València contra les Guerres

21/12/2022

L’Assemblea Popular València contra les Guerres condemna sense pal·liatius la
criminal invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit de la Federació Russa. L’horror de la
guerra s’ha instal·lat a Europa. No s’albira actualment el seu final, i sí, per contra, un risc real d’extensió cap a un conflicte nuclear.
Milers de morts civils de totes les edats, milions de persones desplaçades de les seues llars, violacions, saquejos, destrucció massiva d’infraestructures econòmiques, sanitàries, educatives i culturals. I també una destrossa de serveis que dificulta el funcionament dels corredors humanitaris per a evacuar a la població.
I mentre tot això succeeix, polítics en altes institucions parlen del potencial benefici de prolongar el conflicte per a afeblir el poder militar i econòmic de Rússia, justificant “sacrificis inevitables” per part la població ucraïnesa, russa i de la resta d’Europa.
Sacrificis que ja es manifesten en la vida de la gent i aprofundeixen les desigualtats
estructurals de les nostres societats, dificultant la lluita contra la pandèmia de covid-19, l’emergència climàtica i el desastre ecològic, temes que ara han passat a un segon pla en les prioritats polítiques de les elits governants. Als països empobrits del planeta les conseqüències seran fins i tot més greus, amenaçats com estan de fams i profunds trastorns econòmics.
Però si els efectes materials de la guerra ja són desastrosos per si mateix, no és menor la marea d’odi que, promoguda per uns mitjans de comunicació convertits en maquinària propagandística, alimenta posicions bel·licistes, inundant la societat de prejudicis contra poblacions senceres que són estigmatitzades injustament per fets atribuïbles a les seues classes dirigents.
Encara que la responsabilitat principal del desencadenament de la guerra oberta recau sens dubte sobre el règim de Putin per haver envaït un país sobirà, cal reconéixer que aquesta guerra no ha començat ara, sinó que venia gestant-se des de 2014, i és producte del xoc entre el nacionalisme imperial de Rússia i l’expansionisme d’una OTAN al servei dels interessos estatunidencs.
Acceptar la geopolítica dels imperis és acceptar que les altres nacions siguen tractades com a peons en aquest joc d’estratègia en el qual no es té en compte el dret a la seguretat de l’altre, i es pretén continuar amb les polítiques neocolonials favorables a les metròpolis en detriment del sud global.
La crida llançada per la Comissió Europea, urgint als governs dels 27 estats membres de la UE a reforçar les seues capacitats armamentistes, mostra la perillosa deriva militarista empresa per Europa, amb l’increment més gran de la despesa militar prevista des del final de la II Guerra Mundial: el 35% respecte a l’actual.
Ens trobem doncs en un moment en el qual el soroll de les bombes i els tambors de
guerra no deixen sentir altres veus que reclamen la necessitat de silenciar les armes i frenar ja l’escalada bel·licista del conflicte.
Estem amb el poble d’Ucraïna, que vol recuperar la pau i la normalitat en les seues
vides. Estem també amb la ciutadania russa mobilitzada que, malgrat la repressió i les amenaces del seu propi govern, exigeixen parar la invasió.
Tal com assenyala el manifest “Resistència Feminista contra la Guerra”, darrere del crit “no a la guerra” no hi ha cap posició ingènua, ja que l’únic camí real cap a la pau és la desescalada bèl·lica, els acords de desmilitarització i la reducció de l’arsenal nuclear. En aqueixa direcció van també les recomanacions de la comissió Olof Palme amb la seua concepció de seguretat compartida.
Perquè no hi ha major seguretat que la pau, que al costat de les llibertats i els drets
humans ha de presidir un nou ordre internacional basat en la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
Continuem la tradició històrica del moviment pacifista en la seua oposició a les guerres i contra els falcons polítics, lligats d’una forma o l’altra al complex militar-industrial.
Per tot això:
Exigim la paralització dels combats i la retirada de les tropes russes a l’interior
de les seues fronteres, i que s’establisca oficialment un estatus de neutralitat
garantida per a Ucraïna.
Defensem el dret a l’autodeterminació per a les regions d’Ucraïna que el
reclamen en referèndum sota supervisió internacional, i el respecte a totes les
minories.
Requerim la dissolució de l’OTAN, una aliança militar agressiva dirigida des
dels EUA, i la de qualsevol altre bloc de caràcter militar.
Demandem solidaritat amb les persones reprimides a Rússia per oposar-se a la
guerra i protecció per als qui es resisteixen al reclutament forçós o deserten en
tots dos bàndols.
Cridem a la UE al fet que aculla a totes les persones que fugen de conflictes
armats —independentment del lloc on es produïsquen—, eliminant els filtres
racistes i les discriminacions xenòfobes.
Reclamem que es requise els diners que els oligarques —tant russos com
ucraïnesos— i els traficants d’armes amaguen en paradisos fiscals, així com la
cancel·lació del deute extern d’Ucraïna per a afavorir la seua reconstrucció.
Demanem al govern d’Espanya que no augmente la despesa militar fins al 2%
del PIB i que dedique aqueixos recursos a millorar els nostres sistemes de salut,
educatius i de serveis socials.
Reivindiquem la fi de la censura informativa, de la manipulació mediàtica i de la
narrativa militarista.
No ens resignem a aquest estat de coses.
És urgent i necessari organitzar una resposta des de baix contra la guerra, les agressions imperialistes i la militarització de les societats. Fem una crida a les organitzacions de la societat civil, els sindicats, els partits polítics, els moviments socials i la ciutadania en general per a organitzar-nos i formar un potent moviment internacionalista per la pau capaç de fer front a l’espiral bèl·lica en curs que ens condueix directament al desastre.

Attac País Valencià, Ca Revolta, CEAR PV, CEDSALA, CGT, MOC-València, Dones de Negre, Orriols Conviu, Anticapitalistes, Front Republicà Aldaia-Alaquàs, Associaciósociocultural Kol·lectiu ARREU, Jarit Asociació Civil, Extinction Rebellion València, Comunitats Cristianes Populars, Obrim Fronteres, Ecomediterrània SAT Agricultura Ecològica, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció