Veurem nevar a València?

24/02/2021

El final de l’any 2020, nefast i històric, ens feia pensar que l’any següent no podia ser pitjor: què més ens podia passar? Véiem a la televisió les retransmissions de les Campanades des de places buides. En la d’À Punt podíem veure la plaça de l’Ajuntament de València deserta, només amb els destacaments de policies vigilant que tot estiguera en ordre; els llocs mítics com la Puerta del Sol completament buits, i en el discurs de tots els presentadors i presentadores el mateix desig d’esperança i de positivitat. Feia fred, sí, però allò normal per al mes de desembre… 2021: «365 oportunitats», l’inici del final de la pandèmia… Però, com he escoltat en algunes xarxes socials i a alguns humoristes, sembla que el 2021 haja dit al 2020 amb un somriure sarcàstic: «Pren, agafa’m un moment la beguda, que allà vaig!».

I tant que ha vingut! Aquest any nou ens tenia preparada una sorpresa ben interessant. No havien passat cinc dies quan, pel que sembla, es trobava una mica sol i va portar una amiga, una tal Filomena que, per les situacions que ha deixat al país, segurament seria parenta de la princesa Elsa de la pel·lícula Frozen de Disney. Aquesta Filomena, una borrasca amb totes les lletres, ha col·lapsat gran part del país tot i que, si ens centrem en les informacions que apareixen als telenotícies, ben bé podríem pensar que ha col·lapsat la totalitat de l’Estat espanyol… Però…, algú ha vist nevar a València? Tot i ser una cançó boníssima del grup musical Tardor, no: en aquesta ocasió no hem vist nevar a València però hem vist com nevava en altres llocs, alguns ben propers, i les conseqüències que ha tingut.

Aquesta borrasca ha fet palés que el país no està preparat per a aquest tipus d’incidents climàtics. Resulten tremendament impactants les imatges dels cotxes encallats a les circumval·lacions de Madrid, les branques dels arbres caigudes pel pes de la neu, canonades congelades… Òbviament, a causa del temporal i de la pandèmia (no ho oblidem) hi ha molts llocs als quals els periodistes no han pogut accedir, cosa normal i comprensible tant per la seua seguretat com per l’exemple que donen als espectadors: si les autoritats diuen que no eixim de casa, que no ens reunim, que extremem les mesures de seguretat, doncs, caldrà fer-ho… Però no tothom segueix les indicacions i al costat d’imatges preses per càmeres de trànsit o des de balcons, n’hem vist altres de gent fent batalles de boles de neu, o construint iglús als carrers, o pujant en cotxe fins a les muntanyes més properes, amb el col·lapse consegüent dels accessos i perill per a la seua vida. Crec, i potser m’equivoque, que nevada no anul·la pandèmia… De fet se sumen, com si no tinguérem prou problema amb el que ja teníem…

El col·lapse climàtic va afectar, com ja he dit, les televisions, ja que si se seguia la programació, quan comentaven als telenotícies o programes especials l’assumpte de Filomena, els corresponsals, quasi congelats, junt amb els càmeres (no ens n’oblidem) sempre estaven al mateix lloc i en una allau d’innovació potser canviaven el pla per no traure sempre el mateix carrer o la mateixa casa de fons… Va ser curiós també copsar que, una de les coses que va portar la pandèmia als mitjans de comunicació i que, ves per on, també ha anat bé per parlar de Filomena, va ser el descobriment que, amb els telèfons, es podria cobrir el fet que les càmeres no es pogueren desplaçar i era cada reporter o reportera els qui s’ho feien tot. Òbviament, la qualitat de la imatge, l’enquadrament, els plans, no eren els mateixos i els puristes de l’audiovisual podrien comentar que, clar, no és el mateix i que no es pot substituir una cosa per l’altra, però el que ha quedat palés és que, comunicar, es pot comunicar igual.

Aquesta borrasca i la monumental nevada va portar grans problemes: contaven que en un centre comercial de Madrid es va quedar molta gent atrapada, no només treballadors, sinó també clients i que van haver de passar la nit com van poder; també parlaven del mateix incident en un tanatori… No és comparable un lloc i un altre, però en els dos, els periodistes que donaven la notícia destacaven la solidaritat que es donava entre les persones que es trobaven en aquella situació, en alguns casos ells mateixos inclosos. Una vegada més la solidaritat, que ja havia mostrat la seua cara més visible en els moments inicials de la pandèmia, tornava a mostrar-se amb l’ajuda que les persones que tenen un vehicle 4×4 van prestar als malalts per poder arribar als hospitals; la mobilització de les ONG religioses i laiques davant la terrible situació de les persones sense sostre… Això no només ho va mostrar la televisió; a les xarxes socials, els missatges reenviats sobre els llocs que recollien mantes per ajudar aquestes persones es van repetir al llarg de tot el cap de setmana… I de segur que s’han donat molts més casos de solidaritat que no han estat visualitzats perquè, vulgues o no, si una cosa bona ha portat la pandèmia, de les poques que ha deixat, és que davant d’una situació extrema molts fan un pas endavant per ajudar en allò que siga possible.

Però, clar, com he dit adés, Filomena no anul·la la covid; de fet, si passaren dues coses més, podríem pensar de canviar el nom als quatre genets de l’Apocalipsi… A l’augment terrible de casos de coronavirus, cal sumar les persones que van als hospitals per accidents provocats pel gel. Veia en les xarxes socials com un traumatòleg mostrava la llista de pacients atesos per fractures, en unes hores, i era ben inquietant…

Tota aquesta situació ens hauria de fer pensar que aquella predicció estranya i que alguns consideraven tremendista sobre el canvi climàtic potser no estava tan desencaminada; estem acostant-nos cap als extrems: estius molt calorosos i hiverns molt freds… De veritat ens podem permetre no fer cas dels avisos sobre aquest assumpte? Estem veritablement preparats per un canvi climàtic? Serem capaços d’assumir les conseqüències dels nostres actes si seguim per aquesta senda d’observar i no actuar? Si va ser evident que amb tots els éssers humans tancadets a casa i sense contaminar en excés es regenera el medi ambient, no podríem prendre’n nota? Quants avisos més necessitem?

Hauríem de plantejar-nos ben de veres totes aquestes qüestions i ser més conscients que potser un xicotet gest no semble important, però molts gestos junts poden, si no parar el canvi climàtic, com a mínim retardar-lo. Si no, és molt probable que finalment puguem veure nevar a València.