Veritats i mentides sobre reforestació i energies renovables

21/12/2022

No tots els processos en mans de l’ésser humà afavoreixen o acceleren el canvi climàtic. N’hi ha que poden frenar-lo, però no estan exempts d’interrogants. És el cas de la reforestació i les energies renovables.

Reforestació
Els boscos són sistemes essencials en el cicle del carboni. Per això, la reforestació és imprescindible, però sols serà eficaç si s’assumeixen estratègies ben estudiades i provades i es creen nous pous de carboni.
Una reforestació eficient consistiria a plantar llavors d’uns quants centenars d’espècies arbòries en les hectàrees desforestades. A l’Amazònia s’han plantat més de dues-centes espècies indígenes recol·lectades per 400 agents locals, els quals han creat un registre de llavors. L’objectiu: permetre que es desenvolupen i nodresquen mútuament i les llavors més enfortides es transformen en arbres. La «virtut» d’aquests arbres és la seua resiliència.
Una altra reforestació exemplar consistiria a crear boscos primaris mitjançant la selecció d’una varietat de plantes autòctones pertanyents a una zona determinada. A continuació, les llavors germinades es plantarien de forma aleatòria en vivers per a recrear la biodiversitat. Un cop crescudes les plantes fins vora dos metros, es trasplantarien al terreny definitiu. Aquest mètode està resultant més eficaç que la reforestació tradicional, ja que asseguren un millor arrelament i una major resiliència davant condicions meteorològiques extremes. A més, aquestes noves «selves verges» es desenvolupen més ràpidament gràcies a la interacció de les plantes i, per ser trenta vegades més espesses, absorbeixen més CO₂, sense que calga la intervenció humana un cop plantades. Davant la desaparició anual de sis milions d’hectàrees de boscos primaris pertot arreu, aquest mètode ha donat resultats excel·lents a Àsia i Europa. A França, per exemple, el sector fustaire ha fet una crida per a «renovar el bosc francès» i el país ha esdevingut un dels deu més actius quant a la reforestació.
Tanmateix, el problema d’Europa és que predominen els arbres de fulla caduca que difícilment poden frenar el canvi climàtic. Amb tot i això, podrien esdevenir 475.000 hectàrees d’arbres de fulla caduca en boscos de coníferes si els europeus volguessen emmagatzemar la quantitat més gran possible de CO₂ al nostre continent. Tot i això, ens trobaríem amb l’«efecte albedo»1, que anul·laria aquests guanys de carboni, perquè disminuiria la seua absorció i faria pujar la temperatura. Una solució parcial i incompleta consistiria a substituir les superfícies fosques de les cobertes per altres més clares i reflectants en les noves construccions.
Consegüentment, la protecció dels boscos europeus depèn d’una gestió sostenible basada en la diversitat biològica, la productivitat, la regeneració ben planificada i la compra de fusta procedent tan sols d’aquests boscos mitjançant certificats que garantesquen que la fusta prové de boscos controlats i, per descomptat, donar suport a la recuperació dels boscos tropicals…

Les energies renovables
Malgrat que l’IPCC2 recomana que la producció elèctrica passe del 20% al 70% cap al 2050, no estan exemptes de seriosos inconvenients.
Aquestes energies assoliren el 30% d’electricitat consumida per primer cop el 2017 gràcies a l’esforç de països com Dinamarca (74%), Alemanya (30%) i Regne Unit (28%). Tanmateix, la Unió Europea no assolirà el 27% el 2030 si no canvia les seues polítiques.

Energia hidràulica
Aprofita l’energia de l’aigua procedent de les parts altes dels rius i torrents per esdevenir electricitat. Les centrals hidroelèctriques se situen en pantans o emplaçaments on és fàcil acumular grans quantitats d’aigua, encara que també poden trobar-se al mar i aprofitar així el moviment de les marees.
Els seus avantatges són la seua abundància, els baixos costos d’explotació i el seu ecosistema —algues, diverses varietats de plàncton i peixos— que s’embeuria el CO₂ de l’atmosfera de forma natural.
El gran inconvenient és que la construcció d’una central hidràulica necessita d’embassaments enormes que poden inundar grans extensions de terres, a més de ser grans emissores de metà.

Energia eòlica
En teoria, capta la mil·lèsima part de l’energia disponible a la Terra, la qual cosa permetria de satisfer la totalitat de les necessitats mundials d’electricitat. No obstant això, el seu gran obstacle és produir de forma intermitent, a més d’existir problemes quant a l’emmagatzematge i la utilització de materials en vies d’esgotament.
L’energia eòlica marítima té un impacte addicional si la comparem amb la terrestre, perquè la tècnica de conversió elèctrica necessita imams específics no reciclats fins avui. Així mateix, en la seua fabricació s’empren terres rares en perill d’esgotament en un segle. Ara bé, hi ha avanços en la seua fabricació que ja permeten disminuir la necessitat de terres rares, la qual cosa consolida el seu posicionament dins la transició energètica. Per altra banda, la construcció de parcs eòlics implica un consum greu de carburant. Quant a l’energia eòlica terrestre, no empra terres rares ni imams permanents en alguns casos.
No obstant això, hi ha obstacles greus. El primer, els costos de construcció de les instal·lacions eòliques, que són elevats, a més de provocar alguns dels seus materials impactes mediambientals molt seriosos. El segon és el seu emmagatzematge, perquè ja no és viable recórrer al liti, a punt de desaparèixer.

Energia solar
És la que presenta més inconvenients. La seua eficàcia depèn de la climatologia, a més de no ser eficient en zones ennuvolades permanentment. El seu avantatge, que presenta nombroses aplicacions, encara que l’energia fotovoltaica sols permet la producció d’energia elèctrica i les cèl·lules fotovoltaiques estan constituïdes per materials l’extracció dels quals no és neutra.
La gran majoria de panels solars estan constituïts per silici cristal·lí, que és 100% reciclable, però també calen materials que ja escassegen, com ara l’argent, el coure, l’alumini…

Biomassa
El creixement de la seua producció accentua la desforestació.
És sòlida, líquida o gasosa i produeix energia per a diferents usos: calor, electricitat, biogàs o carburants. N’hi ha de dos tipus: llenyosa o seca (fusta, palla…) i fermentable o humida (deixalles, purina…). Ve del bosc, de l’agricultura i de les deixalles (biològics domèstics, restauració, distribució, indústries agroalimentàries i de pesca, sector fustaire i aigües residuals), per als quals s’imposa ja el reciclatge.
La bioenergia està destinada a desenvolupar-se amb força si es basa en recursos procedents d’una gestió sostenible.
Es compon de tres seccions. La primera —calefacció individual de llenya— és cada cop més emprada a la llar. La segona —calderes de biomassa— és emprada en els sistemes de producció de calor instal·lats en la indústria, les instal·lacions col·lectives i els sectors terciari i agrícola. La tercera consisteix en la producció d’electricitat.
Encara que el balanç sembla positiu, la biomassa existent en l’actualitat presenta inconvenients. El primer, que la fusta pot exhaurir-se ràpidament, per la qual cosa caldria un altre tipus de biomassa com ara la palla, el coco i la canya de sucre. Sobretot tenint en compte que s’està emprant per a calefacció, electricitat, indústria, biocarburants i adobs agrícoles naturals i el seu consum pot augmentar considerablement. El segon és el seu cost, amb tendència a augmentar. El tercer és el seu rendiment, bastant més baix que l’energia hidràulica o eòlica.

Energia geotèrmica
Basada en l’explotació del fluix geotèrmic natural en la superfície del globus terraqüi.
El seu gran avantatge és que utilitza tan sols elements naturals, en particular, el calor subterrani de la terra i de l’aigua. Així mateix, no cal cap reacció química o física per a produir-la. Les seues fonts naturals es renoven constantment, ja que es tracta d’una energia inexhaurible, sense impacte en el medi ambient i que funciona sense intermitència.
Entre els seus inconvenients, que desprèn CO₂ —encara que molt poc— i que no és una energia renovable al 100%, perquè requereix d’un generador i, doncs, d’electricitat. Ara bé, és una font d’energia molt discreta, perquè les perforacions no fan malbé els paisatges o els jardins. De fet, la instal·lació de bombes per a l’habitatge és «superficial», perquè es perfora a poca profunditat i un dispositiu geotèrmic requereix d’un manteniment entre 100 i 300 € anuals. Així i tot, la geotèrmia és més rendible per als grans complexos i indústries que a nivell individual.

Interrogants sobre les renovables i balafiament
Son el seu emmagatzematge i la seua exportació.
Quant al balafiament, no hauríem de plantejar-nos un estalvi substancial i seriós d’energia?
Per una banda, que els individus i països més rics abandonaren el seu estil malgastador (il·luminacions nadalenques, viatges als Pols…). Per l’altra, que substituírem el sistema productiu capitalista que l’afavoreix per un de decreixentista.
Crec que podríem demanar-los-el als Reis Mags d’Orient… O, almenys, que els humans assolírem un mínim de seny…

1 Reflex de la llum solar.
2 Intergovernmental Panel on Climate Change.