La revista degana en valencià

La revolució del ‘mem’ valencianista

«@valencianmemes ha afegit al contingut satíric més contingut polític, centrat en els moviments valencianistes i en anglés»

Durant els últims mesos, podríem dir que s’ha completat «la revolució del meme». No concebem ja cap esdeveniment sense la seua posterior traducció en centenars de vídeos o imatges simples, de missatge curt i crítica normalment irònica. De fet, és així com podríem definir el mem, que circula exponencialment en totes les xarxes socials: Facebook, Twitter, Whatsapp… Una revolució dins d’una altra, al capdavall.  El seu èxit ha sigut tan important que des de fa uns anys se succeeixen fins i tot els estudis en l’àmbit acadèmic. Si fem cas de l’enciclopèdia més popular a la xarxa, Viquipèdia, l’origen del mem és «segons les teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l’herència cultural». Mínima, però –o per tant– molt potent pel que fa a la construcció ideològica. Concretament, el mem modern d’Internet que coneixem és «un vídeo, producte, campanya o esdeveniment que es popularitza a través d’Internet en forma d’enllaços, publicitat o correus electrònics, de manera que adquireix un caràcter viral que es dóna a conéixer a tot el món en poques hores».

En l’àmbit valencià, fa temps que alguns comptes feien circular aquesta mena d’imatges, amb molt d’èxit en alguns casos. En la seua línia ha arribat amb molta força @valencianmemes, que ha afegit al contingut satíric dels primers més contingut polític, ací monogràfic, centrat en els moviments valencianistes i en anglés. Aquestes característiques fan del compte tota una novetat de conseqüències imprevisibles, no només per fer del mem la seua exclusiva matèria primera, sinó també per la tria lingüística, gens casual. El compte ja va cridar l’atenció de la revista Tresdeu, que li dedicà un article el passat novembre, quan la iniciativa feia el primer mes de vida, i aquesta ja havia arreplegat els seus primers milers de seguidors.

La idea, diuen, va nàixer a partir d’un «grapat de persones en un grup de DMs privats de Twitter que gastem per comentar coses, notícies, imatges, etc., en què alguna vegada que altra hem fet alguna imatge teòricament graciosa, sense cap relació amb res. Però, de sobte, començàrem a fer-ne i en van eixir unes quantes. Vam pensar que seria una idea interessant inspirant-nos en altres comptes similars, de fer-ne u». Aquests altres comptes de què parlen són @galicianmemes, @reaccionsmed, Glorious Old Valencian Kingdom memes a FB o Suecanismes, i els van servir «d’inspiració de com fer les coses». De la seua relació amb altres comptes, asseguren, ha eixit «un romanç platònic amb @galicianmemes, i ens està agradant com ho fa últimament @memescatalans». «La resta (afegeixen) no ens importa (i a banda, ho fan en castellà, que no ho entenem)».

Es tracta, doncs, d’un compte col·lectiu i de voluntat col·lectivista, obert a la participació de tot el món sense barreres: «@valencianmemes som tots i ningú alhora. Qualsevol pot ser @valencianmemes. Simplement, envia’ns el teu muntatge o imatge per DM i, si ens agrada, l’enviem». I tot, amb quin objectiu? «Al contrari del 96 % de comptes de Twitter, no volem monetitzar el nostre compte fent el pena demanant articles a @La_Marea o el diari electrònic de l’amic socialdemòcrata de torn. Amb fer riure a la gent tenim prou. I si dissuadim que vinguen més turistes, millor que millor». Potser ací és on rau el seu èxit, que traspassa les fronteres del Twitter per arribar als tan polèmics grups de Whatsapp. Més enllà? A hores d’ara no tenen pensat cap projecte futur diferent: «A banda de seguir rebent diners de Soros per fer el que fem, i dur el compte d’@antiblavers i @consum (heu vist l’última que hem muntat???) i Demòcrates Valencians, com va dir La Gossa Sorda, ʺens mantindrem fidels a aquest compte”». Així, per tant, asseguren que continuaran «vessant fem a Twitter, fet amb Paint, poc coneixement, mala bava i poques expectatives de millora».