Vella mar

Mentre la tebiesa còmplice del PSPV-PSOE i la calculada demagògia salvapàtries del PP se sumen per continuar remenant l’olla podrida de la llengua, ciutadans de Catalunya i del País Valencià homenatjaran demà els seus poetes Papasseit i Estellés a Barcelona. Mentre els uns emboliquen per fer fort espuris interessos de partit i classe, d’altres demostren el moviment caminant, que és una forma molt saludable de viure. Pels carrers de la capital catalana se sentiran demà els versos punyents de dos dels poetes més dialectals que ha donat la nostra llengua, que és tant com dir de dos escriptors autèntics, profundament arrelats al seu poble i universals alhora. S’hi cantaran albades, sonarà la dolçaina i el tabal, hi haurà ball de gegants de la Barceloneta, i poetes i cantants de Vinaròs i València, Sagunt i Tavernes de la Valldigna, Barcelona i Mislata, Castelló de la Plana, Faura, Alcoi, Catarroja i Sabadell posaran tots els matisos que fan d’una llengua una realitat dialectal i viva, plena d’exuberàncies cromàtiques, i no una peça d’acadèmia ni una excusa permanent de maniobres per a la confusió.

La reedició facsímil de Mar Vella, revista on el 1919 Papasseit va publicar alguns textos i que hom creia perduda, per Edicions L’Ateneu de Benimaclet, ha servit d’impuls per a la celebració d’aquest reencontre entre dos poetes de la mateixa estirp poètica i dues ciutats que comparteixen tantes coses, malgrat els uns i els altres, i que es reflecteixen, semblants i diverses, en l’espill idèntic de la vella mar. Que això són els nostres països, llengua i literatura compartides, milers de professors valencians pel Principat i les Illes donant classes, Estellés i Papasseit, unes il·lusions possibles, el somni a la vora de la mateixa mar d’una societat més justa i lliure, unes hores a la plaça de Sant Just de Barcelona, un plat d’arròs amb fesols i naps…

13 novembre 2004