La revista degana en valencià

Una làpida vicentina a recuperar

Peu de foto: Làpida vicentina projectada en 1919.

Una de les iniciatives més sonores de la celebració del V centenari de la defunció de sant Vicent Ferrer, que tingué lloc a València ara fa cent anys, durant els mesos d’abril i maig de 1919, fou la realització d’una làpida commemorativa de l’efemèride. A propòsit, sabem que el 29 d’abril d’aquell any la infanta Isabel de Borbón, que assistí a les festes en representació de la casa reial, inaugurà una exposició al Cercle de Belles Arts que, a més de quadres, escultures, obres d’art i projectes d’arquitectura, mostrava els esbossos que havien sigut presentats al concurs que hom convocà per tal de triar la làpida, i que guanyà l’escultor Vicente Benedito Baró.

Amb tot, el ben cert és que la iniciativa degué quedar aparcada; i que, fins dos anys després de finalitzat el centenari, no se’n parlà novament. Així, tal com publicà la premsa diària, en la reunió de la Junta organitzadora que tingué lloc el 13 d’abril de 1921 s’explicà que la llosa ja estava enllestida, i que «el único punto que debía dilucidarse con cuidado era el relativo a su emplazamiento». D’aquesta manera, els assistents consideraren la possibilitat de col·locar-la en el frontispici de l’exconvent de sant Doménec; i també, en el denominat Pouet de sant Vicent, «donde acuden los fieles valencianos en interminables hileras implorando consuelo en sus penas y salud en sus enfermedades», en paraules del dominic Luis Urbano, un dels màxims artífexs del centenari.

Finalment, però, els membres de la Junta s’inclinaren per la façana de l’església de sant Vicent Ferrer; i determinaren que «la ceremonia de su colocación solemne se hiciera coincidir con las fiestas que los Dominicos habíamos de celebrar por octubre del mismo año, al ser consagrada nuestra iglesia». D’aquesta manera, el 16 d’octubre de 1921 una àmplia comitiva religiosa encapçalada per l’Arquebisbe de València, monsenyor Reig i Casanova, féu lliurament de la làpida als dominics. I l’endemà, en la crònica periodística que Las Provincias dedicà a «las fiestas organizadas por la reverenda comunidad de santo Domingo, con motivo de la inauguración total del templo de su residencia», es podia llegir que fou «colocada junto a la puerta principal del templo»; i que «servirá para conmemorar el V centenario de la muerte del apóstol valenciano San Vicente Ferrer».

Doncs bé, amb aquesta informació, dies enrere vaig anar a buscar la làpida; i vaig poder comprovar que, efectivament, continua al seu lloc originari. Però en un estat tal d’abandonament, bruta i amb algunes parts mutilades, que fa mal a la vista. Per això, ara que ens trobem immersos en un nou any vicentí, i que l’edifici que l’alberga ha sigut declarat com a temple jubilar, seria desitjable que els responsables de la comunitat de dominics de València recuperaren i ennobliren un dels vestigis més expressius de les celebracions dels cinc segles de la mort de sant Vicent Ferrer. A banda d’ennoblir el temple, actuant així estarien, també, restaurant i dignificant una part de la memòria col·lectiva dels valencians.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top