València i el llop

El riu Túria a València, el 15 d’octubre de 1957, desprès de la riuada. Autor de la fotografia desconegut. Escanejada per Talayuelo. 

El que ha passat amb la DANA d’octubre de 2024 és una desgràcia, una catàstrofe, un fet tan terrible que costarà molt de temps i molts milions d’euros recuperar la normalitat, això és innegable i cal mostrar el condol i la solidaritat amb tots els afectats. Però la pregunta que ronda constantment des que es va parar el temps és: es podia haver evitat?

Cada vegada que cauen quatre gotes ací, a l’Horta Sud, i se m’ocorre dir que he de fer unes compres, la meua mare diu el mateix:

–    No vages a Bonaire! No vages quan plou que s’inundarà!

A la qual cosa el meu pare afegeix:

–    Sí, fes cas, que el van construir al mig del barranc. Van posar unes canonades de 2 o 3 metres, però si ve barrancà, no serà suficient…

Bé, parem un moment. Ací tenim dues opcions: o els meus pares van ser agents secrets d’una oficina secreta que guarda secrets classificats o era del domini públic que, si el barranc de Poio venia amb molta aigua, passaria una desgràcia…

Curiós, curiosíssim…

Veiem ara Aldaia… Podríem preguntar-nos per què gran part de les cases que estan vora el barranc de La Saleta tenen proteccions a part i part de les portes per posar taulons per evitar que entre l’aigua, o potser fer una enquesta per veure quants aldaiers i aldaieres han vist que el barranquet desbordava… Podríem fer també l’enquesta a Alaquàs on arriba l’aigua més enllà del parc de La Sequieta quan “ve barrancà”.

Curiós, curiosíssim…

Parlem ara de Paiporta, Picanya, Albal, Massanassa… Podríem preguntar als homes majors, que sempre saben molt de terres i camps, i segur que ens dirien: “Tot açò d’ací, on estan les cases, tot això era camp!” I potser afegirien alguna dada sobre algun incident anterior amb el barranc que travessa les ciutats i com van preveure, pel que sembla, que “quan van desviar el Túria després de la inundació del 57” tot això eren camps inundables… Es perdrien les collites també…

Curiós, curiosíssim…

Raimon, gran cantautor valencià, deia: “Al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa. Si plou poc és la sequera; si plou massa és un desastre.” Vaja… Profètic?

Curiós, curiosíssim…

Tornem ara a la pregunta inicial: es podria haver evitat aquesta catàstrofe? Els experts diuen que no… Bé, a veure, no, perquè la quantitat de litres per metre quadrat en tan poc de temps va ser una bogeria inaudita que mai havia passat i clar, això ha d’anar a la mar sí o sí, l’aigua no entén de propietat privada ni de senyals de trànsit, fa camí i s’endú el que siga… D’acord, comprem eixe relat. Donem per cert que no es podia evitar perquè l’aigua sempre cerca el seu cabal natural i tant li fa què hi ha ara, si al segle I corria per un lloc, al segle XXI buscarà eixe lloc, i punt. Però, de veritat no es podria haver evitat? Si és del domini públic que no es pot construir un centre comercial a un barranc, si la seua continuació es desborda cada vegada que cauen quatre gotes, si se sabia que els pobles del voltant de València estaven construïts en zones inundables i és quasi una dita popular que quan plou a València, al País Valencià, plou amb ganes i causa destrosses… Per què no s’ha fet res al respecte? Tot açò se sap des de fa molt de temps, no és cosa d’una alarma o un correu electrònic, forma part de la saviesa popular, hi ha investigadors, enginyers, etc. que ja ho havien avisat, hi ha estudis que ho demostren… Bé, no fem cas a la gent del poble, total, què sabran ells que viuen dia a dia xafant la terra que un dia va ser horta i ara són cases i que quan cauen quatre gotes s’inunda perquè el sistema de clavegueres és insuficient… Bé, no els fem cas… Total, què pot passar?

Doncs el que ha passat! Alguns grans polítics, que se suposa que treballen a palaus i despatxos sumptuosos, haurien de tornar a classe d’infantil i que els conten el conte de Pere i el llop perquè el mos que ens ha fet el llop DANA ens ha partit la vida a tots els valencians. I potser ara també serà el moment de repensar que no es poden construir cases a la vora dels barrancs, de repensar o fer cas als projectes sobre neteja o reconducció de barrancs i rambles o simplement seria moment de què els grans polítics, deixaren de viure en la seua talaia de glamur, luxe, premis i fotos i començaren a escoltar al poble, als alcaldes i alcaldesses que han vist els seus pobles negats de fang i no han pogut fer res pels seus ciutadans i ciutadanes que s’han deixat les mans, els peus i l’alegria tractant de llevar un fang que els mostra que ja res serà com abans… Potser és el moment de fer el que sembla que no han fet mai, conéixer com és el territori del qual són responsables i assumir que “NO S’ÉS RES SI NO S’ÉS POBLE”!