VERSOS DE LA MALA LLET

ANIMALS POLÍTICS,
POLÍTICS ANIMALS

L’alter ego de molts homes
és, sovint, un animal
i és per això que s’assemblen
en la cara, en les mans,
en la veueta que posen,
en els ulls i el caminar,
i com hi ha qui fa que pensa,
s’assemblen en el pensar.
Principalment són polítics
i en veurem un exemplar
perquè ho corroboreu,
un exemplar singular;
curiosament, és al PP
on més en podem trobar.

Té la cara rodoneta
i un posat angelical,
uns ullets de criatura,
la boqueta de pinyó,
orelletes xicotetes,
que fan joc amb el seu cap,
que s’assembla a un meló,
tret del mig del melonar.
Camina i mou el culet
xino.xano, i allà que va,
amb passets curts, petitets
com amb por de trepitjar.
Talment és com un xiquet,
recelós, però capaç
de fer tot el que li manen,
quan toca parlar o callar.
Feixóo i la Cuca sabien
que no és de bona raça,
més aviat un babiloni,
amb poc seny i poca traça,
que fa cagades de dimoni,
però sembla que és així
com a ells més els agrada
perquè és molt obedient
i… en ser negre, botifarra.
De quin polític parlem
i amb qui el compararem?
L’animal és, fixeu-vos bé,
el porquet de sant Antoni!
Mireu-lo bé, és clavadet,
i com diuen en gallec,
és un peido inchado
i en català, un botifler.
o siga, Miguel Tellado.

 

PAGAR ELS ABUSOS REIALS

Els reis no porten diners,
ells demanen el que volen,
i tant si és barat o és car
ells no paguen o no solen.
I si volen fornicar?
Els lacais els ho preparen
en un pis o apartament.
Satisfer l´escalfament
del rei i del seu pardal
és l’objectiu principal.
– i que tinga barbacoa
i si pot ser paeller,
que quan folle una fulana
sempre m’entra molta gana,
diu el rei, molt campetxano.

Si després hi ha desperfectes
els lacais saben què fer:
unes dones molt expertes,
un pintor i un fuster,
fan net, si res s’ha embrutat,
perquè ningú puga saber
què és el que allí ha passat.
I si és que s’ha romput,
algun vidre o algun moble
això se paga a part i mut,
– O que lo paguen el doble
que qui paga és el poble,
diu el rei molt complagut
i molt agraït,
que és així de mal parit,
no és banyut i posa banyes,
és el rei de les Espanyes.
Ell s’ho creu i així està
escrit en la Constitució,
en el sistema repúblicà
açó tindrà solució.

 

CONSELLS DE LA REINA VICTÒRIA EUGÈNIA
A SOFIA DE GRÈCIA

La reina Victòria Eugènia,
ja sabia d’avantmà,
per la fama que tenien,
que no eren de fiar
els Borbons,
ella mai no se’n fià.
I advertí a la jove grega
que li havien presentat
per a casar-la amb el nét,
que fera com ella feu:
–   Lliga’l  curt i no te’n fies,
els borbons sempre es calenten
tot floretes i fantasies
i si no follen, rebenten.
I com sempre van d’eixida,
no controlen la bragueta,
fàcilment canvien de figa
i Juanito és un Borbó.
El seu avi i marit meu
semblava de mata morta
i duia l’anguila tan solta
que entre els fills que em feu
i els bastards que repartí
tindrien una companyia
treta del seu pirulí.

Com Sofia era beata,
no féu cas del que oí
i ací teniu a la pobra
sense novio ni marit,
però amb la vida resolta
això sí.
Mentrestant, el poca solta
del rei que hagué (kagué)
ha seguit idèntics passos,
que el seu avi Alfons tretzé.
però anant molt més a fons
i gastant molts més milions
a càrrec del poble pla.
I així Espanya va com va.