VerdCel completa el seu projecte ‘Arbre Vital’ amb el nou llibre-disc ‘Resàmara’

Alfons Olmo publica l’arrel materna, que se suma al seu recent Petricor – la paterna

­”Qui perd els orígens perd identitat”, cantava el mestre Raimon. Orígens així, en plural, i identitat sense l’article “la”, perquè entenem aquesta identitat de forma complexa i rica.

‘Arbre Vital’, aquesta obra que explora les nostres arrels, que furga en la identitat del nostre país, fèrtil i diversa, està configurada pels llibre-discos ‘ReSàmara’ i ‘Petricor’. El tronc que els uneix ve a ser el sud: els viatges en el temps, travessant els estrats culturals que ens configuren, i també a través de l’espai, d’anades i vingudes migratòries per tot el Mediterrani occidental, acaben i comencen al nexe d’unió d’aquesta història, amb clara orientació meridional.

‘Petricor’ va ser publicat anteriorment, i durant el mes de setembre i octubre s’han llançat vídeos i senzills del nou disc, ‘ReSàmara’. Des de l’11 d’octubre el disc complet està disponible digitalment, així com el format de Llibre-disc físicament en botigues de discos, llibreries i webs. D’aquesta manera el projecte complet, l”Arbre Vital’ de VerdCel ja haurà vist la llum completament.

Aquesta nova creació de VerdCel, Alfons Olmo, artista polièdric que s’envolta d’un gran equip, té un caràcter clarament interdisciplinar. ‘ReSàmara’ celebra els 15 anys de l’original ‘Sàmara’, que contenia les 13 cançons del LP, el còmic i un documental. Però aquesta no és una simple reedició. En un nou volum ampliat de 24×22 cm. (l’original en grandària CD) s’inclou, a més de la novel·la gràfica, redibuixada completament i eixamplada amb noves escenes i il·lustracions per Daniel Olmo, els textos d’altres plomes (indicades més avall) i un disc amb set noves cançons, de les quals cinc són inèdites i les altres dues són revisitacions (completament renovades) de temes del disc original.

‘Petricor’ són les 12 flamants cançons del disc que exploren els orígens, un volum bibliogràfic amb textos de 19 escriptores i escriptors d’arreu (també indicats, majorment, més avall) al costat d’una novel·la gràfica també dibuixada per Daniel Olmo, i una obra audiovisual exquisida (des d’un curt d’animació a verdaderes joies visuals) i completíssima (totes les cançons tenen la seua correspondència en vídeo) creació de Queralt Antú, David Segarra, Dimas Rodríguez, Javier Fuentes i Albert de la Rosa.

La recerca de la identitat, la branca paterna, el costat matern, els orígens… són temes encabits dins l”Arbre Vital’, el treball més recent de VerdCel, compost per dos Llibre-discos: ‘ReSàmara’ i ‘Petricor’.

­A ‘Arbre Vital’ hi ha dues obres que neixen al mateix temps i després es desdoblen perquè ‘Petricor’ indague a la part del pare i perquè el parentiu matern es veja representat a ‘ReSàmara’.

‘Petricor’, que pren el seu nom d’aquesta olor que provoca la pluja al caure sobre la terra seca, és un Llibre-disc que conté 19 textos d’escriptors, entre els quals hi ha Josep Piera, Núria Cadenes, Maria Josep Escrivà, Ester Xargay, Josep Vicent Frechina, Isabel Canet, Salvador Jàfer, Belén Colomina, Antonio Manuel, Glòria Julià, Gemma Blat, Just I. Sellés, Toni Rico, Josep Escribano, Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni, a més d’una novel·la gràfica i un àlbum amb 12 cançons que traspua originalitat i una producció exquisida.

Als discs Petricor i ReSàmara es compta amb la col·laboració de veus com Carmen París, Nèvoa, Noèlia Llorens la ‘Titana’, La Maria, Mireia Vives o Tànit Navarro.

‘ReSàmara’ és un projecte amb protagonisme femení que inclou una novel·la gràfica on la protagonista és Xelo Gonzàlbez i els textos d’Isabel Clara Simó, Betlem Cuesta i Manel Rodríguez Castelló.

En aquest cas, la part materna és Alcoi, al País Valencià; la indústria, el treball, tot el que significa aquest municipi i comarca tan especial. A l’obra de ‘ReSàmara’ hi ha el moviment obrer, la recuperació de fets històrics dels proletaris, del moviment d’unitat, amb totes les connotacions que parlen del poble, de la classe treballadora, de la natura, de les seues muntanyes, de la seua personalitat.

Aquest treball dedicat a un poble industrial mediterrani es llança amb 2 versions de l’original Sàmara (Ací i Aljub d’argent) i 5 noves cançons integrades completament amb el contingut del projecte: entre d’altres, un poema musicat del gran escriptor Joan Valls (Crida), una peça que canta la Revolució del Petroli i el moviment Ludita (El fum de les torxes), altra que homenatja les dones treballadores del tèxtil i del paper del segle XIX i XX (Les teixidores de Montaverner) i dues dedicades a les conseqüències de les violències patides per les víctimes del franquisme (Els nostres Vicents i Vicent i els nostres).

‘Petricor’ parla de paternitat, de terres promeses; d’alhambres i alcassabes; de l’escala espiritual que eleva el cel a la terra, del pes de constel·lacions familiars, de ser el sud i, alhora, el nord d’un altre sud; del malson de Jaume I (al-Azraq), de naixements, de vida i del cicle de l’aigua i de la naturalesa bucòlica. També parla de la immigració, “el meu avi patern ve de Granada… Al final a tota la feina completa es qüestionen els orígens propis”, explica Olmo.

‘Petricor’ és música de síntesi evocadora i una força poètica elaborada que traspassa gèneres i èpoques. Aquest és tot un punt d’inflexió en la trajectòria de VerdCel. És també pòsit de marxa mora, de fandango, de cant de batre, de jota, de pals flamencs, de música de banda, d’andalusina flairança, de la nostra Xarqia, de cobla, de trovo alpujarreño, de remor amb música modal, etc.

A banda de les veus col·laboradores, hi participen: les cordes del Quartet Brossa, la percussió d’Angelo Manhenzane, els vents de Jordi Parés, el oud d’Alan Alcàcer i el contrabaix de Pau Lligadas. Compta amb la producció de Toni Medialdea i la coproducció d’Alberto Pérez – Sol de Sants.

Tots dos busquen, ‘Petricor’ i ‘ReSàmara’, de manera conjunta i cadascun pel seu compte, explorar en les complexitats que envolten la creació de la identitat.

Arbre Vital es presenta en un Concert (teatres, auditoris, sales, escenaris oberts) completíssim de Súper Banda, Dansa Contemporània (Laia Santanach), Projeccions, Escenografia, sota la direcció d’Iban Beltran, i també ho fa en presentacions (llibreries i biblioteques) en un format d’acte multimèdia amb cançons en directe i projeccions del treball gràfic i d’audiovisuals diversos que arrodoneixen aquest esdeveniment cultural.