Una novel·la gràfica que dona veu a Guillem Agulló per no oblidar el seu nom en temps d’auge reaccionari

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: El diari de Guillem

Autor: Cèsar Martí i Daniel Olmo Boronat

Editorial: Sembra Llibres

Any: 2026

A partir del 15 d’abril, les llibreries del País Valencià acullen una obra que no és només una novetat editorial, sinó també un exercici de memòria imprescindible. El diari de Guillem, la primera novel·la gràfica de Sembra Llibres, recupera la veu i la vida de Guillem Agulló per tornar a posar nom, cos i història a una de les ferides més profundes de la nostra societat recent.

Assassinat l’11 d’abril de 1993 per un grup de neonazis, el nom de Guillem Agulló s’ha convertit amb els anys en un símbol de la lluita antifeixista. Però, qui era Guillem abans del símbol? Com vivia, què pensava, com es va construir la seua consciència? Aquesta és la pregunta que travessa tota l’obra.

Recuperar la veu, reconstruir la memòria

La novel·la, signada per Daniel Olmo i Cèsar Martí, parteix d’un recurs narratiu potent: el descobriment d’un diari amagat per part de la seua germana, Betlem Agulló. A través d’aquestes pàgines, el lector és transportat a la València dels anys vuitanta i noranta, un temps vibrant però també marcat per la violència i la impunitat del feixisme.

L’esport, la música, les subcultures urbanes, l’amistat i la descoberta política configuren el retrat d’un jove que va creixent i prenent consciència en un context hostil. El relat, que bascula entre passat i present, entre realitat i ficció, construeix una narrativa que no només explica una vida truncada, sinó també una generació.

Més enllà del símbol

El diari de Guillem defuig la simplificació. No es queda en la icona ni en el record ritualitzat. Amb el vistiplau i l’acompanyament de la família Agulló i Salvador, l’obra s’endinsa en les vivències, les emocions i les contradiccions d’un jove compromés amb el seu temps.

El resultat és una peça que connecta directament amb el present. En un context marcat per l’auge dels discursos d’odi i el creixement de l’extrema dreta, la història de Guillem torna a ressonar amb força. No com una mirada nostàlgica, sinó com una advertència.

Cultura com a eina de resistència

Amb 160 pàgines i una aposta clara pel llenguatge visual i narratiu del còmic, l’obra s’inscriu en una línia de producció cultural que entén la creació com una eina de transformació. Tant Olmo com Martí comparteixen aquest compromís: fer de la cultura en valencià un espai de construcció col·lectiva i de resistència.

Així, El diari de Guillem no és només un llibre: és també un gest polític i cultural. Una invitació a recordar, a comprendre i a no mirar cap a un altre costat.

Teixir la memòria, plantar cara al silenci

En temps en què la memòria es disputa i sovint es dilueix, aquesta novel·la gràfica reivindica la necessitat de contar —i de tornar a contar— les històries que alguns voldrien esborrar. Perquè recordar Guillem Agulló és també recordar tot allò que representa: la dignitat, la lluita i la defensa d’una societat més justa.

I, sobretot, és una manera de dir que, malgrat els anys, el silenci no ha guanyat.