Tens 0 productes a la teua cistella
Estat en el que van quedar les vies del tren al seu pas per Alfafar en foto captada el dia 30 d’octubre. Foto: Abraham Pérez.
Francisco passejava les gossetes a la vora del Túria. Miguel i Sara, pare i filla, baixaren al garatge de Benetússer per traure el cotxe i traslladar-lo a un lloc segur. José conduïa des de l’institut que dirigia a Xest cap a sa casa, a Russafa. A Isabel i cinc companys i companyes més de la residència de Paiporta, la barrancà els va sorprendre abans que pogueren pujar-los sans i estalvis al pis superior.
Aquestes deu vides i les de Rubén, Izan, Eva, Manolo, María, Adolfo, Marius, Cándido, Emeterio, José Luis, Hui, Angeline, Silvanna, Silverio y Maria Dolores, entre altres molts més, es van trencar el 29 d’octubre de 2024. Són només algunes de les 229 víctimes, (224 mortes, 3 desaparegudes i 2 treballadors) que la dana (depressió aïllada en nivells alts) va deixar després de les barrancades i la riuada que va negar gran part de les comarques dels Serrans, la Foia de Bunyol, el Camp de Túria, l’Horta Sud, Requena-Utiel i la Ribera.
Són 227 pèrdues irreparables que marcaran aquestes més dues-centes famílies, que viuran per sempre amb aquesta ferida. Un dol que ni tan sols ha pogut començar per a les famílies d’Elisabet, Javi i Paco, els tres últims desapareguts durant la dana que els escorcolls de les forces i cossos de seguretat encara no han pogut trobar-los quasi tres mesos després.
A aquestes 227 persones, la dana els va sorprendre fent la seua vida normal. Al carrer, a la feina o a casa. El reducte on cada persona es troba sana i estàlvia. Sense sensació de perill. Una sensació que facilità el fet que, a les comarques com ara l’Horta Sud, pràcticament no plogué, o ho va fer molt lleugerament el 29 d’octubre. Res feia pensar que els carrers, les cases i els garatges acabarien convertits en rius d’aigua i fang i podrien ser una trampa mortal per a 227 persones.
L’infern en forma de cascada es va obrir a les comarques de la Ribera, primer, i a Requena-Utiel i la Foia de Bunyol després. Un tren de tempestes paralitzades sobre les capçaleres fluvials, un riu atmosfèric carregat d’humitat des de la zona equatorial africana i onze tornados a la Ribera Alta van ser el preludi del desastre que va sorprendre els habitants d’aquestes comarques fent les seues tasques quotidianes i anant o tornant de la feina. Activitats de risc en temps de canvi climàtic si ningú dona l’avís o aconsella adoptar mesures d’autoprotecció. Decisions que haurien salvat vides. I mesures que als valencians se’ls han de quedar gravades a foc per a futurs episodis que es repetiran.
De fet, tot i els antecedents de sequera que el País Valencià va patir fins al setembre de 2024, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja avisava de pluges persistents per als últims dies d’octubre. Un mes, no ho hem d’oblidar, directament relacionat en la memòria dels més majors a les riuades i pantanades. I també als rècords de pluja com el que va patir Oliva (la Safor) el 3 de novembre de 1987, quan hi van caure 817 litres per metre quadrat (l/m²) en vint-i-quatre hores. Un rècord que es manté quasi quaranta anys després tot i la dana del 29 d’octubre. Aquest últim dia, a Torís (la Ribera Alta) van caure 771,8 l/m² en vint-i-quatre hores, 184,6 l/m² en una hora, una precipitació que sí que ha assolit el rècord de pluja en una hora de tot l’Estat espanyol.
Sedaví Vehicles, mobles i tot tipus d’objectes arrossegats per la barrancada. Foto: Abraham Pérez.
Una allau d’aigua anunciada
Els dies i el cap de setmana d’abans a la dana ja va ploure i es va decretar l’alerta groga el 24 i 25 d’octubre. Fins i tot es temia que les pluges afectaren la Mitja Marató que es va celebrar el 27 d’octubre, passada per aigua. Ningú imaginava aleshores que la pluja del 29 d’octubre faria història i s’afegiria als episodis que han marcat la vida dels valencians en els últims 70 anys: els del 14 d’octubre de 1957, el 20 d’octubre de 1982 i el 3 de novembre de 1987.
Un meteoròleg i investigador de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), Juan José González Alemán, ja avisava el 25 d’octubre del que podia succeir: «Si tot continua com preveuen els models meteorològics per als pròxims cinc dies, aquesta dana, per les seues característiques i comportament, té molt de potencial d’entrar en el grup de les d’alt impacte, de les que poden ser recordades en la vessant mediterrània», assegurava el físic en una xarxa social el 25 d’octubre. També els meteoròlegs d’Àpunt Oratge: «La setmana que ve estem davant d’un episodi de pluges generades per una dana, que podran tindre un impacte destacable a l’est de la península Ibèrica. Encara no es pot definir quines zones seran les més afectades, però es pot anunciar que la situació provocarà pluges persistents d’intensitat molt forta i torrencial, acumulant grans quantitats de precipitació. La situació sinòptica prevista presenta similituds amb altres temporals històrics que van acumular més de 300 l/m². Cada situació és diferent i serà a partir de diumenge quan es podran definir millor les zones més afectades», asseguraven el mateix 25 d’octubre.
7.31 hores
Per això, el mateix 29 d’octubre, l’Aemet ja alertava del dia complicat que es produiria. La trajectòria de les tempestes és imprevisible, però l’Aemet n’estava ben pendent. A les 7.31 hores ja alertava al seu compte de Twitter: «Des de la matinada, un sistema convectiu travessa la província de València de sud a nord, amb molts llamps i precipitacions d’intensitat torrencial en algunes zones del prelitoral», alertava amb imatges del radar que oferia informació de les pluges des de les 4.30 fins a les 7.20 hores.
Aquell mateix matí, Utiel va ser el primer municipi que va suspendre les classes preventivament, com també feren Alzira, Algemesí, l’Alcúdia, Crevillent, Elx, Énguera, Santa Pola, Nàquera i Torrent. Utiel fou la primera població a inundar-se greument. Una decisió del seu alcalde, Ricardo Gabaldón, que va salvar la vida als centenars d’estudiants de la ciutat i de les aldees i poblacions del voltant, que no van acudir a classe. També la Universitat de València va decidir suspendre les classes.
La situació meteorològica va anar complicant-se a mesura que avançava el dia. A les 7.31 h, l’Aemet, que com hem dit ja alertava de l’excepcional gota freda des del dijous 24 d’octubre, va augmentar l’alerta de taronja a roja: «Molta precaució! El perill és extrem. No t’acostes a caixers ni rambles. S’hi estan produint inundacions», alertava l’Aemet en un tuit de les 7.31 hores. A les 9.41 hores del 29 d’octubre, tota la província de València estava ja en alerta roja.
7.45 hores
De fet, el Centre de Coordinació d’Emergències establia «la situació 1 per pluges a la Ribera Alta»; es decretava «l’alerta a nivell roig al litoral sud de València»; ampliava «l’alerta per pluges a nivell taronja al litoral nord de València» i es mantenia a l’interior de la província.
9.00 hores
El 29 d’octubre era dimarts i, per tant, dia de reunió del Ple del Consell, que tingué lloc de forma ordinària a les 9 del matí. Tant el president de la Generalitat, Carlos Mazón, com la resta de membres del Consell van mantindre la seua agenda al llarg del dia. La delegada del Govern central, Pilar Bernabé, sí que va suspendre un viatge que tenia previst i la seua agenda.
11.00 hores
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va mantindre inalterable l’activitat prevista. A les 11 hores va presidir l’acte de lliurament del certificat turístic Aenor. En aquest acte es fa la famosa foto mossegant el marc del certificat turístic, a l’estil de Rafa Nadal. Però a les 11.06 Emergències de la Generalitat rep un correu electrònic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en el qual anuncien que el barranc de Poio ha assolit els 264 metres cúbics per segon (m³/s) i la tendència és ascendent.
11.45 hores
En les hores següents, la dana va colpejar la Ribera Alta amb set tornados que van travessar les poblacions de Catadau, Carlet, Alginet i Benifaió. Al migdia, el Consorci de Bombers de la Diputació de València ja comença a practicar els primers rescats a l’Alcúdia, on desaparegué la primera persona per la dana: el camioner José H. M. de 64 anys, a qui no trobaren, ja mort, fins al 2 de novembre al terme municipal de Guadassuar.
De fet, a les 11.45 hores, Emergències de la Generalitat va llançar un avís especial als municipis de la conca del riu Magre, després de ser advertida per la CHX. S’està pendent del Magre, però també del Xúquer, tot i que s’afegeix que «la capacitat del Xúquer permet absorbir el cabal, encara que es demana precaució i no acostar-se a les riberes de rius i barrancs actius».
12.05 hores
A les 12.05, Mazón informa, entre acte i acte al Palau, sobre l’evolució de la dana. Una intervenció que pujà a Twitter a les 13.14 hores, que després va esborrar, i on defenia que el temporal escamparia cap a les 18 hores perquè es desplaçaria la tempesta cap a Conca. El president de la Generalitat informa dels primers efectes de les pluges al Magre i al Poio, però manté la seua agenda i assisteix a la presentació de l’Estratègia de Salut Digital de la Comunitat Valenciana.
12.20 hores
Tot just quinze minuts després, Emergències envia l’alerta hidrològica arran de la informació rebuda de la CHX: s’havia detectat un augment de cabal del barranc de Poio al pas per Riba-roja, amb un registre de 264 metres cúbics per segon, per la qual cosa es demana a la població pròxima al barranc «no acostar-se a les riberes dels rius i barrancs que puguen estar actius».
En un d’aquest municipis, l’Ajuntament de Paiporta comunica a les 12.47 hores el tancament dels parcs, poliesportiu i cementeris per «les pluges pronosticades».
13.00 hores
Poc abans de les 13 hores, Pilar Bernabé i la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, parlen de la situació. A hores d’ara els preocupa Carlet, i Pradas i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, es desplacen a la Ribera per comprovar els efectes de les pluges i els tornados.
Mazón, mentrestant, continua amb la seua agenda. Es reuneix amb la patronal i els sindicats al Palau de la Generalitat, on arriba a criticar, en privat, l’alarmisme de la Universitat de València per haver suspés les classes i les activitats lectives.
14.30 hores
En acabar la reunió amb patronals i sindicats, el president de la Generalitat Carlos Mazón se’n va a un dinar, que ha tingut fins a set explicacions distintes. Primer es va dir que estava al Palau de la Generalitat; després ja es va admetre que estava en un dinar, però que era privat; després un dinar de treball, i finalment «de partit», però sembla que convocat per oferir la direcció de la televisió autonòmica Àpunt a la periodista i extreballadora de Canal 9, Maribel Vilaplana.
Quan Mazón se’n va al dinar, Utiel ja estava negat i la consellera Pradas demana a la delegada del Govern, Bernabé, la intervenció de l’UME per rescatar als primers veïns d’Utiel, ciutat on finalment moriren sis persones.
15 hores
L’UME es mobilitza i es decreta el nivell d’emergència 2 a la comarca d’Utiel-Requena, per la qual cosa cap a les 15 hores es convoca per a les 17 hores el CECOPI (Centre de Coordinació Operativa Integrat), que reuneix representants de la Generalitat, Consorci de Bombers, Policia, Guàrdia Civil i Diputació de València, entre altres.
Però a eixa mateixa hora, a les 15 hores comença a ploure torrencialment a Torís, on caurà el diluvi durant unes hores: 184,6 l/m² en una hora a Torís, el màxim històric absolut registrat a Espanya. Les precipitacions acumulades en l’estació meteorològica de Mas de Calabarra, a Torís, arreplegaren un total de 771,8 l/m² el 29 d’octubre.
15.54 hores
A partir de les 15.54, el riu Magre ja preocupa les autoritats: la CHX comunica a Emergències que en la propera hora es preveuen cabals superiors a 1.000 m³/s al riu Magre per alliberar la presa de Forata, que preocupa pel risc de trencament. El record de la pantanada sobrevola tota la vesprada les redaccions i els despatxos oficials. L’alleujament de la presa pot afectar greument Montroi, Real, Alfarb, l’Alcúdia i Algemesí, ja que soltaran 1.000 m³/s perquè la presa de Forata no rebente com la de Tous en 1982.
17 hores
A les 17 hores es constitueix finalment el CECOPI sense la presència de Mazón, que primer dirà que estava en tot moment informat. El cabal del Poio comença a augmentar perillosament fins als 325,52 m3/s tal com s’informa cada cinc minuts a la pàgina web de la CHX mitjançant el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH). A aquesta hora, l’Ajuntament d’Algemesí ja demana per les xarxes socials que es pare l’activitat «de forma ordenada i amb molta calma» perquè «el nucli que està afectant negativament la ciutat està reportant intensitats que tripliquen la torrencialitat». I afegeix, a més a més, l’advertència: «Es demana seriosament a la població que no realitze desplaçaments que no siguen estrictament necessaris», mentre no deixa de compartir el protocol d’actuació municipal davant una situació d’emergència.
17.56 hores
A les 17.56 hores la informació es complica. L’embassament de Forata, segons que informa la Confederació, ha començat a abocar i es preveuen cabals superiors als 1.000 m3/s al riu Magre. El barranc de Poio, en paral·lel, està creixent. Segons el sistema d’informació SAIH, es dispara als 1.725,89 m3/s. El Govern valencià subratlla que els minuts anteriors no han arribat avisos de l’organisme de la conca a Emergències.
Però, al mateix temps, la CHJ notifica a Emergències que la presa de Forata entra en l’escenari 2 del Pla d’Emergències pel risc de trencament. Totes les mirades estan posades en el Magre. Mentrestant, el barranc de Poio i el Pozalet-Saleta, tots interconnectats en episodis de pluges torrencials com els del 29-O, creixen perillosament.
18.28 hores
La CHX informa per correu electrònic d’un cabal de 1.686 m3/s amb tendència ascendent i amb una crescuda molt ràpida. Eixe dia, la CHX va enviar fins a 198 correus electrònics al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana entre les 5.33 hores del matí del fatídic dia 29 i les 23.18 de la nit. El barranc de Poio, de Xiva, de Catarroja o de Massanassa comença a desbordar-se a les 18.28 hores i a ofegar els municipis de l’Horta Sud. És la mateixa hora en què el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va telefonar l’alcalde de Cullera: «Pensava que m’estava cridant des del CECOPI, però hui ja sabem que va ser una telefonada més pròpia d’algú que acaba d’eixir d’un dinar de 5 hores. I ací ho deixe», va contar l’alcalde de Cullera al seu compte de Twitter.
18.49 hores
A les 18.49 hores, Paiporta alerta en les seues xarxes la població que no isca de casa pel desbordament del barranc de Poio.
19 hores
L’alcaldessa de Paiporta serà la que avise la delegada del Govern que el barranc s’ha desbordat i que hi podria haver morts. Picanya alertava en Twitter a les 19.21 hores, amb un vídeo de tres segons amb el barranc completament desbordat.
19.30 hores
Mazón arriba físicament al Centre d’Emergències, on el posen al dia de la situació, segons diversos testimonis. Presidència diu que ha estat seguint la situació des de Palau, informació que després corregiren. Emergències estableix la situació 2 del Pla Especial d’Inundacions a tota la província de València.
20 hores
La consellera Salomé Pradas rep una trucada des de Colòmbia del secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Segons Presidència, Morán trasllada que hi ha un alt risc que es trenque l’embassament de Forata. La consellera Pradas contarà en Àpunt que és en aquest moment que un tècnic «ens informa que hi ha un mecanisme que s’anomena Es-Alert, que no està per ara reglat en els plans autonòmics, que és encara un esborrany, i està encara per aprovar al Comitè Nacional de Protecció Civil». Altres fonts, no obstant això, assenyalaven que la decisió d’enviar el missatge era prèvia, i es va dilatar, al voltant d’una hora, pels dubtes sobre el contingut.
20.11 hores
El missatge arriba finalment als ciutadans, enmig d’una situació catastròfica amb molts municipis de l’Horta Sud ja arrasats per l’avinguda d’aigua. Fins i tot enmig d’això, el mateix Mazón, l’endemà de la catàstrofe, va sostenir que les alertes «obeeixen a actes protocol·litzats i estandarditzats», per la qual cosa es va seguir el camí «establert».
21.20 hores
El president compareix per primera vegada per donar compte de la situació. Parla de manca d’informació però no confirma pèrdues humanes. A les 23.50 h, en una comunicació següent, ja reconeix que hi haurà víctimes mortals: «Estamos en una situación inédita que nadie recuerda», va assegurar Mazón a la mitjanit d’un dia que els valencians ja no oblidaran mai.
Un cotxe arrossegat per la barrancada a l’altra costat de la pista de Silla, ja al parc natural de l’Albufera, al terme de Massanassa. Foto: Laura Ballester.
Revista Saó Núm.509, pàgs.22-25. Gener 2025.
