La revista degana en valencià

Urgix aplicar les 4R!

28/10/2020

Un dels punts més importants tractats en la reunió de la Coordinadora per la Defensa de la Natura1, celebrada a La Barraca, fou el tema dels residus perquè està mal resolt i tenim brutera pertot, milions de despeses i la major part del fem se l’emporten a un abocador de Múrcia, a més de 100 km de La Ribera, amb el qual no sols contaminem el lloc on es dipositen sinó que, damunt, contaminem amb els milers de camions que circulen contínuament per les carreteres carrejant les deixalles, quelcom molt greu en temps d’emergència climàtica…

Una crítica prèvia que hem de fer és que seguim sense vore, en la pàgina inicial del Consorci Ribera-Valldigna, un apartat que duga directa y fàcilment a les dades de tots els residus que generem a l’àrea, una cosa que és fonamental perquè qualsevol ciutadà puga conèixer de primera mà quants RSU generem i què fem amb ells. On està la transparència d’aquesta institució?

Malgrat això, agafant les dades oficials de 2017 publicades en la premsa2 en resposta del president del Consorci a les nostres crítiques, podem veure que hi hagueren 80.915 tones rebutjades que anaren a abocador i 52.820 tones que es valoritzaren, és a dir, que sols es recuperaren el 33% dels RSU3, mentre es tiraven més de la meitat. L’objectiu europeu era arribar enguany al 50%, cosa que ni de lluny complim a Espanya i que ens costarà penalitzacions i milions. Per comparar, a Àustria reciclen ja el 65%…

Ara es discutix al Consorci si ficaran l’abocador que, per llei i per lògica estem obligats a tindre a La Ribera, al terme de Guadassuar, prop dels termes de l’Alcúdia i Massalavés, 120.000 m2 per a 81.400 Tm/any, unes xifres que ens diuen que volen continuar tirant la major part dels RSU com fins ara… I el lloc delimitat no és el més adequat, entre altres coses perquè el travessa la Séquia Reial amb el perill de contaminar l’aigua del rec i fins i tot l’Albufera, ja que els sobrants de les seues aigües van a parar al llac. En cas de fortes pluges, freqüents ací, o vessaments accidentals es podria donar aquesta contaminació i no és raonable posar un abocador al costat d’una massa d’aigua de les característiques de la Séquia Reial. A més, els Ullals on naix el riu Verd, zona protegida i part de la Xarxa Natura 2000, es troben a un quilòmetre de l’àrea projectada i les escorrenties d’aigües superficials o subterrànies podrien contaminar aquest important paratge.

No entenem que es torne a proposar una ubicació que ja va ser rebutjada i que va mobilitzar a nombroses persones i organitzacions, entre elles les principals organitzacions ecologistes. És urgent situar un abocador a la comarca, per no haver d’enviar els RSU rebutjats per carreteres a altres províncies, però cal buscar un lloc menys impactant.

A més, caldria avaluar la possibilitat de tindre diversos abocadors menors, agrupant pobles veïns, per a minimitzar el transport, abaratir costos i responsabilitzar als ciutadans que generen el fem, perquè dur-lo lluny crea una espècie d’autoengany, com si no tinguérem aquest greu problema. Per això sembla que no passa res encara que estem tirant cada any 81.000 tones, 8.100 camions de deixalles, una filera més llarga que d’ací a Madrid!

Però sobretot urgix aplicar a fons les 4R: Reduir, Reparar, Reutilitzar i Reciclar, en eixe ordre, per a resoldre realment el problema dels residus. I hem de considerar que cada volta ens costarà més el rebut si no les apliquem, amb penalitzacions europees i més problemes ambientals i de salut per a tots.

D’altra banda, el Pla Integral de Residus estableix que els municipis de més de 10.000 habitants disposaran d’un Pla Local de Residus abans de l’1 de gener de 2021. Aquests Pla de Residus hauria de comptar amb un Pla de Participació, i a dos mesos de la finalització del seu termini veiem poc fet a la comarca. A més, abans de 2020, tots els municipis i entitats locals responsables dels serveis de recollida de residus, haurien de tindre implantada la recollida separada de matèria orgànica, comptant amb els sistemes de recollida més eficients per a cada cas, és a dir el 5t contenidor (marró) per a la matèria orgànica, que suposa un 45% del total de RSU domèstics, per a poder compostar-la bé i aprofitar-la4.

I també abans de l’1 de gener de 2021, tots els municipis de fins a 5.000 habitants, hauran de disposar almenys d’1 educador ambiental (a la Ribera, entre 1 i 3 segons la població de cada municipi) a jornada completa per a la millora de la gestió dels residus domèstics i assimilables, a l’objecte de donar un servei de proximitat a la ciutadania, el comerç i les empreses sobre les millors pràctiques en matèria de gestió de residus i els nous criteris i oportunitats de l’economia circular a nivell municipal. Als pobles xicotets, i als grans per barris, s’ha comprovat que açò es pot fer molt bé amb la recollida porta a porta.

Nosaltres exigim que es posen en marxa aquests plans, amb educadors ambientals, campanyes de conscienciació i el 5t contenidor marró. Hem d’anar cap al residu zero, com estan fent a altres països.

També veiem necessària la prohibició ja dels plàstics d’usar i tirar i la implantació del SDDR, sistema de dipòsit, devolució i retorn que s’ha mostrat capaç de recollir el 95% dels envasos de plàstic en altres països com Alemanya.

Finalment, demanem al Consorci la creació del Consell de Participació Ciutadana, on estiguem representats, entre d’altres, els ecologistes, per a discutir i millorar l’estratègia comarcal de residus.

1 La Coordinadora està formada pels col·lectius: Xúquer Viu, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció, La Llavor, Llavorem, Associació Murta Casella, Dynamo, Calciners, Amics de la Vieta, Indignats amb Renfe, El Magre, Grup d’Acció Mediambiental del Marquesat, Anoktua, Cel Blau, Mitja Galta, Jardinet de l’Estació, Plataforma Albaida Net, Aplec de La Ribera, Voluntariat Mediambiental de Corbera, Associació Mediambiental d’Aigües Vives, Associació Muntanyeta dels Sants-Acció Ecologista Agró, i col·laboren Interpreta Natura i la Coordinadora d’Escoles en Valencià.

2 https://www.diarilaveu.com/tribuna/81487/la-gestio-responsable-del-consorci-ribera-i-valldigna-criv

3 Això suposant que el bioestabilitzat és de suficient qualitat i s’aprofita tot com adob agrícola o en jardineria. I que tots els plàstics es reciclen finalment, cosa dubtosa perquè Ecoembes mentix:  https://www.elsaltodiario.com/ecoembes/miente-investigacion-evidencia-fiasco-gestion-residuos-envases-espana

4 Sols separant bé a casa i dipositant al contenidor marró la matèria orgànica ja en tindríem un 45% dels RSU per a reciclar i aprofitar, un grandíssim salt endavant en la resolució del problema!