Tens 0 productes a la teua cistella
Sembla que l’acord de lliure comerç entre els EE. UU. i la UE (conegut com a TTIP) va per la via del fracàs. D’ençà que les negociacions secretes van veure la llum, moltes ciutats europees eixiren al carrer per manifestar-se en contra. Pel que fa al nostre país, com que encara no és del coneixement general, doncs sembla que no es mou ningú.
Però «ells» ja anaven preparats. Tenien altre cartutx a la recambra. Des de fa anys, als soterranis d’algun estament oficial de Brussel·les estaven negociant els 28 (la UE) i el Canadà el tractat conegut com a CETA. És a dir el germà menor del TTIP que, si fa o no fa, busca els mateixos objectius. Objectius que ara passem a esbrinar.
Primer: Secretisme. L’any 2009 Canadà i la UE –d’amagatotis– mamprenen a conversar per tal d’establir uns acords que suposarien grans beneficis per al mercat de béns i serveis europeus. El mateix rosari de miracles de bona collita que van fer amb el TTIP. Arriba un moment que uns i altres es donen la mà i tan amics. Han passat quatre anys; poca broma. I tot bastit a les fosques.
Segon: Per què ens hauria de preocupar el CETA? Tot i que la Comissió Europea ho veu amb bons ulls i afirma que l’acord permetria ingressar almenys 10.000 milions d’euros anuals al PIB europeu, l’acceptació del tractat sembla que no ens portaria tants beneficis com diuen. Alguns experts afirmen que és una hàbil maniobra perquè el CETA li òbriga el pas al TTIP. No aniran molt errats aquests experts quan resulta que, qualsevol empresa estatunidenca amb filial al Canada podrà exportar productes a la UE. Ítem més, tant el CETA com l’ITPP, estaran dotats d’uns tribunals d’arbitratge internacional (ISDS) amb els quals, qualsevol multinacional pot denunciar a un Govern de la Unió. Una empresa que denuncia a un Estat davant un tribunal privat? Perquè aquest Estat capgire la llei que no beneficia a l’empresa. A fer punyetes la sobirania nacional, a fer punyetes la democràcia i baixeu-vos els pantalons. Vergonya cavallers vergonya!
Tercer: Menjarem pitjor. Tot i que el Canada puga semblar-nos un país modèlic, el tractament i manipulació d’alguns aliments són bastant pitjor que les normes aplicades al nostre continent. Rentar la carn amb clor per desinfectar-la, és quelcom habitual al Canadà i sabem que pot portar riscos per a la nostra salut. A més està l’ús d’un fàrmac, que el Canadà fa servir, per a estimular el creixement dels porcs i que està prohibit en 160 països. També hi ha constància, de la gran varietat de productes transgènics que aquest país fa servir en alimentació procedents de la dacsa, oli i altres.
Quart: Que diu la Comissió? Doncs la Comissaria de Comerç Cecília Malmstrom, diu que: «el CETA és el millor acord que mai ha negociat la UE» Afirma Cecilia que els canadencs s’han compromès a millorar les condicions laborals i del medi ambient. Val a dir que l’acord a de ser ratificat pels 28 països de la UE (sí, la G.B. també) i ja hi ha dos que han manifestat el seu no.
Cinquè: Que diu la societat? Doncs van avançant els moviments de protesta i rebuig a mesura que s’apropa la data de signar l’acord, i hi ha més coneixement de què va la cosa. Tenim constància de manifestacions nombroses en Alemanya, Àustria i Bèlgica. A Berlín foren 320.000 els manifestants. També Hamburg, Munic i Frankfurt foren d’assistència massiva. Però s’hauria d’airejar més, difondre i que la gent ho conega. Així s’hi podran establir mesures de denúncia i resistència. Manca sensibilització i protagonisme de les classes populars que al capdavall, i com sempre, acabarem pagant els plats que no hem trencat.
