centres de culte a Catalunya, un 80 % del total, i és la confessió religiosa que més temples ha perdut l’últim any, amb 161 centres menys.

També al País Valencià s’han reduït les comunitats religioses per falta de vocacions. Així, en només huit anys, el País Valencià ha perdut gairebé un miler de religiosos, han tancat sis convents de clausura i setanta-set comunitats religioses (Las Provincias, 29 d’abril de 2022).

El jove capellà Joseph Ratzinger, al desembre de 1969 ja preveia aquesta disminució al si de l’Església quan deia: «De la crisi actual emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més menuda i haurà de recomençar gairebé des del principi». Ratzinger hi afegia encara: «Ja no serà capaç d’habitar en molts edificis que havia construït en temps de prosperitat», com es veu en la reducció dels centres de culte, «ja que el nombre dels seus fidels disminuirà», i per això «perdrà també gran part dels privilegis socials».

Lluny de caure en un cert pessimisme, Razinger deia que «no obstant això, l’Església trobarà de nou i amb tota l’alegria allò que li és essencial, allò que sempre ha estat el seu centre: la fe en el Déu U i Tri».

Ratzinger, el futur cardenal i bisbe de Roma, deia també que l’Església, malgrat tot, «tornarà a començar de nou en grups més menuts, a través de moviments i d’una minoria que tornarà a posar la fe i la pregària al centre de l’experiència». I per això mateix es convertiria en una Església «pobra, l’Església dels humils». Ratzinger deia que l’Església seria «més espiritual» i que no s’apropiaria «un mandat polític, coquetejant ara amb l’esquerra, ara amb la dreta», com va passar amb l’Església espanyola durant el nacionalcatolicisme.

Ratzinger deia també que els hòmens «descobriran en el xicotet ramat de creients com una realitat completament nova, com una esperança i una resposta per als qui sempre han estat cercant en secret». Com deia ell, l’Església es convertirà «en una Església dels més menuts». Per això confiem que «quedarà l’Església de la fe», que serà vista «com la llar de l’home, on sempre es troba la vida i l’esperança, més enllà de la mort».