La revista degana en valencià

Una via mediterrània de la innovació?

El paper de les activitats culturals i creatives com a vector de la innovació, i aquesta última com a catalitzadora de la transformació econòmica, és un tema que ha adquirit una centralitat creixent en la política regional europea. De fet, la nova política regional europea insisteix que les indústries culturals i creatives estan en una posició estratègica per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i integrador en totes les regions i ciutats de la UE, i, d’aquesta manera, contribuir plenament a l’Estratègia Europa 2020 La guia de la RIS3 defensa que aquestes indústries (indústries creatives i culturals) tenen un paper múltiple en l’alliberament del potencial creatiu i innovador d’una regió. També des de la literatura acadèmica s’insisteix que és desitjable promoure una manera sostenible i endògena de reiniciar l’economia donant suport a una agenda de creixement que incloga també les activitat creatives i culturals.

Des d’aquesta perspectiva global, i en el context europeu, s’ha plantejat la qüestió sobre si existeix alguna dinàmica específica per a les regions europees mediterrànies on el paper de la cultura i la creativitat tinguera alguns trets diferencials i poguera sustentar una «via mediterrània» de la innovació molt més basada en la creativitat i la cultura i potser menys en la innovació científica i tecnològica. La idea de la via mediterrània en la innovació se sosté en dues hipòtesis, no del tot fonamentada amb evidències. En primer lloc, que el seu major repositori de recursos culturals a partir del seu patrimoni historicoartístic, cultural i paisatgístic, la seua major propensió a la multiculturalitat, els seus models de sociabilitat i el seu estil de vida constitueixen un recurs endogen compatible amb el desenvolupament de les activitats culturals i creatives; i, en segon lloc, que aquestes activitats poden tenir un impacte tractor sobre el conjunt de l’economia.

Si aquestes hipòtesis foren certes, el País Valencià podria mostrar alguns avantatges per a explorar. El nostre territori té una estructura urbana de ciutats mitjanes adient per al desenvolupament d’activitats creatives i culturals: la seua estructura industrial –com el tèxtil, l’agroalimentari o el béns d’equipament– mostra una potencialitat relativament ràpida d’absorció de les innovacions incrementals i derivades de la creativitat; també mostra una certa major predisposició a l’emprenedoria i l’aperturisme, i hi ha suficient capital humà infrautilitzat. Finalment, podria exercir un cert lideratge simbòlic en la defensa de la mediterranietat, com ho ha fet en altres moments.

Apostar per una via mediterrània de la innovació podria ser una via adequada per a la recuperació econòmica i també adient per a refer la nostra autoestima col·lectiva.

Pau Rausell Köster. Professor d’Economia a la Universitat de València

Article publicat al nº 406, corresponent a juliol/agost de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar