Una terra plena de vida

05/06/2020

Des de la comarca dels Ports ens estrenem a la revista Saó amb un cant a la vida. A la vida que naix cada primavera en petits racons dels nostres boscos, prats, bancals i camins. A la vida que es mostra minúscula, però que hem d’escriure en majúscules. Una vida que sovint passa desapercebuda i que no sempre ha estat posada en valor com toca i quan toca.

L’actualitat informativa d’aquests darrers mesos ha estat centrada gairebé monopolitzada per la crisi de la Covid-19, qüestió totalment lògica, però això ha eclipsat de forma inevitable, podríem dir que com a dany col·lateral, altres aspectes del nostre entorn que ben bé haurien merescut obrir un noticiari. Cal dir que el tema sobre el que escrivim aquestes quatre ratlles tampoc hagués transcendit en absència de l’epidèmia, potser per aquesta doble invisibilització volem posar-hi el focus d’atenció: la vida que esclata a cada racó de la nostra comarca en les formes més diverses. La primavera exultant, desvergonyida i desacomplexada que ha inundat barrancs i muntanyes aliena al que nosaltres vivíem enganxats a una pantalla de mòbil tot esperant notícies esperançadores. Mentrestant, a fora, ella anava fent i quan finalment hem eixit ens hem trobat un espectacle com feia anys que no en podíem gaudir. Cal dir que potser enguany l’hem assaborit amb més delicadesa i n’hem estat més conscients que mai.

La barreja de setmanes tancats a casa per un insignificant virus (es diu que si tinguérem tots els virus del planeta que originen la Covid-19 junts tan sols tindríem 3 grams de matèria) i veure com el món ha continuat indiferent a nosaltres en eixir ha estat un bany de realitat i d’humilitat. Un sotrac tan gran que mereix que ens aturem a reflexionar-hi. Ara, immersos en plena desescalada i amb un pànic mal dissimulat envers les conseqüències econòmiques que tot plegat comportarà, som testimonis d’un intent desesperat per incentivar el turisme de proximitat (de km 0 en diuen) per mirar de salvar els mobles d’un sector que, com tants d’altres, resultarà molt castigat. Perquè allò global, també en aquest sector, s’ha mostrat ineficaç.

Aprenguem la lliçó, siguem més humils, menys egocèntrics i repensem també el model antropocèntric de turisme que hem estat promovent. Us heu parat mai a reflexionar sobre què anem a visitar quan anem a un altre lloc? Ens fascinen les esglésies sense plantejar-nos la misèria en què vivien els que hi van treballar. La desproporció entre la fastuositat d’aquella obra en el marc de les condicions miserables en les quals vivia la immensa majoria de la societat que la va construir. Ens meravellen castells i muralles sense adonar-nos que són símbols de guerres, mort, odis i molt de dolor. Testimonis muts d’un passat terrible on les persones s’havien de protegir d’altres persones. Paral·lelament ens escandalitzen segons quines publicacions a les xarxes fetes des de camps de concentració i les titllem de frívoles i inacceptables sense embuts. Ara bé, i aquelles que fem des del nostre patrimoni? Ens ho hem plantejat mai?

Tenim un patrimoni immens al costat que té com a fonament la vida i que cal que posem en valor també en la seua justa mesura. Una mesura que ara mateix està molt per baix del que mereix tenint en compte la seua vàlua. Deixem de publicitar-nos gairebé de manera exclusiva amb símbols del passat i de mirada antropocèntrica, símbols en la majoria dels casos tacats de sang, de mort, i fem un esforç per donar a conèixer els innumerables racons de vida que ens envolten. Tenim una natura excepcional amb una biodiversitat molt rica però que cal que coneguem per poder-la estimar, per descomptat respectar-la i així poder-la posar en valor.

Som una terra plena de vida, de present i de futur. I és cap aquest futur que hem de mirar amb una nova òptica i reformular el model turístic que volem i que necessitem. Un model proper al territori i des del territori, que incloga la natura com una part essencial de la nostra riquesa patrimonial i que no s’ha donat a conèixer com cal. Si en voleu fer un tast des de la distància i per tal de celebrar el dia mundial del medi ambient que es commemora avui 5 de juny, només cal que feu una ullada a l’Observatori Ciutadà de la Biodiversitat dels Ports impulsat per Jacint Cerdà, us sorprendrà.