Tens 0 productes a la teua cistella
Maig de 2007. Tercer dia de campanya. Francisco Camps es mira a l’espill i s’agrada. Ha fet saltar la banca de les travesses que li auguraven un futur mediocre i escàs, eclipsat pel seu predecessor, l’omnímode Eduardo Zaplana. S’equivoca, però, qui confon contenció amb feblesa i apocament amb manca d’intel·ligència política.
El president de la Generalitat ho controla tot: el Consell, el partit i les xarxes clientelars que nodreixen l’engranatge del poder. I es prepara per al llançament de la bomba. Ho farà un altre personatge obscur, el firaire del Gran Circ Bernie Ecclestone. La Fórmula 1 vindrà a València, però… només si guanya el PP! Tot a punt per a la foto. Camps, Olivas, Aspar i altres peixos sota fons blau Gènova que resa: «Valencia, tenemos la Fórmula». Clic, clic, clic.
15 de novembre de 2009. Camps condueix un ferrari gris descapotable pel Circuit Ricardo Tormo. Per ací no rodarà mai un monoplaça en competició. La F1 és una realitat al nostre país, però Ecclestone s’ha estimat més posar València cul per amunt per emular un Mònaco de cartó pedra. Show must go on.
Tornem al bòlid. A la dreta del pare, la incombustible Rita Barberá administra l’urbi et orbe. Al darrere, Fernando Alonso i Felipe Massa són trofeu de guerra de l’home que ho és tot a València. València al mapa. I un esdeveniment que «no va a costar un euro a los valencianos». El president més votat de la història… guapo! Clic, clic.
Juny de 2010. Tercer GP d’Europa al Valencia Street Circuit. Alonso tampoc no guanyarà aquesta cursa. Quan ho faça per primera i única vegada ja haurà caigut el castell de cartes. Ara, però, la fórmula valenciana ja sembla el que és: un forat negre i obscur. Les xifres que es coneixen espaventen. Les que no, més encara. Gürtel fa estralls, però el divino viu en un altre planeta. «Yo me pago mis trajes». Clic, clic, clic, clic, clic.
21 de juliol de 2011. Paco Camps se sacrifica en l’altar de la presidència. Plega per ordre de l’Altíssim. «Detrás de ti, delante, o a un lado», havia dit el gallec. De costat i ben lluny, a l’hora de la veritat. L’absolució judicial arribarà després d’unes eleccions plantejades en termes exculpatoris.
Abans de marxar, però, deixa un testament enverinat. Circuito del Motor ‒empresa pública organitzadora del sarau‒ comprarà Valmor ‒la seua homòloga privada i forat negre del deute dels Grans Premis‒ per poc més del que costa un café de Zapatero. Lola Johnson en serà el trilero i Alberto Fabra l’incaut. Clic.
Els estafats, però, els valencians que pagàrem l’euro de la fórmula. La fórmula del desfalcament més gran del segle: tres-cents milions d’euros en honor a la megalomania són el testament polític i econòmic d’una València negra que encara tardarà a fer la bugada.
Jaume Barber. Periodista
Article publicat al nº 401, corresponent a febrer de 2015
