Una guia per a un llenguatge no sexista en l’Administració local

11/06/2020

En l’actualitat, legislativament, les dones i els homes són iguals davant la llei i tenen els mateixos drets i deures. Fa dècades que organismes europeus, estatals i autonòmics legislen contra el sexisme, i en moltes administracions locals comencen a implantar-se mesures igualitàries; entre els seus objectius està el d’evitar un llenguatge administratiu sexista. Però no tan sols amb lleis es poden canviar les actituds sexistes, cal també educar la societat i ensenyar-li com pot canviar el seu comportament, ja siga lingüístic o social.

El 2003 la Generalitat va aprovar la llei per a la igualtat entre dones i homes, que estableix que «Les administracions públiques valencianes posaran en marxa els mitjans necessaris perquè tota norma o escrit administratiu respecte en la seua redacció les normes relatives a la utilització d’un llenguatge no sexista.»

El llenguatge que utilitzen les nostres administracions públiques no pot manifestar cap tipus de discriminació; per tant, no hi ha d’haver cap rastre de llenguatge sexista. Malauradament, la nostra societat, basada en una organització androcèntrica i patriarcal, ha traslladat a la llengua aquesta visió del món i la llengua de l’Administració n’és un clar exemple.

Podem observar textos plens de secretaris, tècnics, interessats, veïns, empresaris, comerciants, escoles d’adults… L’ús del masculí genèric al llarg dels textos, sense cap alternativa possible, mostra una administració en què la dona està amagada darrere d’aquests usos sexistes. Però no tan sols els textos, sinó també les imatges mostren la presència de l’home com a gènere dominant.

L’any 2018 l’Ajuntament de Silla, a través del Servei de Normalització Lingüística, va elaborar i coordinar la campanya «Valencià per la igualtat» en què van participar més de 45 administracions locals valencianes. En aquesta campanya trobem, entre altres materials, el full de les 10 recomanacions per a usar un llenguatge igualitari i la publicació Guia per a usar un llenguatge igualitari en l’Administració local,[1] que explica aquestes recomanacions i les desenvolupa més detalladament.

Aquesta guia s’ha editat i distribuït conjuntament amb la Diputació de València, la Mancomunitat de la Safor i 28 ajuntaments de la xarxa Aviva: Alcoi, l’Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Almussafes, Borriana, Carlet, Dénia, l’Eliana, Elx, Gandia, Massamagrell, Mislata, Moncada, Moncofa, Montserrat, Museros, Mutxamel, Onda, Paiporta, la Pobla de Vallbona, Santa Pola, Silla, Teulada,  Xàtiva, Xixona i Vila-real.

La guia ofereix diverses recomanacions per tal d’usar un llenguatge inclusiu adient a la societat en què vivim, que demana una igualtat entre dones i homes i que les dones hi siguen presents. Si bé és cert que hem d’evitar, sempre que siga possible, el masculí com a genèric i incorporar la presència de les dones quan redactem textos o documents, també és cert que no ens podem allunyar d’un llenguatge clar, senzill, correcte i adequat a cada situació comunicativa.

En la guia trobem diferents propostes o solucions possibles que caldrà estudiar i utilitzar, tot depenent de cada cas i tenint sempre present que el resultat final ha de ser un llenguatge natural i no artificial.

L’objectiu fonamental és oferir un suport a les persones que treballen en l’Administració local per a utilitzar un llenguatge inclusiu. No pretén ser una guia teòrica, exhaustiva, sinó més prompte vol ser una guia pràctica i de consulta puntual. Amb la guia es vol oferir un suport en el treball diari amb l’objectiu de millorar la manera de comunicar-nos amb la ciutadania i atendre-la en condicions d’igualtat, siguen dones o homes.

És a partir de la conscienciació quan començarem a aprendre a redactar millor, quan ens adonarem de la gran quantitat de vegades que emprem el masculí genèric en decrets, cartes, discursos, notes de premsa, actes, etc.

Com més estratègies coneguem, millor comunicadors serem.

Com més estratègies coneguem, millor ens comunicarem.

La llengua ens dona moltes possibilitats, és flexible i s’adapta a cada situació comunicativa. Per tant, l’únic que hem de fer és buscar les estratègies més adequades en cada cas i no utilitzar expressions forçades o artificioses.

Emprarem unes estratègies lingüístiques o d’altres depenent, sobretot, del tipus de discurs o de document, de les persones destinatàries i de la intenció del text. No és el mateix una sol·licitud que una circular, un saluda, un pregó, un informe, un conveni, una acta o unes bases de selecció de personal, per citar-ne alguns exemples.

La guia està composta per una presentació personalitzada de cada administració participant amb els seus logos i deu apartats: el pròleg; la introducció; el marc normatiu; la formació del gènere en els substantius; estratègies o recomanacions per a usar un llenguatge no sexista; una taula d’oficis, professions i càrrecs; una relació d’expressions més freqüents; uns documents amb un llenguatge no sexista; les conclusions, i la bibliografia que conté els enllaços corresponents per a poder consultar-la en Internet i millorar en l’ús d’un llenguatge igualitari.

[1] Aquesta guia es pot consultar en la pàgina web del Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla:

Guia per a usar un llenguatge igualitari en l’Administració local (Silla) [Consulta: 28 de gener de 2019].