La revista degana en valencià

València, terra de talent animat

03/06/2021

L’impacte generat per la pandèmia en el sector audiovisual no ha impedit que l’animació mantinga la seua producció en 2020. I en 2021, ja immersos l’Any Berlanga, l’animació valenciana ha estat àmpliament representada en els principals premis atorgats al sector a Espanya: els Goya i els Premis Quirino de l’Animació Iberoamericana. Han passat 25 anys des que l’alcoià Pablo Llorens recollira el seu Goya per Caracol, col col, i nou des que Paco Roca, Premi Nacional de Còmic, aconseguira dos premis Goya per l’adaptació cinematogràfica del seu còmic Arrugas. Un llarg amb el qual va fer història, en ser la primera vegada que un film d’animació guanyava en la categoria de millor guió adaptat. Enguany, en la 35a edició dels Goya, dels quatre curtmetratges nominats, la meitat comptava amb producció valenciana: Metamorfosis (Carla Pereira, Juanfran Jacinto i Bígaro Films) i Blue y Malone, casos imposibles (coproduït per Wise Blue Studios), que va resultar ser el curt guanyador de l’anhelat guardó. Així mateix, en el llargmetratge guanyador del Goya, La gallina Turuleca, únic film candidat en aquesta categoria, va participar l’equip valencià Keytoon Animation Studio. Entre els preseleccionats, estava també el curtmetratge Rutina: la prohibición (Sam Ortí i Hampa Studio), que ha aconseguit a més tres nominacions en els Premis Quirino. I si retrocedim un any en el temps, en l’edició anterior dels Goya, els guanyadors de les dues úniques categories d’animació també comptaven amb professionals valencians en les seues files. Hampa Studio participava en la coproducció de Buñuel en el laberinto de las tortugas i l’alacantí Paco Sáez va codirigir el curtmetratge Madrid 2120.

El curtmetratge d’animació ens ha brindat grans produccions en els últims anys. A més dels curts esmentats, Umbrellas, de José Prats i Álvaro Robles (Bígaro Films), ha sigut nominat en els Quirino al millor disseny d’animació. El format curt permet una major llibertat tècnica i narrativa, un factor clau en el cas de l’animació, ja que els temps de producció es dilaten enormement si els comparem amb el cinema de ficció. En 2008, la Generalitat Valenciana va posar en marxa el programa Curts, seguint els passos del pioner Kimuak (1998) del País Basc. Aquests catàlegs reivindiquen el format curt i el promouen a escala internacional. La presència de curts animats en el catàleg de la Comunitat Valenciana ha augmentat en cada edició, que han arribat a ser en alguns casos la meitat dels seleccionats. En els últims anys, Curts ha sigut un gran aparador que aglutina realitzadors amb llarga experiència (Pablo Llorens, Pascual Pérez, Jaime Maestro, Sam Ortí, María Trénor o María Lorenzo), directors i directores que treballen fa alguns anys en el mitjà (Emilio Martí, Carla Pereira, Juanfran Jacinto, Ben Fernández, Rosa Peris o Silvia Carpizo), al costat del talent emergent de la Comunitat (María Manero, María Pulido, Diana Acién o Ángela Arregui). El catàleg Curts ha sigut testimoni del significatiu augment de dones directores en el curtmetratge animat valencià al llarg de la seua trajectòria.

Si, com déiem, el curtmetratge d’animació requereix grans pressupostos i temps dilatats de producció, en el cas dels llargs i les sèries encara és més acusat. Ja en la fase de desenvolupament, els productors recorren els mercats internacionals a la recerca de finançament, i entre ells destaquen Cartoon Movie en el cas dels llargmetratges, i Cartoon Forum en el de les sèries. La presència de projectes espanyols en aquests esdeveniments demostra el bon moment que viu l’animació made in Spain. En 2020, en Cartoon Movie, quatre dels nou projectes espanyols de llargmetratge presentats comptaven amb participació valenciana: D20 (La Tribu Animation), dirigit per Jaime Maestro, guanyador del Goya al millor curt d’animació en 2013; Girl and Wolf, l’adaptació de la novel·la gràfica de Roc Espinet (Hampa Studio); Olivia y el terremoto invisible d’Irene Iborra (Caragolí Films), i el musical animat Rock Bottom, primer llargmetratge de la directora María Trénor (On Air Comunicació i Producció). En els Premis Quirino 2021 també han destacat les sèries de televisió valencianes, amb dues nominacions per a Hero Dad (Wise Blue Studios) i Los Zurf (Hampa Studio, Gallego Bros i À Punt Mèdia). Només un any abans, en Cartoon Forum, la productora de TV ON Producciones Paloma Mora va presentar la sèrie Trazo crítico, un homenatge al treball de l’humorista gràfic Ortifus. Paloma Mora ha destacat en els últims anys per la seua prolífica labor en el sector de l’animació, amb curts, sèries i documentals, com el curtmetratge Proceso de selección, de Carla Pereira, el documental Pérez Arroyo, alma de animador, de Carles Palau i Raúl González Monaj, o la sèrie en producció Sex symbols.

Trazo crítico no és la primera adaptació de còmic a animació produïda a la Comunitat Valenciana. Ja en els 60, Pumby, el personatge creat per l’historietista José Sanchis, va protagonitzar pel·lícules per als projectors infantils de Juguetes Jefe. I més tard, en els 90, Pumby va reaparéixer per a protagonitzar la sèrie per a TV de Cartoon Productions, la primera productora d’animació 2D valenciana. I en aquella mateixa dècada, Tijuana Films va portar a la pantalla les aventures del vaquer creat per Calpurnio Pisón, Cuttlas Microfilms. Però, el punt d’inflexió va arribar amb Arrugas. No debades, l’adaptació dels còmics de Paco Roca al cinema han sigut una constant. Si Memorias de un hombre en pijama es va convertir en llargmetratge d’animació, el cinema de ficció adaptà el seu còmic més personal, La casa, sota la direcció d’Álex Montoya. I també es convertiran en sèrie Los surcos del azar, dirigit per Daniel Montsó, i El tesoro del Cisne Negro, que dirigirà Alejandro Amenábar. Així mateix, la trilogia Memorias de Idhún, de l’escriptora valenciana Laura Gallego, ha estat adaptada primer al còmic per Estudio Fénix, i després a sèrie d’animació. Lamentablement, la polèmica pel doblatge de les veus ha provocat que Netflix cancel·le la tercera temporada de la sèrie.

El panorama ha evolucionat molt des que l’animació a Espanya era, per força, una professió autodidacta. Les escoles i universitats o els títols de grau i màster s’han consolidat en l’última dècada, i els programes formatius per al talent emergent estan a l’abast de la mà. En 2018, el Coaching Programme de Cartoon Movie va seleccionar dos centres valencians per a assistir a l’esdeveniment. Arran d’aquesta experiència, han sorgit noves oportunitats com la celebració de Cartoon Springboard, un programa dirigit a professionals emergents, i ha fixat la seu a València durant tres anys consecutius, de 2019 a 2021. Amb aquest mateix esperit, el festival Prime The Animation! (UPV) aposta des de 2013 per donar visibilitat al treball dels nous talents, a través de la seua competició dirigida a estudiants internacionals i òperes primes. Posteriorment han arribat altres festivals especialitzats a la Comunitat, com Cortoons, que va aplegar a Gandia en 2016, o el més recent, Animalcoi, creat en 2020 per l’EASD Alcoi. També han sorgit altres iniciatives necessàries per a impulsar el talent de les joves realitzadores, com el Programa Atenea, creat en 2019 per l’associació Dona i Cinema.

Després d’una llarga tradició d’empreses dedicades a l’stop-motion, des del 2000 han proliferat les productores i estudis especialitzats en animació 2D, 3D i, més tard, en videojocs. Molts d’aquests estudis d’animació s’associen actualment sota el paraigua Animat (3de3, Keytoon, Hampa Studios, Clay Animation, Conflictivos Producciones, Potents Plastianimation, Pasozebra, Somnis Produccions). Encara que molts altres continuen treballant de manera independent (Wise Blue Studios, Silly Walks Studio, La Tribu, Pangur Animation, Hiru Animation o La Madriguera). Però, malgrat la bona salut de l’animació valenciana, part dels professionals del sector emigren a altres ciutats o països per a comptar amb una continuïtat laboral o treballar en grans projectes. És el cas de Sergio Lara, que s’autoconsidera un legionari de l’animació per viatjar allà on estiguen els projectes, i que compta en el seu currículum amb pel·lícules tan destacades com Isla de perros o Anomalisa. Altres s’han establit fora de manera definitiva, com Abraham Meneu, que va aterrar fa 10 anys en Dreamworks Animation (els EUA) i ha treballat en films com: The Croods, Cómo entrenar a tu dragón 2 i 3 o Trolls World Tour. És també el cas d’Abel Góngora, cap de l’equip creatiu de Science Saru (el Japó). I cal no oblidar els independents, com la castellonenca Rocío Álvarez (Bèlgica), directora del curtmetratge Simbiosis carnal, multipremiat i seleccionat en més d’un centenar de festivals. És menys freqüent trobar casos com el de Rosa Ballester, que des de València porta més de 12 anys treballant com a directora d’art per al prestigiós estudi Cartoon Saloon (Irlanda), amb diverses nominacions als Oscar. Per sort, no tot el talent s’escapoleix, o almenys, una part hi torna. És el cas de Rebeca Núñez, que ha treballat per a Hampa Studio, després de passar per companyies internacionals com Ankama (França) o Cartoon Saloon (Irlanda).

En els últims 10 anys, l’animació valenciana ha experimentat un important creixement, han sorgit noves productores d’animació i s’han consolidat unes altres de llarga trajectòria, es mantenen les ajudes al desenvolupament i la producció de projectes, ha augmentat l’oferta d’escoles especialitzades i també els festivals d’animació. Però el sector de l’animació requereix inversions superiors a les actuals perquè puga ser realment competitiu en l’àmbit internacional. Ara com ara, només les Illes Canàries poden competir internacionalment, gràcies a uns incentius fiscals que arriben al 35 %. Està preparada la Comunitat Valenciana per a una cosa així? Consolidar la indústria de l’animació valenciana en aquest moment depén principalment de la inversió, perquè el talent ja el tenim a casa.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top