Vallfogona il·lustrada

07/07/2021

Domènec Corbella i Llobet, pintor i professor emèrit de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, acaba de traure a la llum un nou i esplèndid volum dedicat a la seua població nadiua: Vallfogona de Riucorb, que està situada a la comarca de la Conca del Barberà. Un municipi conegut en els cenacles literaris per ser el bressol d’adopció d’un dels més grans poetes catalans del Barroc: mossén Vicent Garcia, que, de fet, va passar a la posteritat amb el sobrenom del Rector de Vallfogona.

D’aquesta manera, en la línia de divulgació i reivindicació ja delimitada amb títols com ara Vallfogona: aigua i poesia a la Vall del Corb i El Rector de Vallfogona i l’humor clerical català, Domènec Corbella ens ofereix un nou i suggestiu aplec titulat Vallfogona il·lustrada. Un llibre que, amb la pretensió d’esdevindre «guia històrica patrimonial» d’aquella localitat medieval, reuneix cronològicament cinquanta-quatre il·lustracions dels llocs i les raconades que presenten un major atractiu acompanyades de la pertinent explicació.

Tal com assenyala l’autor –i remarquen el pròleg de Rosa Alcoy Pedrós, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i l’epíleg d’Anna Isabel Serra Masdeu, professora de la Universitat Rovira i Virgili–, l’interés històric d’aquesta «vila petita però fecunda» es fonamenta en tres circumstàncies: «l’existència d’una comanda del Temple i de l’Hospital, la presència d’un rector poeta fora de sèrie, i l’aflorament d’unes aigües mineromedicinals benefactores, amb la creació d’un balneari».

Així, les primeres fitxes artístiques d’aquest «treball de camp gràfic […] del patrimoni històric, cultural i natural vallfogoní» estan dedicades als orígens «ibèrics i romans» i el menhir de Gombau d’Oluja, primer senyor de Vallfogona. Mentre que les darreres aporten abundant informació sobre: l’espai d’interpretació del Rector de Vallfogona; els quatre dibuixos que, en 1879, l’arquitecte Antoni Gaudí dedicà al municipi; i la plaça de la font del Pouet, que evoca «l’esforçat treball de la pagesia».

A l’entremig, el lector/a trobarà il·lustracions i textos referents a: els portals d’època moderna; els molins hidràulics de farina –fins a vuit, n’arribaren a funcionar–; quatre parells de finestres renaixentistes –entre les quals «destaca, per la seva singularitat, el finestral de la Petxina, que vol simbolitzar de manera general l’aigua o la pluja»–; les creus viàries de Cap de vila i de Sant Jordi o de Sentolí; més de mitja dotzena de places i carrers que presenten un encant especial; la xemeneia de vapor de la Cadena, que «s’alça com un vestigi solitari del passat industrial de la vall del Corb»; les fonts de l’Ave Maria, Santa Tecla i en Bellart; el conjunt que presideix el Balneari, en el qual destaquen els «vint-i-cinc xalets d’inspiració noucentista i colonial amb alguns detalls modernistes»; i, evidentment, l’església parroquial de Santa Maria de Vallfogona, que acull «la capella monumental de Santa Bàrbara, promoguda per Vicent Garcia».

Vallfogona il·lustrada és un volum que encomana bon gust i energia positiva. Segurament, perquè està integrat d’imatges i de paraules que es donen la mà per a conformar una bella i molt recomanable guia històrica patrimonial que, des de l’estima i el rigor metodològic, ens convida a visitar una genuïna i esplèndida població de la vall del Corb que traspua tendror i saviesa.