Valentí Gómez: “Creure en la transcendència em permet estar molt a prop de la figura de Crist”

El Centre Arrupe de la Companyia de Jesús va acollir, la presentació del llibre Confessions de jesuïtes a València, un testimoni personal i completament lliure de la vida, tant en l’àmbit material com espiritual, en el qual participen 38 religiosos de la Companyia repartits per tot el món. L’obra, ha estat elaborada durant dècades per Valentí Gómez i Oliver i Josep M. Benítez i Riera SJ.

Aprofitant la seua visita a la terreta, vàrem realitzar una xicoteta i íntima entrevista on compartirem un espai de diàleg i reflexió amb l’autor del particular llibre.

Valentí Gómez i Oliver ens va confessar que, fa uns 30 anys, quan hi vivia a Roma, el seu vincle amb els professors jesuïtes Miquel Batllori i Jose Miguel Benítez, als quals descriu com “extraordinaris”, el va conduir a reflexionar al voltant que no hi havia cap llibre on s’arreplegue la vida d’una sèrie de testimonis tan excepcionals com són els jesuïtes. Un col·lectiu que tendeix a guardar silenci pel que fa a les seues reflexions. “Ho tenen amagat, ells fan el seu treball, la seua educació, però no s’expressen”, sentencià l’autor.

En un any l’equip s’encarregà de preparar el qüestionari Imago Mundi amb 5 camps semàntics sobre 5 grans arguments, i al cap de 10 anys va eixir el primer llibre: Trenta-un jesuïtes es confessen. Una versió que “va funcionar bé”, en paraules de Valentí Gómez. No obstant això, es va decidir continuar recollint nous testimonis, fins a 2019, per tal de presentar una nova edició amb correccions, noves confessions i la particularitat d’incorporar testimonis en altres llengües com l’arquebisbe de Vietnam que, fins i tot va estar a la presó i aporta les seues reflexions en francés.

L’arquebisbe Pittau de Sardenya va resultar una peça clau per a contactar. “Ell és visionari i tossut”, sentencià Gómez al voltant de Pittau, que amb la seua persistència i el suport de l’equip va aconseguir la resposta de 31 testimonis de la cinquantena amb la qual havien intentat de contactar. Pel que fa a l’última remesa han estat, entre d’altres, dues veus castellanes les incorporades: el general Adolfo Nicolas i l’actual Sosa, veneçolà.

La pluralitat de perspectives i l’originalitat de les veus incorporades. “Hi ha qui respon de manera germànica 33 preguntes, hi ha qui, en canvi, ho fa a la seua manera, un intermezzo, o qui ho fa completament diferent i escriu el que vol”, detallà l’escriptor sobre la curiositat dels jesuïtes entrevistats.

L’esquelet del llibre s’agrupa en 5 camps semàntics, una cosa així com una referència als 5 dits d’una mà “Sembla una cosa del Joan Brossa”, rigué Gómez. “El primer camp és la unitat; el segon els quatre punts cardinals: naixement, vocació, vida, mort…; el tercer les veus del món, on hi ha un epígraf d’Heràclit “S’oblida on ens condueix el sender” que és la visió de l’altre, la visió del món femení, la natura…; en quart lloc, hi ha el passeig per la consciència que és la cosa més religiosa en el sentit de la paraula epígraf del Mestre Eckhart: “Pregue a Déu que em lliure de Déu”, l’església, la companyia, la cultura, la vida…; i finalment els 5 sentits on s’inclou la imatge, qui sóc, que m’interessa…”, sintetitzà l’escriptor.

La gran coherència és que tots ells diuen viure un esperit i una visió: la de Sant Ignasi, que té com a referència fonamental a crist. “Aquest llibre és com una novel·la molt més interessant que moltes obres de ficció perquè té una veritat vital amb unes històries reals impressionants sobretot si ets agnòstic no-creient o que no ha tingut tractes amb els jesuïtes com és el meu cas”, sentencia l’escriptor de l’obra.

“Tot i considerar-me agnòstic crec en la transcendència, per tant, puc estar molt a prop de la figura de Crist”, confessà Gómez.
L’oportunitat de conéixer per dins gent que ha tingut i encara té tant de poder simbòlic, metafísic i educacional. L’autor reflexionà al voltant de la presència del text, dels contexts on ells viuen, però hi ha una meta text, el que es plasma al llibre, que és aquesta autoconsciència col·lectiva que crea un pont entre la realitat material i la realitat espiritual.

Ananda Coomaraswany, aquest gran estudiós, diu “L’art és religió, la religió és art”, explicà Gómez respecte a la relació entre ambdues temàtiques, ja que el fet de la transcendència implica tangencialment un fet que és completament incomprensible: la fe. La fe en allò, siga deu, siga la natura, siga en els déus antics… De manera que a filosofia està basada únicament en el pensament, mentre que a la religió, a banda del pensament, hi ha el cor.

L’escriptor volgué recordar la teoria memfita dels antics egipcis: “La seu de la intel·ligència és el cor, d’on ve la paraula cordialitat, que és el cor cordis, i és molt interessant. Aleshores, aquesta cordialitat és la que fa que la religió tinga el seu camí; però el pot lligar amb la filosofia d’aquests teòlegs que són també filòsofs, però aquest fet de la transcendència l’atribueixen a un creador, a un Déu, però això no ens en separa perquè en el fons tenim la certesa que ens hem de morir tots, sense saber el perquè i el com”.