La revista degana en valencià

Vida i obra de Cervino

Recentment, la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent i la Diputació de València han tret a la llum un monumental volum que està íntegrament dedicat a Joaquim Josep Cervino i Ferrero (1817-1883), il·lustre jurisconsult i escriptor en castellà, fill adoptiu de la capital de la Vall d’Albaida del qual, fins fa ben poc, tan sols disposàvem de la informació que en varen recollir les necrològiques que, a la seua defunció, publicà la premsa valenciana.

Ara, però, tot això ha canviat gràcies al tom titulat Vida i obra de Joaquín José Cervino i Ferrero, de gran format i més de 550 pàgines, que ofereix des de l’estudi biogràfic de l’homenatjat i una aproximació al món literari i jurídic que el va envoltar fins a la seua obra completa –que no sols inclou llibres i publicacions, sinó també poesies aparegudes en periòdics, revistes i obres corals–; a més de la «Galeria fotogràfica i pictòrica» que li fa de magnífic colofó. Un volum que, sens dubte, atorga una nova dimensió a qui no només és l’autor de les Ambaixades (1860) i altres textos que presideixen les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, sinó que també fou alcalde de la localitat, treballador del Ministeri de Gràcia i Justícia i magistrat del Tribunal Suprem.

El llibre, d’una vastitud i intensitat notables, ha sigut elaborat per un equip de cinc lletraferits –encapçalats per Emili Casanova i integrat per Juan Antonio Alcaraz, Valentí Bataller, Francisco Ferrero i Carles Tormo– a propòsit dels 200 anys del naixement del jurista i literat. D’aquesta manera, les línies centrals del treball vénen desgranades a la introducció, en què el professor Casanova explica que Cervino «va escriure i publicar obres de diversa temàtica i gènere de gran èxit acadèmic i social», entre les quals destaquen els drames bíblics Sara (1847) i Judith (1848); i conclou que «Cervino és un personatge de tots, recte, honrat i bon escriptor, […] un home ben representatiu del seu temps» que cal llegir i valorar.

De fet, el cas de Cervino és semblant al d’un altre dels protagonistes del nostre Vuit-cents: el magistrat i poeta alginetí Vicent Greus i Roig (1837-1907), autor dels poemaris Idealismo –dedicat a Vicent W. Querol– i Horas de reposo, del qual únicament coneixem una composició en valencià titulada «Als felibres de Provença, Catalunya i Mallorca». En aquest sentit, cal remarcar que tots dos, Cervino i Greus, varen participar –i hi aconseguiren premi– en el certamen literari que tingué lloc a València en juliol de 1876, amb motiu del sisé centenari de la defunció del rei En Jaume. Així, Greus hi guanyà una flor d’argent per l’oda «Jaime I»; mentre que Cervino hi obtingué el brot de llorer d’or pel cant èpic La Mallorquina.

És molt d’agrair l’esforç i el bon gust que els responsables de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia han demostrat a l’hora d’impulsar «aquesta joia de llibre» –tal com el qualifica el president de l’entitat–, un volum lloable i meritori que recupera de l’oblit i la indiferència la biografia i l’obra d’un destacat intel·lectual vuitcentista; i el posa, així, a disposició dels lectors en general i dels estudiosos del segle XIX en particular.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top