La revista degana en valencià

Veus crítiques davant un cartell sense accent valencià

El sector musical valencià ha alçat la veu per denunciar la programació dels Concerts de Vivers 2026, el cicle estiuenc que se celebra als Jardins de Vivers, per considerar que, per tercer any consecutiu, exclou de manera significativa artistes del territori, especialment aquells que canten en valencià. Diversos col·lectius professionals i culturals han expressat “profunda preocupació i malestar” davant una selecció que, al seu parer, invisibilitza l’escena musical pròpia.

Els concerts, organitzats per l’Ajuntament de València dins de la Gran Fira, són una de les cites musicals més multitudinàries de la ciutat. Precisament per aquesta projecció pública, el sector considera que haurien de reflectir la vitalitat i diversitat d’una escena local que qualifiquen de “vibrant i dinàmica”, amb nombrosos projectes consolidats i emergents que ja omplin sales, festivals i circuits professionals.

Segons les entitats, la presència testimonial —o inexistent— de propostes valencianes contrasta amb l’abundància de noms estatals i internacionals al cartell. Aquesta orientació, assenyalen, desaprofita l’oportunitat de donar visibilitat a artistes del territori i transmet un missatge cultural reduccionista en un context en què la creació musical en valencià viu un moment de gran efervescència.

El manifest recorda també que el suport institucional a la llengua pròpia no és només una opció política sinó una obligació legal. En aquest sentit, apel·la a l’Estatut d’Autonomia i reclama criteris de programació que garantisquen equilibri territorial, pluralitat lingüística i transparència en la contractació artística. Per això, diverses entitats han sol·licitat l’empara del Síndic de Greuges, amb l’objectiu que analitze la situació i inste les administracions a revisar els criteris aplicats.

El sector insisteix que la música valenciana “no és una amenaça, sinó un orgull col·lectiu” i reivindica que els recursos públics destinats a cultura revertisquen en el teixit creatiu local. Més enllà d’una polèmica puntual, el debat posa damunt la taula una qüestió de fons: quin paper han de jugar les institucions en la promoció de la cultura pròpia i fins a quin punt els grans esdeveniments públics han de ser també aparador del talent de casa.