València, vista a través dels fons d’arxius estatals

11/07/2019

M’agrada pensar que la història és infinita, malgrat que hi ha obres ingents i intents de reduir-la a manuals i a llibres de text que semblen haver esgotat totes les fonts possibles del coneixement. En canvi, a poc que ens submergim pels dipòsits documentals, ens adonem que encara resta molt per saber i per conéixer de les nostres aventures passades.

Els arxius enregistren esdeveniments de la nostra història; cal ser conscient, no obstant això, que per si sols no atorguen coneixement. Hi calen professionals que se n’ocupen de la custòdia, conservació, descripció i posada en valor. Les línies d’investigació sobre el País Valencià arreu dels arxius de l’Estat espanyol són molt potents i abasten una àmplia cronologia; a més a més, bona part d’aquestes fonts documentals roman encara inèdita o ha estat poc explotada historiogràficament.

Es tracta d’un assumpte ben ampli, quasi enciclopèdic, que modestament en aquestes pàgines sols pretén ser mitjanament evocador i suggerir als historiadors novençans uns espais d’investigació poc explorats, amb una riquesa informativa molt potent i d’on podrien derivar-se interessants recerques per tal de conéixer millor el nostre passat.

L’Arxiu General de Simancas (Valladolid), Índies (Sevilla), l’Arxiu de Noblesa (Toledo), l’Arxiu del Palau Reial (Madrid), l’Arxiu Històric Nacional (Madrid) i l’Arxiu General de l’Administració (Alcalá de Henares) seran els protagonistes d’aquest relat que hem articulat en tres grans blocs.

Edat Mitjana (segles xiii-xv)

Els testimonis documentals més antics sobre el País Valencià, dins del grup d’arxius prèviament citats, es localitzen a la capçalera del sistema arxivístic espanyol: l’Arxiu Històric Nacional (Madrid), creat per Reial Decret de 28 de març l’any 1866, pedrera quasi inesgotable per tal d’aprofundir en el coneixement de les institucions eclesiàstiques des dels seus orígens.

L’Arxiu Històric Nacional (Madrid) conserva una gran quantitat de fonts escrites procedents d’institucions eclesiàstiques valencianes desamortitzades, malgrat que com sabeu no tots els fons acabaren afegint-se al gran dipòsit nacional, d’altres acabaren a la Biblioteca de la Universitat de València, alguns exemplars als mateixos monestirs o convents i d’altres poden trobar-se avui a l’Arxiu del Regne de València.

D’entre les institucions eclesiàstiques representades us proposem un periple de nord a sud, que encetarem al monestir cistercenc de Benifassà (Castelló, coordenades: 40°40′35″N 0°11′54″E) amb importants testimonis del segle xii, encara en fase de descripció. També trobem un exemplar de la butla d’Innocenci IV de 1254 confirmant la sentència donada contra l’abat i el monestir (OM, 8102, Exp. 10). Seguim viatjant fins a la cartoixa de Porta Coeli (Serra, València, coordenades: 39°40′56″N 0°28′24″O) de la qual es conserven llibres de despeses que es remunten al 1375 i es perllonguen fins al 1559 (signatures: CÓDICES, L.426, CÓDICES, L.529). També detectem la presència de documentació medieval procedent del monestir de la Murta d’Alzira (València, coordenades: 39°07′44″N 0°21′40″O) amb testimonis des de 1289 (CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3163,13/3179, N.12). També hi ha representació de l’església col·legiata de Santa Maria de Gandia (València, coordenades: 38°58′01″N 0°10′49″O) amb documentació de 1425 (CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3163,4), així com del convent dels dominics de Xàtiva (coordenades: 38°59′14″N 0°31′10″O), del qual es conserva documentació que abasta des de 1345 fins a 1754 (CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3163,6-9).

Si ens centrem a la ciutat de València, cal destacar els orígens medievals de l’església de Santa Caterina (coordenades: 39°28′27″N 0°22′36″O), de la qual hi ha documentació des de 1372; de l’església de Sant Pere i Sant Nicolau (coordenades: 39°28′34″N 0°22′44″O) des de 1385, amb la signatura CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3322,13-14; CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3322,8-12. De l’església de Sant Esteve de València (coordenades: 39°28′34″N 0°22′23″O) amb documentació de 1489, amb signatura CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3321,8-11. La catedral de València (coordenades: 39°28’32.9″N 0°22’30.9″O) està representada documentalment a l’Arxiu Històric Nacional amb testimonis que es remunten al 1338 i s’allarguen fins al 1735, amb signatures CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3238,6/3241; CLERO-SECULAR_REGULAR,7474; CLERO-SECULAR_REGULAR, L.19335.

Avaluem ara la presència documental dels convents de la ciutat de València: podem rastrejar-ne la presència d’alguns ja desapareguts, com ara el convent de Santa Maria Magdalena de València (coordenades 39°31’43.6″N 0°23’07.2″O) amb testimonis que es remunten fins al 1324 (CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3254/3255,9). El convent de l’Esperança de València (coordenades 39°29’15.4″N 0°22’52.4″O), amb documentació des de 1385 fins a 1594, amb la signatura CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3210,1-12. El convent de dominiques de Santa Caterina de Siena a València (coordenades: 39°28’15.9″N 0°22’17.3″O) amb documentació des de 1391 i signatura CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3242/3253. Del convent de Sant Francesc de València (coordenades 39°28’12.5″N 0°22’39.4″O) es conserven testimonis documentals des de 1397 (CLERO-SECULAR_REGULAR,7491,7504/7505; CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3319,7-19). El de la Mercé de València (coordenades 39°28’22.2″N 0°22’40.4″O) apareix en les signatures CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3343/3354, CLERO-SECULAR_REGULAR,7491, i el convent de la Trinitat (coordenades 39°28’50.0″N 0°22’12.9″O), encara visitable avui, en CLERO-SECULAR_REGULAR,Car.3315,N.2/3319,N.6.

A Noblesa (Toledo) també es localitzen documents d’època medieval, concretament des del segle xiii, de les nissagues nobiliàries més emblemàtiques per al territori valencià; així, doncs, cal destacar el fons Osuna dels Ducs de Gandia, on podem trobar, entre d’altres documents, la compra de la fortalesa de Llombai de 24 de febrer de 1260 (OSUNA,C.583,D.16, 1260-2-24). Rescatem també un document sobre el repartiment de les aigües al terme de Gandia del segle xiii entre els pobladors de Bayren i l’alqueria de Benietos (OSUNA,CP.214,D.10).

Important per a la història de la noblesa valenciana és el privilegi pel qual Jaume I concedeix a qui l’ha acompanyat en la conquesta de València les donacions i els títols de cavallers, document de 1258 (OSUNA,CP.169,D.2), les confirmacions atorgades per Alfons III, Jaume II i Alfons IV d’Aragó (OSUNA,C.572,D.4).

Edat Moderna (segles xv-xviii)

Per a l’època moderna es multipliquen les possibilitats de consulta, i el fons per excel·lència és l’Arxiu General de Simancas, dipòsit documental de la monarquia hispànica, on la informació relativa a les nostres terres es detecta a les seccions de Cancelleria, «Registro General de Sello», Patronat Reial, Consell de Croada (on hi ha comptes de València des de 1655 fins a 1745); la documentació sobre València del Consell d’Aragó s’ha de consultar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on va ser traslladada al segle xix.

Els grans esdeveniments històrics del període troben el seu correlat al fons de Simancas; entre d’altres, un document sobre l’expulsió dels moriscos del Regne de València, publicat pel virrei Luis Carrillo de Toledo, marqués de Caracena, el 22 de setembre de 1609, amb signatura EST,LEG,2638bis,63, així com la minuta del despatx dirigit a Juan Vivas de Cañamás, ambaixador a Gènova, dels xiquets moriscos del Regne de València a Itàlia com a esclaus de 22 de gener de 1610 (EST,LEG,1932,403), o la minuta de la consulta sobre les intencions de la facció francesa en relació amb l’expulsió dels moriscos (EST,LEG,1434,256).

A l’Arxiu del Palau Reial (Madrid) hi ha documentació poc explorada del Patrimoni Reial a València des de 1693, amb un total de 228 unitats d’instal·lació, així com també informació de reials fàbriques amb seu a València. Per exemple, un gran nombre de propietats immobles entre les quals cal assenyalar el Palau Reial de València, l’Albufera o la Séquia Reial d’Alzira, estan representades als fons de l’arxiu esmentat, i es perllonguen fins al 1869.

L’Arxiu d’Índies (Sevilla) tampoc escapa a l’ombra valenciana: dins de «Consulados» trobem l’arxiu personal de Miguel José de Azanza (1745-1826), qui fou intendent general del Regne de València, i d’entre la seua documentació destaquem per exemple la que es refereix al nomenament de l’interventor de la fàbrica de naips de València (DIVERSOS,51,N.20), o la resolució reial per la qual es crea la Junta de Protecció del Comerç i l’Agricultura de València (DIVERSOS,52,N.18), o la correspondència entre aquest i Antonio Valdés (1744-1816), secretari d’Estat de Marina, sobre els desacords relacionats amb les obres del port, de 1795 (DIVERSOS,51,N.45).

L’Històric Nacional continua sent un gran proveïdor de dades per a aquest període, fonamentalment en tres seccions; en còdexs es conserven llibres de comptes de convents i institucions eclesiàstiques que tingueren orígens medievals i d’altres de nova fundació, Inquisició i Consells. A tall d’exemple, convé citar els Quinque Libri del convent del Carme de València (coordenades: 39°28′40″N 0°22′49″O) datats als segles xvii i xviii (CÓDICES, L.426, 427). Aquests testimonis que ens permeten resseguir la història i l’evolució de les institucions eclesiàstiques en època moderna; especialment interessants ens semblen els llibres d’administració del monestir de Sant Miquel dels Reis de València (CÓDICES, L.504; CÓDICES, L.489), els llibres de fàbrica de 1579-1599 (CÓDICES, L.498,499), també les actes capitulars des de 1546 fins a 1588, i des de 1604 fins a 1835 (CÓDICES, L.505, 506, 501, 496, 507, 508, 509, 510, 511, 512, 513 i 514), el llibre dels salaris dels criats de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria de 1546 (CÓDICES, L. 524), registre de priors, pares i germans del monestir des de 1546 fins 1827 (CÓDICES, L. 523), el Llibre de l’almoina de Germana de Foix des de 1551 fins a 1557 (CÓDICES, L. 486), llibres de censals des de 1594 fins a 1833 (CÓDICES, L.497, 555), llibres d’obra pia del segle xviii (CÓDICES, L.521), els llibres de censos de convents, com ara el de la Poritat, del segle xvi (CÓDICES, L.491), les ordinacions i llibre d’administració dels jesuïtes de València de 1584 a 1715 (CÓDICES, L.495). Igualment, també podem resseguir informació de l’església de Sant Joan de l’Hospital des de 1496 fins a 1569 (CLERO-SECULAR_REGULAR, Car.3321,12-18).

El fons d’Inquisició, en la seua part relativa al Tribunal de València, deixa un filó important per a la història social, en bona part ja treballat i amb resultats bibliogràfics de gran interés (Haliczer, Sthepen: Inquisición y sociedad en el Reino de Valencia (1478-1834), València, 1993; García Cárcel, Ricard i Kamen, Henry: Orígenes de la Inquisición española: el Tribunal de Valencia, 1478-1530, Madrid, 1976), però encara resten per explorar molts documents inèdits per llegir i estudiar amb minuciositat; per exemple, són ja accessibles digitalment les visites dels inquisidors Jerónimo Suárez y Mejía, García de Prado i Jerónimo Manrique al segle xvi, o els processos de fe, que deixen possibilitats infinites per tal d’esbrinar els diferents punts de vista del tractament d’un temible aparell de repressió.

L’Arxiu de Noblesa (Toledo) ens amaga tresors referents a les grans famílies nobiliàries assentades al nostre territori, i juntament amb la secció de «Consells» ens dibuixa un detallat paisatge de les famílies nobiliàries vinculades a València, donant compte del creixement de les seues possessions i dels plets i litigis, entre ells i amb la corona.

Per tal de recórrer el conjunt del territori valencià, a través del fons de Navarrés podem seguir la donació a Hug de Cardona el 1407 de llocs com ara Calasanz, Ondara, Beniopa, Alcodar o Benipeixcar (NAVARRÉS,C.1,D.30). Els plets i litigis nobiliaris sobre llocs, baronies i comtats valencians se succeeixen, entre d’altres Alpuente, Yesa contra la comtessa de Sinarques (signatura: CONSEJOS,21997, 21998); la cartoixa de Valldecrist (Sogorb, Castelló) sobre Caudiel, Toro, Novaliches a la província de Castelló (CONSEJOS,21985, 21986, Exp.1), Francesc de Cardona sobre la baronia de Riba-roja al 1595 (CONSEJOS, 21963 i 21964), de 1582 és una reclamació al comte d’Albaida sobre aliments (CONSEJOS,23603, Exp.3), plets del comte d’Albaida de 1599 sobre Carrícola (CONSEJOS,21957, Exp.2), també de 1593 sobre el ducat de Villahermosa (CONSEJOS,21934, Exp.5)

Durant el segle xvii igualment es poden rastrejar els plets i litigis amb la corona mitjançant la sèrie documental de «Consejos» de l’Arxiu Històric Nacional, per exemple sobre la baronia de Borriol (Castelló) de 1603 (CONSEJOS,21954, Exp.29), sobre els béns dels moriscos a la vall de Cofrents (València) de 1611 (CONSEJOS,22250, Exp.22), apareixen com a protagonistes la baronia de Gaibiel (CONSEJOS,22114, Exp.9), el ducat de Béjar i el comtat d’Albatera (CONSEJOS,22106, Exp.8), la marquesa de Llanera (CONSEJOS,21942, Exp.7), el comte de Carlet (CONSEJOS,21999, Exp.2), el de Peralada sobre Massamagrell (CONSEJOS,22015, Exp.2), el duc de Sogorb i Cardona contra la duquessa d’Alcalà (CONSEJOS,21967, Exp.1; CONSEJOS,21966), el comte d’Elda (CONSEJOS,22103, Exp.17; CONSEJOS,21999, Exp.3), per citar-ne uns quants, però la llista és molt més llarga.

L’expulsió dels moriscos, la Inquisició, les institucions eclesiàstiques i la personalitat que van assolint les grans nissagues nobiliàries marquen les fites documentals per a aquest període.

Època contemporània (segles xix-xx)

Al segle xix, la Guerra del Francés ens deixa testimonis impagables a l’Arxiu Històric Nacional, a la secció d’Estat, les causes contra generals i oficials per a remetre al Consell de Guerra i al Tribunal de Seguretat Pública (ESTADO,45,A), expedients personals de membres de l’exèrcit (ESTADO,44,B; ESTADO,42,A; ESTADO,44,A) o cartes interceptades als francesos (ESTADO,46,M), plans i memòries remeses a la Junta Central per particulars (ESTADO,50,A, ESTADO,50,B), correspondència de confidents de 1808 a 1810 (ESTADO,40,A), la documentació referent a la Junta de València (ESTADO,83,N), les comunicacions de la Junta Superior sobre auxilis a la ciutat (ESTADO,34,H), les comunicacions de la Junta d’Alacant amb la Central (ESTADO,61,J), la documentació al·lusiva a la fàbrica d’armes de València (ESTADO,36,P) i un llarg etcètera que ens dona compte de la importància del nostre territori en el desenvolupament d’aquest esdeveniment històric.

A l’Arxiu Històric Nacional, dins de l’arxiu Borbón-Parma, es troba informació de primera mà sobre la tercera guerra carlina (1872-1876), on entre altres documents d’interés podem rastrejar el quadre de la cavalleria de València (1874).

També del segle xix (1876) convé citar la sèrie «Segells en tinta», de gran rellevància per a la història local, que arreplega municipis com ara Ador, Alberic, Albuixech, i es troba completament digitalitzada i accessible a través del portal d’arxius espanyols (www.pares.mcu.es).

L’Arxiu General de l’Administració (Alcalá de Henares, Madrid) és el dipòsit per definició del franquisme (1939-1975). Escodrinyant les seues sèries documentals descobrim la censura literària d’obres valencianes publicades a mitjan segle xx que ens deixen tresors com ara parts ratllades de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, però fent un lleuger repàs per les seues seccions ens adonem de la gran riquesa documental encara pendent de la corresponent avaluació històrica. Especialment interessants ens semblen les memòries d’institucions culturals que es conserven: destaquem per la seua significació la memòria de l’Arxiu Regional de València de 1872 i l’inventari general de fons efectuat el 1911.

Als anys quaranta del segle xx, una indústria que s’està enlairant aleshores ens deixa empremta documental en una sèrie documental que rep la denominació de «Nuevas Industrias»: xocolate, ceràmica, taulells, teules, paviments hidràulics de Lluch Biot, Luis Sastre, Antonio Haba, Vicent Baviera, Marina Giner, etc., i també una poderosa artesania tèxtil amb Lario Vicent i Valls a Benimàmet.

Dins del Ministeri de la Vivenda hi ha una Direcció General de Regions Devastades que des de 1945 va destinar el seu pressupost a la reconstrucció d’edificis que patiren les inclemències de la Guerra Civil (1936-1939): hi trobem un munt de documentació gràfica d’interés dins de la part anomenada «Junta Nacional de Reconstrucción de Templos», conservem fotografies del convent de Santa Clara de Gandia, de l’església del Bon Succés de Sagunt, de l’església de la Soledat de Nules (amb 18 fotografies) o el monestir de les clarisses d’Elx (amb 11 fotografies).

Dins la secció d’Obres Públiques hi ha documentació gràfica dels ports del País Valencià, tant d’Alacant, Castelló com València, però també de ponts, de les concessions de les línies dels tramvies, el projecte de troleibús per a la ciutat de València, les línies de ferrocarril d’Alacant-Elx o la de Nules-Castelló.

Dins del Ministeri d’Informació i Turisme, una de les seues funcions assignades consistia a confeccionar «dossiers informatius» mitjançant el Gabinet d’Enllaç sobre possibles focus de discrepàncies polítiques amb el règim franquista i aleshores es testimonia la presència d’investigacions fetes als delegats provincials, la premsa periòdica de Castelló, València i Alacant. Especialment interessant és un expedient dedicat a una carta col·lectiva de diferents intel·lectuals signada el 1967 amb motiu de certs fets que tingueren lloc a la Universitat de València, així com el dossier informatiu sobre l’Ateneu Mercantil de València.

A l’Arxiu General de l’Administració es localitzen els expedients de restauració dels monuments durant el règim franquista, amb informació gràfica, que de vegades aporta llum i és una font de consulta obligada abans de reprendre accions de millora en determinats edificis d’alt valor patrimonial. Per exemple, en sabem de la restauració practicada el 1983 a les runes ibèriques de Castellar de la Meca a Aiora, o la reparació del claustre de l’Almodí de la ciutat de València, o la intervenció el 1961 al teatre romà de Sagunt, per citar-ne algunes.

En el terreny més gràfic, l’Arxiu General de l’Administració també constitueix un referent incontestable: podríem destacar la fotografia d’un cartell de Julián Atienza (1909-1939) o la imatge de la dona valenciana a la rereguarda de José Lázaro Bayarri (València, 15-08-1893-Málaga, 30-05-1979), o fotografies pertanyents al fons gràfic de la Junta Delegada de Defensa de Madrid durant la Guerra Civil.

Molt més conegudes i reproduïdes foren les fotografies que es feren amb motiu de la publicació del Catálogo Monumental, als anys 30 del segle xx, promovent el turisme amb bones captures fotogràfiques dels espais més singulars i emblemàtics del nostre territori. Per exemple, un positiu del Micalet de l’estudi de Hauser y Menet (1890-1979), o les magnífiques instantànies de Sarthou Carreres de la col·legiata de Xàtiva, el convent de les clarisses o la capella gòtica del castell de Xàtiva, o també els jardins de Vivers de València, les fotografies d’Enric Desfilis Barberà (València, 1897-París, 1938) de la Llotja i les de Santa Maria de Sagunt de Luis Lladó Fábregas (1872-1946) o la fotografia d’Otto Wunderlick (1886-1975) del castell de Sagunt.

No es pot menystenir la gran allau d’informació que s’ha conservat sobre el període de la Guerra Civil i immediatament posterior als arxius del Ministeri de Defensa, tant a València com a Madrid, i que progressivament els professionals d’arxius van posant en valor mitjançant la seua descripció, però tampoc es pot oblidar el fons de Causa General de l’Arxiu Històric Nacional, que a més a més es pot consultar des de casa a través de la pàgina institucional, perquè està completament digitalitzat.

 

Article publicat al quadern del número de juny 449