La revista degana en valencià

Vicent Gomar: «La Vall d’Albaida és una comarca que està per descobrir»

Anar a Ontinyent sempre és bonic. En aquesta ocasió, el motiu era que havíem quedat amb el president de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida, amb Vicent Gomar, alcalde de la Pobla del Duc. La cita era a l’edifici de la Mancomunitat, a la capital de la Vall d’Albaida. Home gran –i alt– ens rep al despatx on intenta resoldre els problemes dels pobles que es van integrar en aquesta institució supramunicipal. I, malgrat el seu refredat, parla una miqueta del passat, molt del present i ens conta també alguns dels somnis que li agradaria aconseguir des de la Mancomunitat.

Vosté és el primer president elegit amb els nous estatuts. Explique’ns com i amb qui està governant.

La idea dels nous estatuts és molt simple: les mancomunitats són comunitats de gestió i serveis, i cal repartir el cost dels serveis mancomunats entre els ajuntaments; en això no hi ha política que valga. El canvi d’estatuts significa bàsicament això: en els plens han deixat d’haver-hi grups polítics i ara hi ha vocals que són alcaldes, i cadascú representa la seua població. Un alcalde pot defendre els seus interessos independentment del partit en què milite.

Es pot governar bé la Mancomunitat amb alcaldes de diferents partits?

Clar, de fet el canvi més substancial és eixe. Si jo en el proper plenari tracte un tema que afecte un ajuntament, puc estar en contra independentment del partit polític al qual pertanya, perquè he de defensar els interessos del meu poble. La Mancomunitat ha sigut històricament una oficina de col·locació que s’ha utilitzat per a fer contactes, i això ha fet que la gent no conega quins serveis dóna. Això és molt trist, i és perquè sempre s’ha utilitzat políticament, polititzant moltes decisions de gestió.

En aquests moments, quins serveis presta la Mancomunitat de la Vall d’Albaida?

Els 34 pobles estan incorporats en el servei de la recollida del fem, en què la Mancomunitat paga a l’empresa i els pobles paguen a la Mancomunitat. Amb això el servei ix molt més econòmic que si cada poble ho fera de forma individual. També té el servei de canera, el projecte Trèvol –que és d’integració de discapacitats–, el d’arxiu –perquè molts pobles no poden tindre una persona per a fer l’arxiu–, serveis informàtics, culturals… Aquesta Mancomunitat té un pressupost de 4,5 milions d’euros, i deu ser de les mancomunitats amb més pressupost.

Parlem de la comarca. Com definiria la Vall d’Albaida?

Sincerament, crec que és una comarca que està per descobrir; una comarca que fins ara era invisible. Ací no hi ha hagut un pla de desenvolupament turístic, per exemple. És una comarca pionera en certs temes, com la recollida del fem, però no s’ha reconegut mai. Una comarca on les inversions des de Diputació i Generalitat han sigut mínimes, i ara comencem a ser un poc coneguts perquè Jorge Rodríguez és el president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent. La Vall d’Albaida és una comarca per descobrir. Estem molt ben situats, tenim història, tenim paratges, però tampoc hem sabut ser un referent. Ací està Ontinyent i Bocairent…, però, i la resta de pobles?

Ontinyent fa de capital de la comarca de molts pobles més menuts. És un territori molt concèntric?

Ara mateix, Ontinyent té el 15 % en la Mancomunitat i la Pobla del Duc (el meu poble) el 4 %. Però, òbviament, Ontinyent té pràcticament la meitat de la població de la comarca, i és normal que lidere. De fet, Ontinyent podria fer els serveis que ofereix la Mancomunitat pel seu compte, però hi ha una part de col·laboració, de solidaritat amb els pobles xicotets, i això és fonamental.

Què destacaria de la comarca?

Diria que pots vindre a la Pobla del Duc i veure refugis de la Guerra Civil; pots anar a Bocairent i veure una ciutat fantàstica; pots vindre a Ontinyent i veure multitud de coses… Aquesta comarca té molta història, però no l’hem sabuda desenvolupar i hem de fer-la visible. Sincerament, no sé com posar en marxa un sistema que done a conéixer tota la riquesa de la comarca, perquè en l’àmbit turístic no tenim una política definida, i estem treballant en això. Hem anat a FITUR i ens hem adonat que cada poble porta la seua oferta; ens falta recollir-ho tot en una marca que tinga visibilitat.

El turisme forma part del futur de la comarca?

Per descomptat! Des de la Mancomunitat estem desenvolupant un programa, pensant de fer una marca única i oferir paquets; fer-nos més visibles d’una forma conjunta. La pregunta clau és com es fa això, i en això estem treballant.

És senzill articular 34 pobles amb més de 93.000 habitants?

És complicat. Són 34 pobles amb 34 alcaldes diferents, amb 34 tècnics de turisme diferents i 34 idees diferents. Pobles amb museus, pobles sense museus, pobles amb història, amb refugis, amb aigües… És molt divers.

Però, hi ha un fet que sí sorprén la gent, i és que es pot viure en valencià amb normalitat…

Clar que sí, i és un element positiu a posar en valor. A la Vall d’Albaida parlem pràcticament tots valencià.

I també sou peculiars en una altra cosa: teniu la darrera caixa d’estalvis…

Sí, Caixa Ontinyent, l’única que ha sabut mantindre’s, i és fonamental per a la comarca i per al país. Tindre un lloc on tens els diners amb confiança, que done suport a la indústria i que tinga lògica en els préstecs és fonamental per a desenvolupar el territori.

La crisi ha afectat molt la comarca?

El problema és que ha pegat molt fort en els pobles més industrialitzats, i en els pobles agrícoles, per sort, no massa. On més ha afectat és a Ontinyent i a Bocairent, en llocs on la indústria estava molt localitzada, perquè la destrucció de llocs de treball en la indústria ha sigut brutal. Per exemple, Ontinyent té el 21 % d’atur, mentre que a la Pobla del Duc és del 6 %.

Per tant, la comarca es vehicula econòmicament amb la indústria i l’agricultura?

Efectivament. El sector serveis s’està desenvolupant, però els serveis sempre estan a les ciutats grans; són addicionals a la indústria.

Ser economista ajuda a ser un bon alcalde i president de la Mancomunitat?

Ajuda a l’hora de gestió, però sóc dels qui pensa que qualsevol pot estar en qualsevol lloc. Qui pense que ho sap tot està molt equivocat, però també és de veres que hi ha llocs que necessiten una mínima formació, perquè si no, depens d’un tercer…

Autonomia, Diputació, Mancomunitat… No sobren nivells?

Si són mancomunitats de serveis, no; perquè gestionen els serveis i els fan més barats per als ajuntaments. Ara bé, si les mancomunitats s’utilitzen per a fer política, estan fora de lloc.

I què són les Comarques Centrals?

És una idea de fer una espècie de consorci, de forma que junts puguem demanar subvencions. Per exemple, el tren d’Alcoi: si el demanem junts, tindrem més força. Parlem d’infraestructures grans, de carreteres, de desenvolupament…

Parlem de la quarta província?

Parlem d’un quart grup de pressió, no de quarta província.

Però li agradaria ser el president de les Comarques Centrals, sobretot sabent qui era l’anterior?

Alfonso Rus encara està de president. Encara no ens hem reunit. S’està parlant de si les Comarques Centrals han de ser tots els pobles o els quatre pobles més importants.

Esteu quasi a la ratlla entre València i Alacant. Què estira més?

València, des de sempre.

El fet que el president de la Diputació siga de la Vall d’Albaida pot ser un element clau per a la visibilitat de la comarca?

És un dels motius, però això és una arma de doble tall. Crec que la Diputació ho està fent molt bé en el tema de quantificar els convenis, perquè això no discrimina a ningú. Fins ara Rus donava les ajudes si l’alcalde del poble li queia bé, i això no pot ser. Clar que ens beneficia tindre un president de la Vall d’Albaida; ens beneficia per imatge. Que això es transforme en inversions, ja és un altre cantar!

Què li agradaria fer realitat com a president de la Mancomunitat?

A mi, m’encanta la gestió; no tinc més aspiracions que eixa. Simplement vull tornar a portar la Mancomunitat al que ha de ser: que faça les gestions i que done un bon servei a les persones. No aspire a res més. Ací tenim problemes estructurals històrics, amb ajuntaments que no paguen, serveis que costen molt de donar… i estem lluitant per això. Si poguera aconseguir una normalitat en la gestió, ja estaria tranquil.

Entrevista publicada al nº 413, corresponent a març de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top