L’anomenada cordà és un dels espectacles pirotècnics més impactants i expressius –també perillós– de tot el territori valencià. Pels qui no el coneguen, podríem definir-lo com la crema pública de multitud de coets de diverses eixides i trajectòria erràtica que es porta a terme en un espai relativament reduït i acotat durant la vespra de determinades festivitats. Es denomina cordà –apòcope de «cordada»– pel fet que, antigament, els coets anaven caient des d’una corda que es penjava de banda a banda del carrer. Amb tot, cal dir que, en determinades poblacions, rep també el nom de coetà.
Segons és possible constatar, la celebració d’aquest tipus d’actes començà a fer-se popular tres-cents anys enrere. I és així que un dels municipis de major tradició en cordaes és Alaquàs, on sabem que en 1859 ja se’n realitzaven. D’aquesta manera, si en 2013 l’acte rebé el reconeixement de Festa d’Interés Turístic Provincial, i si actualment gaudeix d’una enorme vitalitat, és en gran part gràcies a les múltiples accions que, en les darreres dues dècades, ha desenvolupat l’Associació d’Amics i Amigues de la Cordà d’Alaquàs, que acaba de festejar el seu vinté aniversari; i que, al llarg d’aquests anys, ha sigut presidida per Josep Maria Aguilar, Damià Taberner i Paco Estreder.
En aquest sentit, voldria destacar el gran treball que, des de 2004, l’associació ha efectuat per a reforçar la seguretat i la fiabilitat dels participants en l’acte. I que es pot concretar en dues iniciatives ben laudatòries: l’impuls en 2012 dels anomenats CRE –cursos per a la formació dels tiradors-consumidors reconeguts com a experts–, que es porten a terme en coordinació amb l’Ajuntament i la Policia Local i que han permés atorgar més d’un miler d’acreditacions; i l’inici en 2006 de l’anomenada Cordà infantil, marcadament lúdica i educativa, i dissenyada per a iniciar els xiquets i adolescents de 10 a 17 anys en l’ús responsable dels focs d’artifici. De fet, la immensa labor que el col·lectiu ha desenvolupat per tal d’iniciar i educar els més jóvens en els diversos actes pirotècnics –cordà infantil, pujaeta, entrà de la flor…– constitueix la seua «joia de la corona», tal com reconeix el secretari, Rubén Molina. Per això, una de les activitats més destacades del vinté aniversari ha sigut la posada en marxa de l’anomenada «Escola del Foc», en què més de tres-cents escolars han rebut formació teòrica i pràctica al voltant dels diversos espectacles pirotècnics que es porten a terme a la localitat.
Així mateix, cal remarcar que, l’any passat, el col·lectiu organitzà una interessantíssima exposició sobre l’art de la pirotècnia que comptà amb el suport de la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics del Coet (FVAAC); i que, anualment, concedeix el títol de «coeter d’honor» a alguna persona que haja excel·lit per la seua vinculació a la festa. Una distinció que enguany ha sigut atorgada a títol pòstum a José A. Murillo, que va faltar el passat mes de juliol, i que fou fundador i antic membre de la directiva.
Com no podia ser d’una altra manera, l’Associació d’Amics i Amigues de la Cordà d’Alaquàs posa la mirada en el futur i es planteja nous reptes, el més important dels quals és, ara mateix, el reconeixement com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic. Amb les dues dècades d’intensa activitat que contemplen els seus membres, i amb l’eficàcia i la capacitat de mobilització que han demostrat, no hi ha cap dubte que ho aconseguiran. L’enhorabona pel treball realitzat!
Revista número 505. Setembre 2024.