Tens 0 productes a la teua cistella
La vinyeta de Paco Bancal d’aquesta setmana posa el focus sobre una tragèdia que va molt més enllà del sisme. Els terratrémols que han sacsejat Veneçuela han deixat milers de víctimes, una devastació material enorme i han evidenciat, una vegada més, la fragilitat d’un país castigat durant anys per la crisi política, econòmica i social.
Quan la terra tremola, les primeres hores són decisives: buscar refugi, protegir-se, salvar vides. Però després arriba una altra realitat, sovint més lenta i més cruel: la de la reconstrucció, la de l’abandonament i la de la lluita per la supervivència quotidiana.
La catàstrofe ha deixat al descobert les carències estructurals d’un Estat debilitat, la precarietat dels serveis públics i la insuficiència de recursos per fer front a una emergència d’aquesta magnitud. Tanmateix, també ha reobert debats de fons: el paper de les sancions internacionals, la dependència exterior, els interessos geopolítics i el risc que l’ajuda humanitària es convertisca en instrument de control o influència.
En aquest sentit, la solidaritat internacional és imprescindible, tot i que s’ha de remarcar que no pot substituir la sobirania ni la dignitat d’un poble. L’ajuda ha d’arribar, sí, però sense convertir el dolor en oportunitat per a noves ingerències o per a reescriure, des de fora, el futur d’un país.
La vinyeta de Bancal ho recorda amb claredat: davant la tragèdia, primer la vida. Després caldrà també memòria, responsabilitat i justícia. Perquè reconstruir no és només alçar edificis; és també decidir quin país es vol alçar damunt de les ruïnes.
