Una Nit d’Escola d’escàndol

07/12/2022

Foto: Pepe Zaragozí

Des de l’any passat, que Escola Valenciana no organitzava cap esdeveniment per presentar les trobades de l’any que encara ha de començar i en aquesta ocasió, ha estat la vila d’Altea, el contenidor en què s’ha celebrat la dinovena Nit d’Escola Valenciana, amb la participació de la societat civil i dels pares, mares, mestres i alumnat almogàver d’aquest país nostre. Una bona colla de persones que li fan costat a questa organització voluntària que s’estima el seu país, la seua cultura, la seua gent, la seua geografia i els seus costums.

Ni què dir té, que l’estrena de la presidenta d’aquesta organització, ha estat molt ben rebuda i que el contingut del seu discurs de balanç i projecció per al futur, ha estat molt ben muntat i farcit de propostes dignes d’un bon govern valencià.

Alexandra Usó i l’organització que presideix, es troba preocupada per les competències digitals de la ciutadania i per les xifres d’ús del valencià que vessen les enquestes sociològiques fetes darrerament i que entrebanquen poder viure plenament fent ús del nostre valencià, nom que li donem allò que parlem en referir-nos a la llengua comuna. Però també es troba preocupada pel benestar social, la vivenda, l’ocupació i el treball, els corrents migratoris…

Quan a l’acte protocolari de lliurament dels guardons d’Escola València, res a objectar, llevat d’algun retoc que convindria haver fet a la dramatització de la conversa entre Carmelina i Fuster. Premiar l’Associació d’Estudis de la Marina, el Servei de Llengües de la Universitat i Isabel-Clara Simó a títol pòstum, ha estat un encert.

Dissortadament, la figura de la persona a qui van adscrites les pròximes trobades, va restar massa difuminada i amb sabor “ligth”, únicament sostinguda per un vídeo, quan a la sala hi havia el seu company, la seua filla, el seu net i el dissenyador del cartell de 2023, Premi Nacional d’Il·lustracio.

El que va desafinar bastant, va ser el sopar posterior a les instal·lacions de l’Auditori, no adaptades a aquesta mena d’activitat en què, se suposa que les persones participants desitgen compartir conversa, un fet que va entrebancar massa els 95 decibels de soroll (medits in situ) que provocava una Jazz-Band sense sordina, que l’organització no va atinar a incloure (tenint en compte la seua qualitat), allà on tocava.

Però a més d’això, també van estar d’escàndol els components d’un menú on, ni l’aigua que se servia, tenia procedència valenciana i massa cambreres i cambrers s’expressaven amb la llengua del país de ponent. Una llàstima que la guinda del pastís fos tan discordant amb l’ambient general que sol propinar Escola Valenciana a cada acte.

El sopar de la XIX Nit d’Escola Valenciana, va contribuir a deslluir una vetllada que se sol aprofitar per socialitzar activistes d’arreu del País Valencià. Ni el Benicadell, ni el Puig Campana, ni la Serralada de Bèrnia, van ser prou per endolcir el mal sabor de boca que va deixar el remat de la jornada, en una vila en què viu la mar.