La revista degana en valencià

València i Mistral

10/03/2020

Peu de foto: Bust que la ciutat de València dedicà a Mistral en 1933

Com a conseqüència de les relacions de germanor cultural que, durant la segona meitat del segle XIX, es varen establir entre el territori valencià i l’occità, la defunció de Frederic Mistral, que tingué lloc el 25 de març de 1914 –enguany ha fet 105 anys–, va gaudir d’un ampli ressò mediàtic entre els valencians.

Així, dels múltiples articles necrològics i de record que li dedicà la premsa local, voldria destacar el número 7 de la revista Valencia. Periòdic Valencianista, que era el «Portant-veu de la Joventut Valencianista» a Barcelona, i que, en homenatge al gran escriptor provençal, veié la llum amb data del mes d’abril de 1914. D’aquesta manera, el primer que cal assenyalar és que els càlculs de la junta directiva de la Joventut Valencianista no es pogueren portar a la pràctica en els termes en què havien sigut previstos, segurament per manca de temps. De fet, i segons que va publicar la premsa, la intenció inicial –potser excessivament optimista– era, «además de valorarlo valiosas firmas de Cataluña y de Valencia», publicar «fotografías históricas de la vida de Mistral y el Renacimiento de la Provenza, Cataluña y Valencia, junto con ilustraciones y dibujos de los artistas K-Hito, Martínez Ballester, Pedro Prat, Rigoberto Soler, Enrique Pertegás y Vicente Carreres».

Al remat, però, a banda de la coberta, en què es reproduïa una bona fotografia de Mistral, el periòdic només dedicà quatre pàgines a glossar l’obra i la memòria del capoulié, amb la inclusió de tres articles i una molt bella composició artística de Pere Prat inspirada en el segon cant de Mireio. D’aquesta manera, el primer dels textos portava per títol «Nostra oració per Mistral», i estava signat per «Tyriano», pseudònim rere el qual és pràcticament segur que s’amagava el poeta Jacint Maria Mustieles, ja que l’escrit estava confeccionat, bàsicament, a partir de diversos fragments de l’article titulat «Frederic Mistral» que, amb data de 5 d’abril de 1914, l’autor havia publicat al Diario de Valencia.

D’aquesta manera, Mustieles, que hi qualificava Mistral d’«immens poeta» i de «Patriarca», assegurava que l’escriptor provençal «venia a ésser l’últim ressò d’aquella lira grandiosa que mostrà líriques harmonies, cançons de gesta i rendiments d’amor a nostra Ibèria». I que «Mistral sentí noble i ardent l’amor a la “morta-viva” un temps dominadora dels mons i de les races i de les llengües». A continuació, el periòdic inseria un llarg article anònim en què es resumia la dilatada trajectòria cultural i literària que engalanava la biografia del provençal; i que es tancava amb el poema «Mireia» que, en 1909, li havia dedicat Teodor Llorente.

Finalment, el tercer text portava per títol «Mistral» i era obra de Marià Ferrandis Agulló, un dels membres més destacats de la Joventut Valencianista. L’autor destacava que «el nom de l’immortal poeta ens fea recordar sa gloriosa terra; com lo nom de Verdaguer mos evoca a Catalunya, com el de Llorente a València. I és que, sens dubte, l’ànima de les races se cristal·litza sempre en l’esperit dels grans poetes». Per a finalitzar desitjant que l’exemple del provençal «siga el que servixca de nord a eixa joventut que escomença a floréixer, en la que tenim fixada tota nostra esperança». Com així fou, però únicament fins a la Guerra Civil; ja que, amb posterioritat, el record de Mistral anà esborrant-se gradualment de l’imaginari col·lectiu valencià.

 

Article publicat al número de gener 455.