Vespers

Tot i que hi ha moments que se’ns és difícil trobar alguna cosa digna d’opinió o d’explicació, ara mateix no estem, precisament, en un moment així. L’actualitat ens ofereix múltiples camps d’atenció. A tort i a dret sembla que aparega un cartell que ens anuncia la nova que ho pot canviar tot. I, el cert, és que no fem més que repetir els mateixos cromos, però amb diferents rostres al darrere. Fem-ne un breu repàs…

Si jugàrem al joc de l’oca, diríem que acabem de tornar a avançar diverses caselles d’un sol colp de dau. Tràgicament. Ben tràgicament. Hi ha coses que no les acabem d’aprendre ni amb tot el nostre esforç. Fa a penes uns mesos que vam tindre un greu accident ferroviari. Un tren xocava amb un altre. Llavors es va dir que el problema estava en les vies, en el material amb què les estaven reparant o les havien fet. I ara, tot just la setmana passada, la tragèdia ens torna a corglaçar. Un nou accident de tren. Les causes, pel que sembla, serien unes altres. Estem, com no, en l’etapa de les investigacions i dels secrets de sumari, però ja ens han arribat (interessadament?) alguns indicis que apunten que l’errada fou humana. El ministre afirmava que era inexplicable que aquest accident s’haguera produït. Que si es compliren tots els mecanismes de control, aquell controlador no hauria d’haver dit el que va dir (tot i que el que va dir hauria d’haver estat secret, encara).

I a mi em sembla que ens trobem en la mateixa situació que els alumnes d’una escola que, davant d’una acusació, per part del professor, opten per desviar l’atenció i etzibar un: ell ho feu primer, ell em provocà, tothom ho està fent, no només jo… certament, l’ofici de desviar l’atenció i no assumir responsabilitats és dur i es tarden molts anys en perfeccionar-lo, però deu ser que, entre els requisits per dedicar-se a la política hi deu ser aquest, i en un lloc principal. Sabem que ara toca reparar, investigar… no posar-se a dir que un treballador és l’únic culpable.

Perquè, si a hores d’ara, en un sistema tan complex com el ferroviari d’alta velocitat, ens hem de fiar només dels ulls i del bon criteri (i memòria) d’un controlador cansat, desbordat, amb poca experiència… estem preparats. Llavors, és segur que la desconfiança en aquest sistema de transport, que arreu del món és dels més segurs, estiga guanyant punts, però negatius. Perquè, senyor ministre, no és cert que, a part de l’error principal (o primer) també es deuen haver produït molts d’altres, per arribar, finalment, a l’error humà? No deia la dita: errare humanum est? No invertim milions per evitar això, l’error humà?

O serà precisament això, que no invertim milions, que a penes hi dediquem uns cèntims, això que en diuen vendre’ns la moto, que apareix als pressupostos i després no s’executa, però, vaja… que jo ho he posat en la casella adient. Si no s’executa, mala sort (per a qui? Segur que per als usuaris, que se la jugaran a cada viatge, i sort tindrem si només és per arribar tard…). Ell deia que confiava en els nostres trens. Que fins i tot la seua família era usuària habitual. I amb això, amb la confiança seua ens havíem de quedar. Sí? Això ho justificaria tot? Que se’n vaja no ens tornarà a cap de les víctimes, però seria un detall que hom es pren seriosament l’error, tan bon punt es produeix. Perquè si no és seu, directament, segur que és d’algun dels seus subordinats.

I entre accidents hem tingut, per posar un altre exemple, la setmana extraordinària del vandalisme. Hom aprofita les legítimes manifestacions pacífiques, on es reivindiquen causes justes, necessàries, per traure’n profit. I després ja ho poses a una APP de venda de productes de segona mà… Ja sabem que aquestes botigues cares estan assegurades i no entraran en pèrdues. Però els nostres joves saben que tot el que es trenca i es crema ha eixit dels nostres impostos? Que si l’educació o la vivenda no tenien finançament, ara en tindran menys? No serà que corre per tota Europa un corrent que pretén fer que hom se sensibilitza i, en el fons, el que fa és tirar pel dret i llançar-se a dur a terme els seus més baixos instints? No és, aquesta imatge, la mateixa que tindríem després d’un enfrontament futbolístic entre fanàtics de dos equips que s’odien? Que ho arrasen tot? Al cap de setmana, vam saber que hi havia alguns valencians implicats, presumptament, en aquesta plataforma que tot just acabàvem de descobrir. I, més concretament, de la zona de la DANA. No han viscut prou tragèdies que ara les busquen a d’altres? Fins i tot, resulta que no només atacaren establiments cars (els que ho tenen tot cobert), sinó que també van fer-ho amb establiments humils. Persones que tenen en això la seua forma de vida. Que podrien quedar-se al carrer, en la mateixa situació que aquells que estan acampats (encara) i que diuen defensar (ho fan?). Finalment, sembla que el cap de setmana fou més tranquil… haurien d’aprendre d’això, també, altres països europeus? O és que els convé que continue passant, a fi que l’opinió pública es posicione vers ideologies molt més extremistes? Qui ho sabria dir…

I mentre algunes eleccions ens han donat bones notícies a l’Amèrica Llatina (per exemple, amb Brasil) i esperant que aquestes continuen arribant, almenys des dels EUA i les seues eleccions de mig mandat, ens fa angoixa, i vergonya, veure com el poder de la dreta més extrema ha tractat de segrestar, a Polònia, el seu alt tribunal. La baralla entre el President i el Primer Ministre ens ha vingut a recordar que, no fa tants anys, aquest país estava tot ell en mans d’un partit més que extremista. I, sabent això, què ha fet la Unió Europea? De segur que mirar a un altre costat. No siga que toque fer alguna cosa. Que toque guanyar-se el jornal, que diria ací un llaurador.

El temps passa. I sembla que la tradició ancestral tinga raó: vivim una època circular. La temperatura canvia. Reciclar es posa de moda. I els extremismes tornen a casa per Nadals. No us mogueu massa, que el vesper n’és ple, de vespes. I ens tenen ganes. Què ens ha passat, europeus, humans, què ens ha passat, que no aprenem mai de les lliçons que hauríem de tindre ben clares a la memòria?