Vinaròs obri la porta a un retrocés lingüístic amb l’ampliació del castellà en l’àmbit municipal

L’Ajuntament de Vinaròs debatrà en el pròxim ple una modificació del Reglament de Normalització Lingüística que suposa, en la pràctica, un pas arrere en la presència del valencià en l’àmbit institucional. La proposta, impulsada per l’equip de govern —Partit Popular, Partit de Vinaròs Independent i Vox—, planteja introduir el castellà en les plaques dels carrers, ampliar-ne l’ús en els documents oficials i eliminar la prioritat del valencià en les publicacions municipals.

Amb l’argument d’“adaptar-se a una realitat lingüística més àmplia”, el govern local obri la porta a una transformació que no és merament tècnica ni administrativa. El que està en joc és el model lingüístic d’una administració que, fins ara, reconeixia el valencià com a llengua pròpia i prioritària.

Foto del Carrer Sant Josep, de Paula Moliner Brau.

De la normalització al retrocés

La proposta arriba, a més, després d’anys de controvèrsia al municipi pel tractament del valencià. No fa tant, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana va donar la raó a Plataforma per la Llengua i va instar l’Ajuntament a garantir la presència del valencià en la retolació urbana. Ara, la reforma plantejada no sols dilueix aquella obligació, sinó que capgira el sentit mateix de la normalització lingüística.

El canvi no és innocu: en un context en què el valencià continua sent una llengua minoritzada, reduir-ne la centralitat en l’administració implica debilitar un dels principals espais de visibilització i ús social.

Reacció social i mobilització

Davant aquesta situació, Plataforma per la Llengua ha convocat una concentració el pròxim dijous 26 de març, a les 17h., per mostrar el rebuig a una mesura que considera un atac directe a la llengua. També des de l’oposició municipal s’ha advertit que la proposta suposa “un canvi de rumb” que posa en qüestió la identitat lingüística del municipi.

Lluny de respondre a una demanda social àmpliament compartida, la reforma s’interpreta com una decisió política que relega el valencià i normalitza la seua substitució en àmbits clau de la vida pública.