Virgina Lorente: la ciutat il·lustrada

«Virginia Lorente continua en la seua contribució de fer de la ciutat un lloc acollidor però amb una idiosincràsia pròpia»

La nova senyalètica dels seients reservats del metro i del tramvia de València per a recordar als usuaris d’aquest servei que les persones grans, dones embarassades o amb infants molt menuts i les persones de mobilitat reduïda tenen prioritat en l’ús dels seients i disposen de places reservades és una il·lustració de Virgina Lorente. Aquesta nova alternativa en el disseny ha estat motivada per la celebració del trenta aniversari de l’empresa de transport públic valenciana que, amb el canvi de dècada, buscava una imatge que mostrara uns valors de convivència bàsics, com ara el fet de cedir un seient a qui el necessite, mitjançant escenes quotidianes i senzilles d’interpretar per a tothom. El resultat són uns dissenys amables, joiosos i coloristes, situats en els vinils enfrontats de l’interior dels vagons, que interactuen entre ells però també amb la resta d’usuaris que hi viatgen.

Amb tot, Virginia Lorente és una dona polifacètica que no redueix el seu treball a la il·lustració, ja que amplia el seu vessant artístic amb altres camps, com són el disseny i l’arquitectura. El domini d’aquestes tres disciplines l’ha duta a ser una de les impulsores de la marca Atypical Valencia, una línia de productes il·lustrats que va nàixer amb l’objectiu de valorar l’arquitectura, la cultura i la tradició valenciana. Gràcies a una imatge neta i cuidada, que fuig del lumpen estètic dels souvenirs turístics, hi destaquen alguns articles, com per exemple el desplegable i les postals amb una selecció de façanes del Cabanyal, el barri de pescadors de carrers traçats en paral·lel a la mar i façanes modernistes revestides de taulells ceràmics que Lorente plasma amb delicadesa en aquestes il·lustracions, així com l’excel·lent recuperació tipogràfica dels rètols indicadors dels refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola del centre històric de València, que presenta fets en fusta i amb un imant adherit en la part posterior.

En altres ocasions, però, ha fixat també el seu traç sobre altres edificis emblemàtics de València, com ara el Rialto, el Mercat de Russafa i l’Estació del Nord. Aquesta sensibilitat a l’hora de recuperar i reivindicar la identitat arquitectònica, urbana, artística i cultural de la ciutat ha fet que s’implique també en la denúncia, sempre des de l’art, d’algunes de les pràctiques invasives en què s’estava i, malauradament, encara s’està actuant sobre edificis i elements històrics que conformen el paisatge valencià. És el cas de la il·lustració recent del Metropol, que ha esdevingut directament la translació gràfica de la inquietud sobre el futur d’aquesta construcció, la qual s’ha vist sotmesa al corrent d’implantació de franquícies i cadenes idèntiques de negocis sense cap tipus de respecte cap a l’arquitectura original ni el que aquesta transmet, fet que les converteix en espais impersonals que igual podrien estar en qualsevol altra ciutat.

Ara, amb unes il·lustracions que conserven l’estil concís i directe d’aquesta artista però una mica diferents, sobretot pel pas de l’arquitectura i del paisatge a la figuració humana, Virginia Lorente continua en la seua contribució de fer de la ciutat un lloc acollidor però amb una idiosincràsia pròpia. És per això que participa del corrent il·lustrat en què des de fa uns anys s’ha inserit la cartelleria i la publicitat de la ciutat de València, tot i que en aquesta ocasió les il·lustracions viatgen del carrer al metro i al tramvia, per a oferir un transport públic basat en criteris d’igualtat, dignitat, màxima autonomia, comoditat i seguretat. I, tot això, amb una il·lustració. És genial, veritat?

Article publicat al nº438 (L’ús social de la llengua). Ací pots aconseguir un exemplar.