Tens 0 productes a la teua cistella
El passat cap de setmana vam tenir el gust d’assistir al 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners. La capital de La Selva és un cas ben singular, puix que dos dels més grans poetes contemporanis en són fills, Salvador Espriu, que hi va nàixer el 1913 per l’atzar de la destinació laboral del seu pare, notari, i en Joan Vinyoli, barceloní que hi va passar estius crucials de l’adolescència. Una lacònica escultura al principi del carrer Major recorda l’autor de Sinera, que decidí ser en realitat d’Arenys, el poble de la família. Vinyoli, que dedicà al poble i als records que l’hi lligaven un bon feix de papers i poemes, ha esdevingut per l’amor correspost dels colomencs fill natural de la vila. Com es veu, les qüestions patrimonials i de filiació tenen més a veure amb la voluntat i l’estima que no amb la força de la genètica o els avatars del naixement.
Sense escarafalls, es notava que Santa Coloma s’havia vestit de gala per rebre els visitants, que n’estava cofoia, i que hom havia preparat la trobada amb tota la cura pels detalls mínims, que són els que fan agradable una estada. Així, acompanyats per un oratge benigne que per fi acostava als viatgers valencians (vuit ben comptats) un bri de tardor, els amfitrions van preparar un menú molt equilibrat amb aperitius acadèmics de qualitat i plats forts i begudes espirituoses de poesia en estat pur. Salvada una obsessió molt principatina pel reconeixement canònic dels seus poetes, la trobada va demostrar que “el que perdura ho funden els poetes”, diguen el que diguen les acadèmies, i que Vinyoli és des de fa molts anys un arbre esponerós que no para de créixer. Com aquells teixos i plataners enormes del parc de Sant Salvador a l’ombra dels quals, en la quietud del besllum d’un matí encalmat de tardor, més de vint autors dels Països Catalans retien un sentit homenatge al fill volgut de Santa Coloma, que ens va llegar amb bella precisió la mesura d’un home.
23 octubre 2004
