Vicent Cremades (Bellreguard, 1947 – Gandia, 2026) ha estat company de moltes experiències i aventures. Sempre amatent i ajudador de les causes perdudes o difícils.
La seua vida ha estat marcada pel seminari de València, pels anys de la transició democràtica i la militància a l’esquerre, per Alemanya, per Maçanet de Cabrenys, a l’Empordà, per Helena Rodeja, pels llargs anys de treball de gestor i per uns darrers temps quan va retornar al “País” de la seua joventut des de l’estudi i l’erudició.
Va acabar de cursar filosofia i teologia al Seminari Metropolità de Montcada l’any 1970. Posteriorment, va fer la carrera de Sociologia a la Sorbona i també a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main; com també Dret a la Universitat de València. Entre 2009 i 2011 va realitzar el Màster Interuniversitari d’Història Contemporània a la Universitat de València i a l’Autònoma de Barcelona.
Va estar molts anys fent replega de materials d’arxiu i entrevistes al voltant del període de la transició a Gandia i la Safor. Sobretot al voltant dels moviments socials que covaren esperances i lluitaren contra la nit franquista. D’ací va sorgir el llibre La transició a la democràcia a Gandia (1973-1983). Els moviments socials a la Safor, publicat per Alfons el Magnànim.
Anteriorment, havia realitzat estudis sobre l’església i la revista Saó, els quals cristal·litzaren en L’Església en la transició. El fet nacional al País Valencià: la revista Saó (1976-1987). Ell i jo, aprofitant l’espenta del 15-M de 2011, també vam traure un recull d’entrevistes a Elvira Ferrer, Joan Antoni Torres, Paqui Llopis, Ximo Vidal i Eduard Bononad en un llibret anomenat La transició democràtica: mirades i testimonis. Comptava l’obra amb unes visions introductòries de Manuel Alcaraz i Ferran Archilés.
Tot plegat, Vicent ha estat una persona molt sensible pel que fa a la cultura, la vida ciutadana i el compromís polític. Sempre ha estat partícip, col·laborador altruista, persona amable i disposada a assumir responsabilitats d’ingrata gestió burocràtica. Ha format part de molts col·lectius, entre altres l’Associació Republicana de la Safor i el Grup per la Pau de la Safor. Acabà els seus dies juntament amb una altra Helena; fins al darrer moment.
Cal desitjar-li el millor en aquesta nova etapa en la qual restarà, sempre, entre nosaltres. Perquè el tenim i el recordarem com un amic agradós amb el qual sempre podies comptar.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
