Va sobre la bogeria

12/07/2022

D’això va la mostra que vull comentar. Es tracta d’una mostra del Centre Cultural la Nau que es pot visitar a dos seus: a l’espai del centre esmentat i el Museu d’Història de la Ciència José Maria Lopez Piñero, la veritat és que val la pena, puix l’exposició ens fa reparar en com la nostra societat durant segles va estigmatitzar a les persones malaltes mentalment, una situació que es traduïa en apartar de la vida en comú a un sector de la ciutadania i en moltes ocasions afectant la seua existència, fins i tot generant o accelerant el seu final.

La gent afectada per la bogeria, fins no fa gaire, era apartada, segregada i sacrificada. L’exposició, que compta amb un complement artístic prou significatiu, ens fa reflexionar sobre el passat i ens fa pensar sobre el tractament de la malaltia. Es tracta doncs d’una mostra que val la pena visitar, no vaig a insistir, sols apuntaria que en ella podeu trobar tot el seguiment històric fins al nostre temps, així com, especialment, una part científica sobre les teràpies emprades en diferents èpoques, incloent-hi fins als tractaments amb màquines o instruments diguem-ne moderns.

El cas és que a la mostra hi ha la part que correspon a la part del temps que he viscut, quan funcionava el manicomi de Jesús a València, i, posteriorment quan en plena tardor franquista, es va crear el Psiquiàtric de Bétera, el qual pretenia ser una cosa moderna, i que, dissortadament, continuava amb la línia tradicional de separar als folls de la resta de la ciutadania. Allà, a principis els setanta precisament, és quan vaig sentir parlar per primera vegada de la necessitat d’un canvi radical, era allò de l'”anti psiquiatria”, ens trobaven als moments de la lluita contra el franquisme, que com sabeu va crear una mena de malaltia ideològica dels vençuts republicans, doncs, el cas que alguns metges de l’especialitat van introduir el tema d’acabar amb els centres psiquiàtrics, i ens convocaren a reunions per assabentar-nos i demanar que als programes de canvi s’inclogués tancar els esmentats centres i que la gent malalta mentalment tornés a la vida normal, i no fos tractada com venia essent-ho.

A les organitzacions antifranquistes, alguns professionals, metges o personal divers, es van incorporar a la militància, i aleshores acabar amb els psiquiàtrics, els electroxocs i altres considerades tècniques vexatòries, estaven presents als programes i reivindicacions. No puc silenciar la tasca que en aquesta qüestió va jugar Ramon Garcia que ajudà a formar un grup actiu sobre el tema. Hui la situació ha canviat d’orientació, en la consciència de la gent del carrer, però, resta molt per fer, i també en relació amb els mitjans i teràpies.