Tens 0 productes a la teua cistella
Farà cosa de quatre anys vaig tenir el gust d’escriure un llibre que abordava una nova manera de conéixer la ciutat de València i el seu patrimoni cultural. En aquells moments el cap i casal encara estava governat pel PP de Rita Barberà, i la proposta resultava aleshores una mica agossarada, ja que tots els recorreguts que s’hi proposaven passaven per fer-ho damunt d’una bicicleta. Malgrat les velles reivindicacions l’anell ciclista encara no hi era present, però la ciutat de València ja permetia eixa conjunció formidable de mobilitat, oci, turisme i cultura. Proveu si més no de gaudir ara del nostre patrimoni fent passejos en bicicleta per València, us assegure que no se’n penedireu, establireu un vincle afectiu molt interessant amb la ciutat i la seua rodalia.
De l’experiència en preparar aquell llibre ーCycling in Valencia, es deiaー conserve records molt grats i converses de calat amb molta gent que hi ha implicada en l’expansió social de la bicicleta. Us assegure que, encara que transita per la superfície, aquest moviment no és per a res superficial, ans al contrari, hi ha una forta consciència de protecció del nostre entorn i molta voluntat per millorar la vida de la ciutadania.
Des de feia anys, els amants de les dues rodes ja tinguérem l’ocasió de seguir les propostes iniciàtiques de cicloturisme que ens feia gent com Paco Tortosa. També, si créiem amb convicció en el canvi social al voltant de la mobilitat, podíem seguir les propostes del cicloactivisme que oferia el col·lectiu València en Bici, per exemple, o tot aquell grup més heterogeni que s’ha estat congregant al voltant de la “Massa crítica”. En fi, la bicicleta, a més, també pot esdevenir una palanca fonamental per al canvi del model de societat que volem, on per descomptat, la mobilitat i les estructures urbanístiques de la ciutat han de ser receptives, permeables i transversals cap als nombrosos ciutadans que utilitzem diàriament models de locomoció alternatius a l’automòbil. Agrade o agrade menys, cada vegada més gent es mou amb bicicleta i altres artefactes, i n’estic segur que això sempre aportarà beneficis a tota la societat.
Tot açò ve perquè la València contemporània està abordant de manera decisiva un procés de redefinició del seu model de ciutat, i ho està fent amb força i convicció, apostant per guanyar espai als vianants, al transport públic i espais per a la bicicleta. No s’estranyeu aleshores de les dures campanyes de difamació i mala premsa sobre les quals pivota l’estratègia de descrèdit que la dreta valenciana llança contra l’actual corporació municipal. No ens enganyem, la promesa de revertir els carrils bici ja construïts no encobreix més que una realitat: l’afany per privatitzar l’espai públic, que és exactament el mateix afany amb el qual es tracta de privatitzar la sanitat i l’educació pública.
És evident que el procés de canvi de paradigma en la mobilitat urbana ha de véncer determinats clixés i hàbits socials. Caldrà reconduir-los progressivament amb molta pedagogia. Si mirem més enllà dels Pirineus, hi veurem moltes ciutats que han sofert la contaminació i les incomoditats dels vehicles de motor, fins arribar a un límit difícilment suportable. Per això en són moltes les que estan actuant i cercant remeis amb una aposta seriosa per a la mobilitat ciclista. Ciutats com ara Copenhaguen, Berlín, Amsterdam, Barcelona, però també d’altres més menudes, faciliten als seus habitants diferents tipus de mobilitat amb models no contaminants i més saludables. La implicació ciutadana en aquest aspecte cada vegada és major, i València per fortuna, ja està entre eixes ciutats del món. Seria una autèntica llàstima desfer un camí tan reeixit.
No es tracta de posposar les solucions a futur, el futur és ara mateix. L’economia basada en el carboni, 一aquella que ha permés tantes comoditats però que també ha deixat un bon nombre de morts escampats per carrers i carreteres一, inicia ara un declivi que serà imparable per la lògica de l’esgotament dels recursos fòssils; també per l’evidència d’un canvi climàtic que solament volen negar els que s’empassen els dogmes del liberalisme més acèrrim. És clar que els lobbys fan bé la seua feina, i ーdiguem-ho suauー, no treballen per a la gent sinó per als interessos d’una economia caduca.
L’automòbil està present, i encara mantindrem amb ell una forta relació de dependència al llarg d’un temps. No podem ignorar-lo ni demonitzar-lo, però si reconéixer que no serà mai més aquella màquina de la llibertat que ens havien promés. El seu ús desmesurat no aprofita més que per a privatitzar l’espai públic en detriment dels vianants i d’altres tipus de mobilitat. Per això l’estratègia del canvi de model en la mobilitat urbana és fonamental i depén d’anar guanyant cada vegada més usuaris per als models alternatius de la mobilitat. En eixe sentit, la bicicleta és tal vegada ara mateix el mitjà més exitós i accessible de tots ells.
Per tot açò, i per moltes altres raons l’ús de la bicicleta no pot esdevenir una carta d’intercanvi polític com estan pretenent determinats partits de la dreta, pervertint i assenyalant negativament allò que en matèria del benestar comú atén a la raó.
Diumenge 31 de març la ciutat de València viurà una bicifestació especial, més necessària que mai. Tindrem l’oportunitat de demostrar que construint artèries per a la bicicleta, i fent-les servir, la ciutat estarà millor oxigenada i haurem iniciat un camí de futur fet a la mida de les persones.
#CarrilBiciVLC
