La revista degana en valencià

Vespres de reflexió i diades de votació

20/05/2019

«El canvi vindrà quan siguem capaces d’obrir la nostra ment a altres maneres d’entendre les coses, les festes, les celebracions, la manera de cremar pólvora, de tallar flors, d’ofrenar noves glòries, de deixar pas a bicicletes, patinets i patins pels nostres carrers,…»

Si d’alguna cosa aprofita la vespra d’una votació constitucional, legal i amb totes les benediccions “urbi et orbi”, és perquè el costum de la nostra antiga llei electoral, sacrifica al silenci polític eixa jornada. Vint-i-quatre hores en què la ciutadania ha de parar-se a pensar –obligatòriament—i per imperatiu legal.
Doncs bé, aquesta setmana mateix farem la segona jornada de reflexió amb tan sols 30 dies de distància i ens tornarem a veure obligades a transitar la ciutadania d’aquest país nostrat, i de la resta de països que configuren les terres peninsulars espanyoles, a reflexionar –i molt—sobre el que passa al nostre voltant i, encara que semble mentida, igual no ens adonem que la crisi que patim, començà el 2008 com a una derivació de la fallida financera dels Estats Units del 2007, potenciada ací per la bombolla immobiliària.
També sembla que passarem per alt, reflexionar sobre la necessitat de la immigració. Europa la necessita i el País Valencià, també. Una immigració que provoca massa neguit quan arriba de manera descontrolada. La pressió demogràfica a Àfrica, la inestabilitat al Pròxim Orient i a Àsia, no para d’engreixar els fluxos i les màfies veuen una font de negoci immillorable, que des d’ací no podem deturar.
Les jornades de reflexió ens haurien de fer pensar sobre aquest fenomen que vivim ara mateix, en què la gent, tot i disposar d’un treball, no li arriba per poder sobreviure. La clau de volta de totes aquestes qüestions que ens haurien de fer pensar durant la jornada de reflexió, és que el capitalisme és un sistema expansiu per naturalesa, que només pot existir si creix i s’expandeix.
Però el planeta és finit. Bé que ho estan denunciant els més joves, els adolescents dels països on s’ha pres més consciència i ho hem vist darrerament a les televisions generalistes. Els joves posen com prioritat, “salvar el Planeta”, però els polítics no ho veuen, no ho volen veure, perquè darrere dels desficacis mediambientals, hi ha poderoses indústries del petroli, del plàstic (que n’és un dels seus derivat), de les papereres, de l’electricitat, dels vehicles arrossegats amb energia fòssil…
Com que encara estem en temps de reflexió, no sabem (en el moment d’escriure aquesta columna) els resultats electorals, però podria ser que les urnes, donaren una sorpresa i que els futurs governs locals, hauran de tirar-li hores de diàleg per poder funcionar en condicions. Això no està malament, si hi haguera un poc més de costum en escoltar a l’altre, però dissortadament i a massa pobles, viles i ciutats, on aquest costum el tenim endormiscat.
Ens trobem massa ancorats encara, dins de les nostres idees i la cultura del diàleg, costa bastant d’assumir. Sempre es deixa de costat la cultura; “la cultura pot esperar”, sembla que es pensa amb massa freqüència, però en realitat ells saben igual que nosaltres, que el canvi vindrà quan es tracte d’un canvi cultural o, en cas contrari, tot restarà igual. Hem de fer un canvi cultural relacionat amb l’agricultura de proximitat, el futur dels polígons industrials, el model energètic de futur, la defensa del territori, l’urbanisme, la planificació i l’ecologia. També s’ha de fer un canvi cultural en relació a la memòria històrica, a les relacions de gènere i amb els col·lectius LGTBI.
El canvi vindrà quan siguem capaces d’obrir la nostra ment a altres maneres d’entendre les coses, les festes, les celebracions, la manera de cremar pólvora, de tallar flors, d’ofrenar noves glòries, de deixar pas a bicicletes, patinets i patins pels nostres carrers, de condicionar espai de lleure i esbarjo per als joves, de gestionar la pobresa, d’atendre els nostres veïns i veïnes.
I ara que ja hem reflexionat, a votar en conseqüència!!