Vins valencians: moda o qualitat

20/05/2019

«Em preocupa l’esdevenir dels cellerers i dels enòlegs per estar en la cresta de l’ona en línia amb el que les tendències marquen, és a dir, allò que les xarxes socials, els periodistes, els bloguers diuen que és el millor»

«Entre tots hem d’afermar el gaudir dels nostres vins, i per a això ens hem d’involucrar tots els prescriptors de vins»

En primer lloc, em presentaré: soc Francisco Cano, el Xato, cambrer passavins del restaurant El Xato de La Nucia (la marina Baixa). El que ací escric, des de la meua ignorància, no és ni més ni menys que la reflexió d’un cambrer valencià apassionat pel seu territori; com solc dir, soc un «agricultor frustrat».

Si ens remetem al diccionari, és curiós el que aquestes paraules, moda i qualitat, signifiquen:

Moda: Conjunt d’usos, tendències o costums preferits en un moment determinat.

Qualitat: Allò que, posseït per una cosa, fa que esta siga tal com és. Excel·lència, condició bona.

Doncs bé, si tenim presents els significats d’aquestes paraules, crec estar en l’encert que els vins valencians sí que gaudeixen de qualitat i sí que estan de moda. El tema és quina qualitat i quina moda tenim hui en dia. Intentaré ser crític amb mi mateix i qüestionar tot allò referent al món del vi. Segurament no seré molt políticament correcte, encara que pense que tampoc no me’n passaré de la ratlla.

És cert que des dels últims vint anys, els vins de la nostra Comunitat Valenciana han experimentat una gran millora en la qualitat, són vins millor elaborats, amb millors criances i fermentacions controlades. Els enòlegs cuiden les vinyes com mai. Vaja, que des de la poda fins a l’embotellat del vi tots els processos estan supervisats i controlats per la mà d’experts. És per això que els vins han guanyat qualitat (primer significat). De la mateixa manera, hui els vins són mes amables, llepolets, estructurats, aromàtics, etc. En fi, que agraden més a la gent actual. És per això que els vins del nostre territori estan de moda. Tant la qualitat com la moda van de la mà amb el que acabe de definir en aquestes línies; evidentment, parle grosso modo, generalitzant.

Allò que em preocupa en certa manera, però, és l’esdevenir dels cellerers i dels enòlegs per estar en la cresta de l’ona en línia amb el que les tendències marquen, és a dir, allò que les xarxes socials, els periodistes, els bloguers i tots els que es mouen en les xarxes diuen que és el millor. Tot això també es vesteix amb històries sobre terrenys oblidats, botes descobertes en soterranis que al final embolcallen el producte en una aura especial i, a la fi, el producte és el menys important de la història. Per això em preocupa com a consumidor.

El vi, com la roba, la pintura, el cinema, la gastronomia, és un art. Per això els enòlegs i cellerers haurien de ser més ells mateixos i no voler agradar a tots. «La fórmula de l’èxit no la conec; la del fracàs és voler agradar a tots». Al que em referisc és que amb el panorama tan bo que tenim en la nostra terra, a tots els nivells, ¿per què no ens fem valdre?

Les etiquetes van canviant constantment, els tipus d’elaboracions també; d’un any a un altre hi ha vegades que desconeixes el vi, per dins i per fora. Em referisc a les modes. ¿Vostés recorden fa un parell de dècades la moda de la cabernet sauvignon, la merlot, la syrah? Des de fa pocs anys, s’ha escampat la moda de les etiquetes amb noms estranys, divertits, jocs de paraules… En fi, tot per atraure el públic insaciable de moda. És roí això? NO! No és dolent si això de dins de la botella és bo.

En fi, els veïns francesos, des de fa moltíssims anys, no canvien ni d’etiquetes ni de manera de concebre els seus vins. Qualsevol amant dels vins identifica les etiquetes i els vins dels nostres veïns francesos. Per què nosaltres no podem fer el mateix? No parem de reinventar-nos, com si el que estem fent no estiguera ben fet. Si una etiqueta o un vi està mal concebut des d’un principi, rectificar és de savis, però no cal anar canviant cada any.

Totes aquestes reflexions són les que em faig moltes vegades, i no sempre coincidisc amb elles, però jo mateix soc el meu major crític, i per això m’ho qüestione tot. Sobretot perquè, moltes vegades, els qui en un moment defensen aferrissadament una posició, bé siga per la varietat de raïm, bé per la manera de treballar-la al camp o d’elaborar-la, dos anys després em diuen tot el contrari. Ja hem canviat la moda, això d’abans no serveix, al final no se si això ho fan per continuar venent, o cridar l’atenció per seguir en el pinacle. Els altres se sumen a això, i en dos anys tots fan igual.

Soc un gran amant de tot el que envolta el vi, des de les vinyes –pel tema de la viticultura (em considere agricultor)– fins al gaudiment d’un bon vi. Un bon vi, per a mi, és aquell que en eixe moment just, en eixe lloc, amb eixa companyia i amb eixa gastronomia, em fa feliç, em fa gaudir; dona a eixe moment un color, una aroma i un sabor, que fa que eixe moment perdure encara més en la meua memòria. Cada moment té el seu vi, i cada vi té el seu moment; només falta trobar-lo, i a gaudir!

Defense els vins de la nostra terra (crec que tinc vins de quasi tots els cellers valencians), defense les varietats autòctones, defense els treballs ben fets des del punt de vista de la nostra identitat territorial, sent el que som (valencians). No m’agraden els vins que pretenen ser una altra cosa, que imiten altres territoris.

En fi, per anar acabant, crec fermament que els nostres vins gaudeixen d’una salut molt bona, tant en qualitat com en moda. Entre tots hem d’afermar el gaudi dels nostres vins, i per a això ens hem d’involucrar tots els prescriptors de vins, sobretot els cambrers (passavins) que estem en contacte directe amb els consumidors. No hem de menysprear els nostres vins perquè són nostres, o perquè no tenen les mateixes connotacions organolèptiques que uns altres d’altres zones. Hem de potenciar que els nostres vins són els millors per ser els nostres vins, és a dir, els vins valencians són els millors vins valencians, mediterranis, plens de vida, d’alegria, de gaudi, de sol… Em passaria d’ací a demà descrivint com de meravellosos que són els nostres vins per al nostre territori, per a la nostra gastronomia. Què més volen que els diga, si soc valencià!

Amb aquestes línies només pretenc que reflexionem entre tots per millorar la nostra Comunitat Valenciana, que val la pena, i que cada dia tenim millors vins, de gran qualitat. Només ens falta conjuminar esforços perquè tot el potencial turístic que tenim arribe a gaudir no solament del nostre sol, sinó de la nostra llum, gastronomia, paisatges i, com no, dels nostres vins.

VINS VALENCIANS? XE, QUE BONS!