Tens 0 productes a la teua cistella
La nit del passat 26 de juliol, un miler de veïns de la ciutat de Torrent, de representants del món de la cultura i de la política, i amics i admiradors de Vicent Torrent, es concentraren davant de l’Auditori per a protestar pel greu atac que l’actual govern municipal de la ciutat, del PP I VOX (que jo dic PEPOX9 ha perpetrat contra el cantant i musicòleg Vicent Torrent (Al Tall), un dels fills més il·lustres de la ciutat. Aquests han decidit unilateralment treure el nom del cantant a l’Auditori municipal, quan havia estat un acord del Plenari, pres fa uns anys, en honor del seu il·lustre fill. Evidentment, tothom ha entés aquesta decisió unilateral d’ara com una agressió cultural més, no la primera ni desgraciadament l’última, d’aquests dos partits col·ligats amb el propòsit d’imposar els seus lamentables designis de perseguir i censurar la cultura. En altres poblacions de tot arreu de l’estat també han pres decisions similars, com retirar publicacions infantils (Cavall Fort i Camacuc de les biblioteques de Borriana, prohibir representacions d’obres de teatre de Lope de Vega i Virgínia Wolf, pel·lícules, etc. Les agressions a la cultura que perpreten aquests maleducats, antidemòcrates i analfabets polítics de talla franquista, a nivell municipal i autonòmics, són la mostra del que es podria esperar si es formara el govern central en mans de Feixóo i d’Abascal.
En la concentració dels més de mil amics de Vicent Torrent davant l’Auditori, entre les diverses pancartes que il·lustraven l’acte hi havia la que reproduïa uns versos d’una de les cançons més emblemàtiques d’Al Tall, el tio Canya: a un home que ve del poble ningú fa baixar la cara. I en efecte, a Vicent Torrent ningú li ha fet baixar la cara. Com ell mateix demostrà orgullosament en el parlament que dirigí als allí concentrats. I era evident que si ningú ha d’abaixar la cara, però de vergonya. Són els esperpèntics regidors del Pepox de la ciutat de Torrent.
La llavor del musicòleg Vicent Torrent a què ha dedicat tota la seua vida, estudiant cançons populars, reinterpretant-les i transmeten-les per a les generacions actuals, creant poemes d’un alt contingut històric i polític, reivindicant l’ús del valencià, el nostre país i les nostres gents és importantíssim, com se li ha reconegut nomenant-lo membre del Consell Valencià de Cultura, i atorgant-li premis per tot arreu i vull citar concretament el de Porrot d’Honor del meu poble, Silla, on té moltíssima gent que l’estimem i que hem sentit l’agressió contra Vicent com una agressió en carn pròpia, que no perdonarem mai.
Davant de les agressions que el Pepevox està infligint-nos, servint-se dels resultats obtinguts en les eleccions del 28 de maig, pense que els demòcrates i valencianistes hem de fer les accions de protesta que estem fent, però algunes coses més. La més important és denunciar aquesta gent davant l’opinió pública, nacional i internacional i davant totes les instàncies; no deixant-los passar cap atac a la llibertat d’expressió dels artistes i escriptors, a la llibertat de càtedra dels ensenyants i a la llibertat de pensament dels ciutadans. Tampoc els hem de permetre, sinó denunciar-los, la seua homofòbia contra el col·lectiu LGTBI, la xenofòbia i racisme contra els migrants en general i especialment contra els de color. I perquè aquesta gent, absolutament anticonstitucional, estan contra les nostres autonomies, contra els nostres drets històrics, contra les altres que la castellana (que és l’única que ells volen imposar), hem de deixar-los ben clar i dir-los a la cara que són uns feixistes. Perquè fan com Franco, censuren el que no entenen, ni podran entendre mai, amb els seus encefalogrames plans i ridículs, com no entenen ni els llibres, les obres de teatre, les creacions dels cantants, els còmics infantils, la creació artística, etc. El propòsit d’aquesta gent és el mateix que tenia el nazi Goebbels, que quan sentia la paraula cultura tirava mà a la pistola; o els mateixos propòsits de Trump i Bolsonaro, confonent i enervant els ànims de la gent amb mentides falses, calúmnies i insults; mantenint les mateixes posicions que Le Pen, la Meloni, Òrban, etc. contra la immigració; i perquè neguen el canvi climàtic, el benefici de les vacunacions… Quins paios!
I podem fer res més? I tant. A vida o mort, hem de fer-nos forts i reforçar els partits, sindicats, entitats i associacions demòcrates, especialment si són nacionalistes, i si no són nacionalistes també, sempre que ens convinga fer-ho, com passa ara mateix que coincidim en les posicions contra el PEPOX, contra la possibilitat que es forme un govern Feixóo-Abascal, que si sembla conjurada en l’àmbit estatal encara roman en els governs autonòmics i municipals. Hem de ser així de clars, perquè els espanyols massa vegades ens han donat gat per llebre (repasseu la història, la més actual inclosa) i els francesos estan conjurats a acabar amb el català al Rosselló (també volen una llengua única, el francés, com fan els espanyols amb el castellà). M’explicaré millor perquè estic a favor de mantenir tot el respecte i col·laboració i a pactar a tot arreu on siga necessari i amb qui siga pels drets humans i dels pobles i per les causes justes, però el nostre objectiu primer ha de ser la nostra gent, la nostra terra, la nostra llengua… A continuació i immediatament també devem unir-nos a tots els proletaris del món sencer, perquè ningú no pot ser internacionalista si primer no és nacionalista.
