Una làpida marquiana centenària

Si passeu pel carrer de Cabillers, de la ciutat de València, observareu que, a l’altura del núm. 7, hi ha una làpida que resa: «Ací estava la casa d’Aussiàs March, aon morí en 1459»; una inscripció, per cert, que inspirà el poema «Ací», d’Estellés, que fou integrat al Llibre de meravelles. Doncs bé, aquell marbre, que pretén mantenir viva la memòria del gran poeta valencià, acaba de complir cent anys, ja que fou inaugurat al maig de 1918.

D’aquesta manera, durant l’abril d’aquell any –i recollint la proposta que, dotze mesos abans, havia llançat Eduard Martínez-Sabater– l’entitat Joventut Valencianista demanà a l’Ajuntament del nostre cap i casal que impulsara tres accions de lloança i reivindicació de March. En primer lloc, col·locar una làpida a la capella de Sant Vicent de la Seu, en el punt en què hom suposava que havia sigut enterrat Ausiàs: «Por ser vergonzoso para Valencia el que hoy no haya ni un mísero letrero que indique el lugar donde descansan los restos del más grande poeta de nuestra patria valenciana y de su tiempo». En segon, atorgar el nom del cantor de «Veles e vents» a una plaça o carrer rellevants de la ciutat, «que muy bien podría ser a la actual plaza de la Reina o a la del Llano del Remedio». I en tercer, organitzar un acte d’homenatge al Jardí de Vivers, en el qual prendrien part tots els artistes i músics valencians que ho desitjaren i que portaria per títol «La festa dels joglars».

Content de veure que, a la fi, les seues propostes trobaven ressò, Martínez-Sabater recordà que Barcelona havia aprovat aixecar un monument en honor d’Ausiàs, per veure si València s’animava a seguir-ne els passos. I encara que, finalment, ni una ciutat ni l’altra no arribaren a dedicar cap monsposar de l’anhelada edició: quenguigaciones,iente valencianismo toda esta inmensa labor la ha realizado el seño Sanchis Sivera òlit al poeta, el que sí que celebrà el consistori, el 31 de maig de 1918, fou un acte de descobriment de dues làpides: una en honor de l’historiador Roc Chabàs, i una altra de dedicada a March, que fou situada en el lloc al·ludit a l’inici d’aquest article: on, en aquell moment, es pensava que havia estat ubicada la casa en què visqué el poeta –recordem que en 1907 havia sigut visitada pels membres del Centre Excursionista de Lo Rat Penat–, cosa que les investigacions posteriors varen demostrar errònia.

D’aquell solemne acte de descoberta voldria destacar dues coses: en primer lloc que, tal com apuntà el diari Las Provincias, entre els assistents «figuraba el sabio catedrático de la Universidad de Barcelona, don Antonio Rubió y Lluch, quien manifestó que llevaba la representación del mencionado centro docente y del Institut d’Estudis Catalans»; i en segon, que tant Maximilià Thous Llorens, aleshores president de la Joventut Valencianista, com Eduard Martínez-Sabater, que hi prengueren la paraula, realitzaren una lloança del poeta medieval i insistiren en la conveniència de publicar les seues obres. Tanmateix, hom hagué d’esperar més de setze anys per a disposar de l’anhelada edició, que no arribà fins al Nadal de 1934 de la mà d’Enric Navarro i Borràs i l’editorial L’Estel, que amb el títol Poesies d’Ausiàs March inclogueren una selecció divulgativa dels versos marquians dins de la «Sèrie Popular de Clàssics Valencians».