Una troballa feliç

22/06/2021

Excavació arqueològica a la baixada de Sant Miquel, al barri del Carme de València

Durant la desescalada, al mes de maig, els passejants del Carme ens vam torbar observant les ruïnes que havien aparegut en l’excavació dels fonaments d’un edifici de nova planta, en el cantó del carrer de Dalt amb Sant Tomàs. Com vaig explicar en un altre article de saó, devia ser una troballa irrellevant: la finca s’ha construït sense més transcendència, la qual cosa és un bon senyal, perquè implica recuperar la trama urbana i crear habitatges per a famílies, en comptes de turistes amb PCR negativa.

En acabant vingué l’estiu i, amb ell, una falsa sensació d’armistici que va conduir a la segona onada de l’epidèmia de covid-19 a la tardor. Contra el que jo esperava, no es va decretar un nou confinament domiciliari, ni tan sols a primeries d’any, quan la tercera onada col·lapsava el sistema sanitari. Els tancaments perimetrals i la resta de restriccions, tanmateix, van contribuir a estimular de nou els passeigs, en absència d’altres entreteniments possibles. I, així, els passavolants ens torbàrem de nou amb una altra excavació. A la baixada de Sant Miquel, davant de l’edifici compartit per la policia i els bombers, començaven les obres de la nova seu de l’Espai Dones i Igualtat. De sobte, en la prospecció arqueològica, els vianants ociosos vam intuir uns taulellets rogencs d’una rara elegància. Al cap de pocs dies, s’hi destapava una font d’estil mudèjar, que devia pertànyer a una casa acomodada situada en l’antiga moreria, construïda, potser, no massa temps després de la conquesta de Jaume I. La font, amb forma d’estrela de vuit puntes, té taulells que preserven els colors originals i formen una composició bellíssima, que podria arribar a ser icònica, atés que són pocs els rastres de la cultura islàmica a la ciutat. L’Ajuntament de València va donar a conéixer la descoberta i els mitjans de comunicació se’n van fer un ressò especial, cosa que va incentivar la curiositat dels passejants, que guaiten a tota hora per damunt de la tanca que envolta l’excavació.

Els treballs avancen i, segons sembla, s’han identificat vestigis d’un celler medieval, semblant al que es conserva al carrer de Baix, davall d’un altre edifici de nova planta. Caldrà veure com s’integra aquesta font –i la resta de ruïnes– en l’Espai Dones i Igualtat, però resulta reconfortant constatar que les autoritats estan resoltes a aconseguir-ho. Seria una notícia excel·lent, perquè la ciutat de València no es caracteritza per haver respectat gaire l’herència musulmana, ans al contrari: només cal fixar-se en l’estat lamentable de la muralla àrab en molts punts del seu recorregut (en particular al carrer Salines), per a constatar el desdeny amb què hem tractat aquesta part de la nostra història. Passe el que passe en el futur, el descobriment de la font mudèjar, amb la seua composició harmònica i els seus colors vius, ha estat una petita satisfacció en un temps de foscor. Una troballa feliç, en definitiva, a la qual he volgut dedicar aquesta postal que en fa cinquanta, amb l’esperança que la bellesa i l’alegria ens acompanyen en aquesta primavera.