Tens 0 productes a la teua cistella
Amb tres dècades i mitja de trajectòria, Urbàlia Rurana continua sent un dels referents imprescindibles del folk valencià i mediterrani.
La formació celebra el seu 35 aniversari amb un nou àlbum digital, 35 anys i avant!, enregistrat en directe al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona -el mateix escenari on van debutar el 1990-, un gest simbòlic que tanca un cercle vital i musical. Un retorn ple d’emoció per a una formació que ha sabut mantenir viu el fil de la música popular valenciana, reinventant-la amb elegància, rigor i alegria.
Una festa que continua
35 anys i avant! recull 12 cançons del concert commemoratiu del Tradicionàrius, amb col·laboracions de Cati Plana (acordió), Anaís Falcó (violí) i Eduard Casals (viola de roda).
Com diu el mateix grup, “és un reconeixement al públic i als mitjans que ens han acompanyat tots aquests anys i que han fet possible aquest camí”. És un disc que mira enrere amb agraïment i endavant amb determinació: una revisió de peces emblemàtiques i dos temes inèdits que resumeixen l’esperit del grup.
El treball -mesclat i masteritzat per Bernat Pellisser, amb portada d’Helga Ambak– ja està disponible a Bandcamp i Audiomack.
“El disc és un reconeixement al públic i als mitjans que ens han acompanyat tots aquests anys i que han fet possible aquest camí”
Les primeres presentacions tindran lloc el 18 d’octubre a Gandia i el 13 de novembre al TROVAM de Castelló, dues cites on el públic podrà reviure les melodies que han acompanyat diverses generacions i que formen part d’una gira que promet ser una festa de la memòria i del futur del folk valencià.
Una nova etapa: saba fresca i veterania compartida
Des dels seus inicis, la banda ha estat liderada per Toni Torregrossa i Jaume Gosàlbez, dos músics que han mantingut la coherència d’un projecte basat en la tradició, però obert a la contemporaneïtat.
Amb motiu del 35é aniversari, Urbàlia Rurana incorpora dos nous músics de la Ribera, que aporten frescor i noves sonoritats. D’una banda, Salva Pellisser, a les percussions mediterrànies, que enriqueix els patrons rítmics i aporta un “comboi” escènic contagiós. Per l’altra, Meritxell Lausuch, a la dolçaina, clarinet i veu, que recupera la força de la doble dolçaina i afegeix nous colors harmònics als vents de fusta, a més d’un registre vocal fresc i càlid.
Aquesta formació ampliada ja havia actuat en alguns concerts del 2023 i ha enregistrat El ball del moret, adaptació folk d’una marxa mora de Gustavo Pascual Falcó, símbol de la connexió entre la música popular valenciana i les formes de banda.
Amb ells, el grup reforça la seua capacitat d’expressió, fidel a la seua essència: combinar tradició, actualitat i qualitat artística, amb una energia que no ha decaigut malgrat els anys. Així, Urbàlia Rurana 2025 la integren:
– Jaume Gosàlbez: dolçaina, saxo, tarota, flauta i veu
– Meritxell Lausuch: dolçaina, clarinet i veu
– Carles Gil: acordió, mandola, mandolina i veu
– Toni Torregrossa: guitarra, mandocello, guitarró i veu
– Joan Buigues: tuba i veu
– Bernat Pellisser: bateria i percussions
– Salva Pellisser: darbukka, panderos i redoblant
Amb aquesta combinació d’experiència i renovació, Urbàlia Rurana revalida el seu lloc com a formació fonamental del folk valencià, una banda capaç de fer conviure l’arrel i la modernitat, l’alegria i la profunditat, la festa i el pensament.
De la Ribera al Mediterrani: un so propi i reconeixible
Urbàlia Rurana va nàixer a finals dels anys vuitanta amb una idea clara: fer dialogar la tradició musical valenciana amb les músiques d’altres terres mediterrànies, en una mirada oberta i respectuosa cap al patrimoni comú. Així ho recorda el crític Josep Vicent Frechina, que definia el seu primer disc A la banda de migjorn (1992, Tram) com “la lletra alfa del nou folk valencià: un enregistrament fresc i ple d’encerts, on Urbàlia assenta les bases programàtiques del seu univers sonor” (Caramella).
Amb aquest treball, la banda -llavors pionera- establia un camí nou per al folk valencià: un estil obert, mestís i profundament mediterrani. L’àlbum va rebre el Premi RNE-Ràdio Quatre 1992 als Millors Arranjaments.
Des d’aleshores, Urbàlia Rurana ha desenvolupat una trajectòria constant, amb set discos d’estudi i col·laboracions amb noms destacats com el grup català Primera Nota, el piemontés Maurizio Martinotti o la banda valenciana La Romàntica del Saladar. Amb aquests projectes –Folk nou (1997), Territoris amables (2002) o La vespra i la festa-, Urbàlia ha contribuït a situar la música d’arrel valenciana en diàleg amb la resta del Mediterrani. Territoris amables, de fet, va ser reconegut com un dels millors àlbums folk europeus per la revista Traditional Arranged i va guanyar el Premi Ovidi Montllor al millor disc valencià de folk.
Urbàlia Rurana ha actuat en escenaris de tota la península i d’Europa, ha rebut premis i ha estat motor en la creació de festivals com el Cant al Ras de Massalfassar, el Festacarrer d’Ondara o el Xàbia Folk. Els seus formats –Sarau mediterrani, Sarau a la plaça, La vespra i la festa o Cançons de Nadal valencianes- són referència per a generacions de músics i balladors.
Urbàlia Rurana ha arribat a la maduresa sense perdre l’energia que els va fer nàixer. La seua és una celebració de la constància i de la música com a llengua viva d’un poble.
Cada disc ha obert camins: Rom i cafè (1994) aprofundia en les cançons de taverna i la poesia popular; Sarau mediterrani (1999) establia ponts amb el folk català i occità; Territoris amables (2002) consolidava la seua dimensió europea; i Pastorets i pastoretes (2019) reinterpretava el Nadal valencià amb una mirada contemporània.
La seua darrera obra d’estudi, De tornada a les ribes (Mesdemil, 2017), va representar un retorn poètic i emocional a les arrels: peces de mariners, danses, jotes, seguidilles i composicions pròpies amb textos de poetes com Marc Granell o Rosabel Gumbau, que connecten tradició i contemporaneïtat.
Urbàlia Rurana ha arribat a la maduresa sense perdre l’energia que els va fer nàixer. La seua és una celebració de la constància i de la música com a llengua viva d’un poble. I, com diuen ells mateixos, “la música, com la vida, continua… i avant!”
